Comarques de Ponent

COMARQUES DE PONENT

Terres de Lleida és la denominació turística del sector de ponent de la depressió central catalana -integrada en la gran depressió de l'Ebre-, format per una extensa plana que s'estén al sud dels Pirineus, i que té el riu Segre com a eix principal i la ciutat de Lleida com a capital des de temps remots. Contigu amb les terres d'Aragó per la banda oest, els altiplans de la Segarra, a l'est, separen aquest territori de l'anomenada Catalunya Central. Al migdia s'estén fins a la barrera muntanyosa del Montsant i la vall de l'Ebre.

El clima és mediterrani amb tendència continental, propi de les terres interiors de Catalunya en les que l'entrada d'aire humit i temperat de la Mediterrània troba l'obstacle dels sistemes muntanyosos pròxims al litoral, el que determina un clima més sec i amb oscil·lacions tèrmiques més grans -màximes més altes i mínimes més baixes- que a la resta del país.

Predominen les terres planes, tot i que la barrera septentrional que les separa de la zona dels Pirineus -la gran i escarpada serra del Montsec, dividida entre el Montsec d'Ares i el Montsec de Rubies- s'acosta als 1.700 metres. A través dels estrets congostos de Mont-rebei i Terradets que travessen aquesta serralada entren els grans corrents fluvials de la Noguera Ribagorçana i de la Noguera Pallaresa.

El Segre, a la zona de llevant, entra pel sector muntanyós, més suau, on s'ha construït modernament el pantà de Rialb. Aflueixen en ell els dos rius abans esmentats prop de Corbins i de Camarasa, respectivament, dins de la comarca de la Noguera. Aquesta xarxa fluvial va proporcionar un gir espectacular amb relació a l'economia i fins i tot a la fisonomia d'aquestes terres a partir de la construcció, en la segona meitat del segle XIX, del canal d'Urgell, que amb els seus canals auxiliars irriga grans extensions (unes 70.000 ha) de les comarques següents: Urgell, Segrià, Pla d'Urgell, Noguera i Garrigues. Són també importants els regadius que proporcionen el canal de Pinyana i el canal d'Aragó i Catalunya, a l'oest, limítrof amb les terres aragoneses. Aquest últim aprofita l'aigua dels rius Éssera i Cinca, riu que aflueix al Segre a la Granja d'Escarp, aigües avall de la ciutat de Lleida.

L’Urgell és ric en restes arqueològiques -Cogul, Tornabous, Guissona, El Bovalar-, especialment d'època ibèrica i romana, testimoni del poblament en temps remots.

En l'Alta Edat Mitjana, en el moment de formació de Catalunya, aquesta zona es trobava sota domini musulmà. Al segle XI van passar a domini cristià determinats sectors, com el de Cervera, que es va integrar al comtat de Barcelona, o el de Balaguer, que es va convertir en capital del comtat d'Urgell. No obstant això, la important taifa musulmana de Lleida, que dominava un considerable territori, no va ser reconquistada fins a l'any 1149. Aquesta lenta ocupació dels territoris islàmics i el caràcter fronterer de la zona va afavorir la creació de castells amb jurisdicció territorial, especialment en els segles X i XI, que complien una funció defensiva i facilitaven la repoblació.

Des del punt de vista eclesiàstic es divideix entre els bisbats de Lleida, que al seu torn integrava des de fa molts anys antics territoris aragonesos, Urgell, amb capital a la Seu d'Urgell, i amb un petit sector (Cervera i Tàrrega) que pertany al bisbat de Solsona.

Des del punt de vista de les jurisdiccions senyorials, deixant al marge les poblacions grans -Lleida, Cervera, Balaguer, Tàrrega, Agramunt- que tenien l'estatus de vila reial i van ser capitals de vegueria, van existir diverses possessions baronials civils – Vescomtat d'Ager, marquesat de Camarasa, etc.- i eclesiàstiques -Gardeny, Bellpuig de les Avellanes, Vallbona de les Monges, Escarp, etc.- per tot el territori.

Són molts i molt variats els atractius turístics de les Terres de Lleida.

El paisatge és predominantment agrícola: alternen les zones ubèrrimes dels camps de fruiters del Segrià i de la Noguera amb les grans extensions olivereres de les Garrigues o les planes cerealístics de la Segarra, sense oblidar la vinya que proporciona els vins de Costers del Segre.

Trobem un magnífic i aspre paisatge de muntanya a la zona del Montsec, en la qual s'obre la bellíssima vall d'Àger. La capital és una ciutat amb una gran oferta -monumental, cultural, comercial, gastronòmica, etc.- i són moltes les poblacions que val la pena visitar com Cervera, Tàrrega, Balaguer, Agramunt, les Borges Blanques, etc.

El patrimoni monumental és ampli i variat, des dels interessants jaciments arqueològics fins als monuments d'època medieval, civils i religiosos.

Una rica i saborosa cuina, amb els excel·lents productes de la terra -hortalisses, fruita, oli, vi-, les festes populars i la pràctica dels esports a l'aire lliure són altres al·licients que converteixen la visita a aquestes terres en un gran atractiu.

Hi trobem les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, el Segrià, la Segarra i l'Urgell.

 

Informació extreta de http://www.gencat.cat/ i http://www.vegueries.com/

 

Les Garrigues

Les Garrigues

La Segarra

La Segarra

La Noguera
El Segrià

El Segrià

Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +
El Pla d'Urgell

El Pla d'Urgell

L'Urgell