Bages

Bages

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

La comarca del Bages es troba enclavada al centre del Principat, màxim exponent de la Catalunya Central constitueix una autèntica cruïlla de xarxa de comunicacions que ha estat essencial per la comarca.

El rius Llobregat i Cardener i els seus principals afluents conformen l’estructura hidrogràfica bàsica de la comarca i, alhora, en determinen l’orografia. Les terres planes al voltant del nucli central de Manresa conformen l’anomenat Pla de Bages, que alhora està envoltat d’altiplans i serres.

La comarca té un territori extens, amb una superfície de 1.092,3 km2, la major part del territori (73%) es correspon a boscos i bosquines i també un percentatge força elevat (21%) és conreada, per tant, la superfície ocupada per sòl urbà, urbanitzable o per infraestructures és baixa (6%) però és on es concentren els nuclis de població i centres d’activitat econòmica.

 

EL RELLEU

El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques (anomenades tapars) i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana. Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè. En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades (l’alt Bages), a més de 500 m, heterogènies però força contínues. A la part sud-oriental, separa el Bages del Vallès la Serralada Prelitoral, amb els nuclis orogràfics de Montserrat (Sant Jeroni, 1.224 m) i Sant Llorenç del Munt (1.095 m), formats per potents conglomerats, que destaquen fortament. A l’est, limita amb l’altiplà que conforma la comarca del Moianès. Pel nord (el Lluçanès, el Berguedà) i l'oest (la Segarra, ja amb gresos i calcàries de l’interior de la Depressió Central) també hi ha terres altes. En els potents estrats margosos dels fons del pla de Bages i de les valls septentrionals apareixen, a una profunditat diversa, en general d'alguns centenars de metres, capes sedimentàries de sals sòdiques i potàssiques, que, a vegades, han arribat a sorgir a la superfície; el cas més destacat és el de la muntanya de sal de Cardona.

 

LES AIGUES

De la xarxa hidrogràfica destaca l’eix del Llobregat, que travessa tota la comarca i l’abandona pels estrets de Monistrol i del Cairat, al peu de Montserrat; no és un riu de gran cabal, però a la tardor pot tenir crescudes molt violentes (octubre del 1907). Són importants dos afluents: la riera Gavarresa, procedent del Nord-Est, i, sobretot, el Cardener, del Nord-Oest.

 

EL CLIMA

A redós de la Serralada Prelitoral el clima, clarament mediterrani, té ja característiques continentals, amb temperatures més extremes i pluviositat més escassa que a les comarques de la Depressió Prelitoral. Al fons del pla de Bages la temperatura mitjana anual és d’aproximadament 14 °C, amb amplituds mitjanes iguals o superiors a 18-19 °C (a Cabrianes, 20,7 °C); hi fa un veritable hivern, en què sovintegen les inversions tèrmiques i les boires al fons de les conques i de les valls. La pluviositat oscil·la entre 500 i 600 mm. Les pluges d’estiu són escasses al sud (menys del 15% de la pluviositat anual); però al nord augmenten per influència prepirinenca (25%, o encara més). Als relleus perifèrics, l’hivern s’accentua i la pluviositat és més acusada (a Montserrat, 725 mm al monestir i 800-900 mm als cims).

 

LA VEGETACIÓ

En estat natural, al pla i a les elevacions occidentals, de clima continental no gaire plujós, s'hi faria alzinar sec de carrasca, substituït a les obagues frescals per bosc de roure valencià amb pinassa. Les muntanyes meridionals (Montcau, Montserrat), sotmeses a una influència marítima acusada, encara conserven restes importants d’alzinar muntanyenc climàcic. L’acció humana ha fet desaparèixer de la comarca la majoria dels alzinars i de les rouredes, que han estat substituïdes per garrigues i per brolles de romaní als llocs secs i assolellats, i per pastures de jonça, als indrets obacs. Brolles i pastures són sovint cobertes per un estrat clar de pi blanc i, a les obagues, de pinassa. Des del 1987 a la comarca hi ha part dels parcs naturals de la Muntanya de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.

 

LA HISTÒRIA

De la prehistòria a la romanització

Hom ha identificat indicis de ceràmica impresa corresponents al neolítici inicial a les coves de Montserrat. Però les primeres bases del poblament continuat són representades, en el tercer mil·lenni aC, pels grups neolítics dels sepulcres de fossa: Manresa, Aguilar de Segarra, etc. Els pastors constructors de megàlits han estat documentats sobretot a la zona de muntanya de la comarca, que fa de frontera sud del megalitisme pirinenc a l’àrea central, com una continuació dels grups del Berguedà i del Solsonès. A l’època preromana sembla que formà part del territori dels lacetans. La romanització fou intensa i hom hi explotà les mines de sal de Cardona, però no ha deixat rastres espectaculars, llevat del sepulcre monumental de Boada (torre de Breny), ni es coneixen nuclis urbans destacats. Alguns investigadors han volgut identificar amb Manresa la ciutat de Baccassis citada per Ptolemeu.

 

Del domini carolingi ençà

L’any 798 el rei franc Lluís el Piadós encarregà al comte Borrell que ocupés i guardés Osona i Bages. De fet, però, aquests territoris restaren despoblats fins que el 878, amb l’adjudicació dels comtats de Girona-Besalú i de Barcelona a Guifré el Pelós, comte de Cerdanya i d’Urgell, aquest ocupà i repoblà el Ripollès, el Lluçanès, el baix Berguedà, el Moianès, la plana de Vic i el pla de Bages, fins a Montserrat i Solsona, per tal d’assegurar les comunicacions entre la Cerdanya i Barcelona i aconseguir, a la vegada, una línia seguida de frontera, la del Llobregat-Cardener-Segre mitjà, la qual perdurà fins al segle XII. Aquestes comarques constituïen una unitat geogràfica i històrica, independent dels comtats existents en aquell moment al seu voltant; la tradició d’unitat, representada per la diòcesi visigòtica osonenca, portava un ferment de divisió per l’existència del nucli urbà de Manresa i per la probable diferenciació del poblament preromà (ausetans i lacetans). Per això Guifré el Pelós constituí amb tots aquests territoris el comtat d’Osona, a la vegada, però, que el bisbe de Vic intentava de donar personalitat al pagus de Bages i de separar-lo pràcticament del domini comtal, fent-se atribuir pel rei franc Odó (889) les prestacions que els habitants de la comarca feien abans al comte. Guifré aconseguí, però, de limitar la cessió d’aquests drets només a la ciutat de Manresa i de mantenir la unitat política del comtat d’Osona. El nom de comtat de Manresa, tanmateix, fou utilitzat els segles següents, bé que en sentit estrictament geogràfic, per a designar la part occidental del comtat osonenc, des del Moianès, el pla de Bages i la conca d’Òdena fins a la Segarra i el pla d’Urgell (comtat de Manresa). La colonització s'intensificà durant els segles X i XI gràcies a l’estructura senyorial, que garantia la seguretat de la població, amb la restauració d’antics castells i amb la fundació de monestirs —com els de Santa Cecília (945) i Santa Maria de Montserrat (1027) i, sobretot, al centre de la comarca, el de Sant Benet de Bages (Bages, el960)— i canongies —com les de Sant Vicenç de Cardona (Bages, el1019) i, especialmentt, Santa Maria de Manresa (a la fi del segle IX). La incorporació del comtat d’Osona al de Barcelona i l’establiment de veguers i sotsveguers atribuí a Manresa la jurisdicció sobre el Bages (inclòs el Moianès, però exclosa la zona pertanyent al vescomtat de Cardona), el Lluçanès i una zona marginal del Vallès, inicialment (segle XIII) com a sotsvegueria de la vegueria de Cervera i més tard com a vegueria de Manresa i Bages (després, simplement, de Manresa), en la qual foren creades les sotsvegueries de Moià i Moianès i de Lluçà i Lluçanès i a la qual fou atribuïda, a la fi de l’edat mitjana, com a sotsvegueria, l’antiga vegueria de Berga i Berguedà. Amb l’organització de la vida municipal (1315) i la construcció de la séquia a Manresa (1339), el Bages es trobà ja de ple en un període relativament estable, durant el qual l’explotació del bosc, la ramaderia, l’agricultura, l’explotació de la sal (a Cardona) i les activitats menestrals (sobretot, teixits de llana) constituïren les bases de l'estructura econòmica, que es mantingué fins al segle XIX, a partir del qual canviaren profundament com a conseqüència de les transformacions agràries (iniciades a la fi del segle anterior), les noves comunicacions (especialment el ferrocarril de Barcelona a Lleida) i, sobretot, la industrialització de les vies fluvials (indústria cotonera del Llobregat i del Cardener), juntament amb el descobriment dels jaciments potàssics. El límit occidental del corregiment de Manresa (creat el 1716 amb el territori de l’antiga vegueria) esdevingué la línia de demarcació entre les províncies de Barcelona i de Lleida en la divisió administrativa del 1833. El territori que formà el partit judicial de Manresa, creat el 1835 —que corresponia a l’antiga alcaldia major de Manresa, dependent del corregiment de la mateixa ciutat, tret de la major part del Lluçanès i de les zones limítrofes del Vallès—, fou adoptat com a demarcació de la comarca del Bages pel decret de divisió del Principat del 1936, amb la inclusió, però, de Cardona, que pertanyia al partit judicial de Berga.La modificació més recent dels límits de la comarca tingué lloc el 2015 quan, després d’una consulta celebrada el mes de març, els veïns dels municipis de Moià, Calders, Monistrol de Calders, l’Estany i Santa Maria d’Oló decidiren per majoria segregar-se del Bages per formar la comarca del Moianès amb cinc municipis més pertanyents al Vallès Oriental i a Osona. El mes següent el Parlament aprovà la creació de la nova comarca.

 

L'ECONOMIA

El sector serveis concentra el 63% del nombre de treballadors/ores afiliats al règim general de la seguretat social, la indústria el 32,7%, la construcció el 5% i l’agricultura el 0,5%. El percentatge de treballadors/ores en el sector industrial és un percentatge molt superior al 15% de promig de la província de Barcelona; la comarca manté, doncs, el seu caràcter industrial.

El procés d’industrialització de la comarca ha estat lligat a l’abundància d’energia hidràulica i a les facilitats del seu aprofitament, amb empreses tèxtils que es van instal·lar al llarg dels rius Cardener i Llobregat, empreses extractives en la conca potàssica i d’explotació de pedreres a Sant Vicenç de Castellet i a Castellgalí. Als anys 60 i 70 el sector metal·lúrgic va viure un creixement considerable. No obstant això, amb la crisi del tèxtil i, posteriorment, del sector miner, es va produir un canvi de les pautes de desenvolupament que van portar cap a un procés de diversificació industrial i de recomposició de l’estructura industrial. El Bages va deixar de ser una comarca especialitzada en indústries tèxtils i en mineria potàssica. Actualment, al costat d’aquests sectors també sobresurten el metal·lúrgic, el de les indústries alimentàries i el de la indústria manufacturera.

En l’actualitat, al Bages hi ha aproximadament 5.223 empreses. L’estructura empresarial del Bages està dominada per la petita empresa, i especialment per la microempresa, el 76,4% de les empreses tenen menys de 5 treballadors/ores el 21,3% entre 6 i 50 i 1,9% entre 51 i 250 i només el 0,3% més de 250 treballadors/ores.

Des de la dècada dels 70 i fins als 90 el Bages va viure la proliferació de polígons industrials; es crearen nombrosos polígons industrials on s’instal·laren les indústries que surten dels nuclis urbans i les empreses multinacionals que trien el Bages com a ubicació. Dels 30 municipis de la comarca del Bages, 23 compten amb polígons d’activitat econòmica. Els polígons s’han anat transformant i acollint activitats no només productives sinó també terciàries. S’han instal·lat a la comarca grans plataformes logístiques i de distribució. Actualment, a la comarca hi ha més de 100 polígons que acullen quasi 1.500 empreses i el planejament municipal preveu el desenvolupament de 30 polígons més en el futur.

L’oferta turística de la comarca ha estat molt positiva els darrers anys. El nombre de places d’establiments hotelers s’ha incrementat un 20% arribant a més de 1.500 places. Els indicadors de demanda tenen també una evolució positiva, el nombre de viatgers en establiments hotelers i establiments de turisme rural va a l’alça i augmenten significativament el nombre de pernoctacions respecte anys anteriors.

 

COSTUMS I FESTES

Festa de la Llum el 21 de febrer a Manresa.

Fira de l’Aixada a Manresa.

La Transèquia, travessa de 26 Km per la canal.

Festa dels Traginers a Balsareny.

Caramelles, dança popular a Suria.

Enramades, carrers adornats de flors a Sallent.

Correfoc a Manresa.

Correfoc dança del diable a Manresa.

El Corre de bou de Cardona.

 

GASTRONOMIA

Els pans. S’elaboren amb fermentació lenta, això fa que aquest pa sigui molt més saludable i nutritiu, i que es conservi molt més temps.

Pastisseria. Podem trobar un gran ventall de productes relacionats amb les millors xocolates, mousses amb productes naturals, galetes i torrons.

Iogurts. A la comarca del Bages hi trobem alguns dels més reputats elaboradors del país que han estat premiats pels seus productes.

Mató de Montserrat. Aquest producte purament artesanal s’elabora principalment amb llet de vaca (alguns ho fan amb llet de cabra) i no conté ni conservants ni colorants.

Vins DO Pla de Bages. Impregnats amb notes balsàmiques d’espígol, farigola i romaní, plantes aromàtiques que poblen els boscos de pins, roures i alzines que envolten les vinyes.

Vi Picapoll. Varietat de cep blanca autòctona del Pla de Bages, ofereix un raïm de gra menut i ovalat. Dóna vins d’acidesa mitjana que els fa molt amables.

Oli d'oliva. El cultiu de l’oliva al Bages comprèn principalment les següents varietats: la corbella, la vera i la verdal de Manresa. La corbella, varietat autòctona, es vol promocionar i fer-ne créixer la producció amb noves extensions.

Col verda Manresana. És una col d’hivern, molt saborosa i de textura forta. És ideal per a fer el trinxat, bullida amb patata, acompanyant la butifarra o per fer molts altres nutritius plats d’hivern.

Tomàquets del Bages. El tomàquet de Montserrat és el tomàquet autòcton del Bages per excel•lència, presenta diverses subespècies com el tomàquet rosa del Cardener o de Mura.

La varietat local de Tomàquet rosa del Cardener, rosat, buit i tatdà, s’ha cultivat típicament a la zona del Mig Cardener.

El Tomàquet rosa de Mura, de la mateixa espècie que el tomàquet rosa del Cardener, les característiques d’aquesta varietat vénen donades pel microclima de les Valls del Montcau.

El Tomàquet “Mamella de monja”, varietat autòctona de Manresa. La mida d’aquestes peces pot arribar a ser considerable (fins a 2 kg per peça), i destaca, en les seves formes, per un cul punxegut.

 

El Bages te 30 municipis: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Fonollosa, Gaià, Manresa, la capital, Marganell, Monistrol de Montserrat, Mura, Navarcles, Navàs, El Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor, Súria i Talamanca

 

Informació extreta de: http://www.ccbages.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.rebostbages.cat/; https://ca.wikipedia.org/; http://www.diba.cat

 

Video del Bages de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etimologia: Del llatí baiae que vol dir " estació de banys" o "residència estiuenca de platxeri"

Gentilici: Bagenc, bagenca.

Dites: L'aigua per el molí i per a l'estómac el vi.

La neu de febrer fuig com un ca llebrer.

Aigua fresca fa bon vi.

Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages.

A Bages, no hi vagis, si parents o amics, no hi hagis.

 

Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra

Callús

Callús

Castellgalí

Castellgalí

Manresa

Manresa

Navarcles

Navarcles

Sallent

Sallent

Sant Mateu de Bages

Sant Mateu de Bages

Súria

Súria

Artés

Artés

Cardona

Cardona

Castellnou de Bages

Castellnou de Bages

Marganell

Marganell

Navàs

Navàs

Sant Feliu Sasserra

Sant Feliu Sasserra

Sant Salvador de Guardiola

Sant Salvador de Guardiola

Talamanca

Talamanca

Avinyó

Avinyó

Castellbell i el Vilar

Castellbell i el Vilar

Fonollosa

Fonollosa

Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat

El Pont de Vilomara i Rocafort

El Pont de Vilomara i Rocafort

Sant Fruitós de Bages

Sant Fruitós de Bages

Sant Vicenç de Castellet

Sant Vicenç de Castellet

Balsareny

Balsareny

Castellfollit del Boix

Castellfollit del Boix

Gaià

Gaià

Mura

Mura

Rajadell

Rajadell

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan de Vilatorrada

Santpedor

Santpedor

Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +
Tremp