MunicipisCatalans.com 

La comarca

Entre les ciutats de Barcelona i Tarragona, a prop de la costa i amb les muntanyes de Montserrat a l’horitzó, l’Alt Penedès és el paisatge de la vinya. Els seus vins i caves donen reconeixement al nom d’aquesta terra que té tresors per descobrir com el conjunt arqueològic i Parc Comarcal d’Olèrdola, una zona habitada al Neolític, fortificada pels ibers i lloc estratègic a l’edat mitjana. O com el conjunt monumental de Sant Martí Sarroca, que inclou l’església de Santa Maria, una joia del romànic europeu. El modernisme deixà una petja important a Gelida, Sant Sadurní i Vilafranca, poblacions que ofereixen diverses rutes per conèixer l’arquitectura i l’art del tombant de segle XX, mentre que el vi, la gran riquesa del territori, té en el Vinseum de Vilafranca un museu de les cultures del vi a Catalunya que constitueix un espai cultural dinàmic adaptat a les exigències divulgatives del segle XXI.

El nom podria derivar del terme pinnao penna, "penyal, roca" que significaria comarca rocallosa, durant el segle X apareix documentat com: territorio Penetense (917), in Penitense (956) o Penedes (1000)

El paisatge sempre marca la identitat d'un territori i, en el cas de l'Alt Penedès, la vinya és sens dubte aquest element que penetra en la cultura i en la manera de ser de la seva gent.

Són recorreguts que permeten mantenir un contacte directe amb aquest entorn, creuant vinyes i visitant cellers i caves on s'explica el procés d'elaboració dels dos productes per excel·lència de la comarca i són alhora portal per accedir a l'important patrimoni cultural del Penedès, sense oblidar la seva gastronomia, el seu oci, el seu comerç, els seus allotjaments envoltats de natura ...

Recursos

El sector vitivinícola és un dels eixos econòmics del Penedès, però tot el que l'envolta té un potencial turístic excepcional. El seu compromís amb l'entorn natural o els elements arquitectònics de les seves bodegues i caves són punt d'atracció per als turistes que volen apropar la cultura vitivinícola del Baix Penedès

Història

Els nivells del paleolític, l'època més reculada del poblament humà i, per tant, la de menys densitat de població resten, a la comarca, pràcticament inèdits, a partir d'algunes troballes irrellevants indiscutibles de la serra de Font-rubí.

Avançant en el temps i entrant en el neolític, hom troba jaciments amb ceràmica feta a mà i decorada amb estries de petxines del gènere Cardium. Al Penedès s'esmenten els jaciments de la cova del Bolet (Mediona), l'esquerda de les Roques del Pany (Torrelles de Foix), Les Guixeres (Vilobí) i la cova de Can Pasqual (Castellví de la Marca), entre d'altres. La cronologia d'aquests jaciments s'estableix de 3.500 a 4.500 anys aC.

Es troben restes funeràries cap a 2.000 a 5.000 anys aC. Els principals jaciments d'aquesta època es localitzen, a l'Alt Penedès, als termes de Pacs i de Vilafranca.

L'arribada dels celtes sembla que portà el coneixement del ferro al nostre país i la seva típica ceràmica, encara feta a mà. Són característiques les urnes cineràries, demostratives d'un ritual crematori no conegut anteriorment. El jaciment més important d'aquesta cultura, a l'Alt Penedès, consisteix en la necròpolis de Vilafranca.

Durant el període ibèric, el Penedès era una regió poblada. Els vestigis ibèrics s'han trobat arreu, pel pla i per la muntanya; hom pot assenyalar els poblats de Subirats (el Pujol d'En Figueres), Vilafranca del Penedès (la Vinya del Pau, el Molí de la Rovira), els Monjos (la Ràpita), Olèrdola (la Font del Coscó, les Cases de la Vall, i el Turó de Sant Miquel), Pontons (la Font Pollina) i Font-rubí (la Maçana).

La vinguda dels romans es produí l'any 218 aC. en el marc de les Guerres Púniques. La majoria dels pobladors indígenes es refugiaren en poblats més o menys fortificats per temor de les operacions bèl·liques. Al poblat ibèric d'Olèrdola es construí, en aquell temps, la reforçada muralla que es manté encara en peu. Restablerta la pau, els antics pobladors reocuparen a poc a poc les terres del pla abandonat els seus refugis de muntanya. Possiblement la població comarcal augmentà durant els dos segles i mig de pau que seguiren fins que es van produir les primeres invasions bàrbares.

La comarca, doncs, cada vegada més poblada i més treballada, va anar adquirint una fesomia semblant a la que degué tenir al segle XVI dC.

Contribuí sens dubte molt al poblament de tot el Penedès i en concret de l'Alt Penedès, el pas de la Via Augusta, descrit ja en parlar de les comunicacions.

A partir de l'any 253, en què es va estendre les bandes de francs que s'havien infiltrat pels passos dels Pirineus, la situació es va degradar progressivament, sobretot a les grans ciutats, però es creu que, en una certa mesura, prosperà la vida del camp, on s'erigiren noves vil·les (masos) i es milloraren els existents.

Hom sap que entre els anys 716 i 719 tota la península Ibèrica fou ocupada pels àrabs. Els vells pobladors degueren cercar amagatall en els refugis muntanyencs i, passat el primer ensurt, a poc a poc, degueren tornar a les terres del pla. De l'estada dels musulmans al Penedès ben poca cosa ha restat. Alguns topònims segurs (la Ràpita, la Múnia, etc.) i d'altres de dubtosos (Sant Joan Samora, Sant Pere Moranta, etc.) i algunes llegendes.

Des de la conquesta cristiana (segle X), el nucli central del Penedès s’ha trobat sempre a l’Alt Penedès i inicialment en fou el cap la vella fortalesa d’Olèrdola; a partir de la seva fundació, en ple s XII, el centre es trobà a Vilafranca, que esdevingué cap d’una vegueria que comprenia no solament l’Alt i el Baix Penedès, sinó també una part de l’Anoia, el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià, i, part del Baix Llobregat. Amb els decrets de Nova Planta borbònica (1716), la vegueria de Vilafranca del Penedès i la sotsvegueria d’Igualada formaven un corregiment amb capital a Vilafranca, demarcació que es mantingué fins a la divisió provincial del 1833, que es repartí entre les províncies de Barcelona i Tarragona (el límit de les quals s’ha mantingut en aquest sector també per a les actuals comarques de l’Alt i del Baix Penedès). El 1835 fou creat el partit judicial de Vilafranca del Penedès, amb una jurisdicció que, llevat de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, que li foren agregats, fou presa com a territori de la comarca de l’Alt Penedès en la divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936. La comarca tenia 25 municipis fins que el 1990 se’n modificaren els límits i hom hi agregà els municipis de Castellet i la Gornal i d’Olesa de Bonesvalls, anteriorment pertanyents al Garraf (el Penedès).

Clima i vegetació

El clima de l'Alt Penedès és Mediterrani de tipus Litoral Sud a bona part de la comarca, tot i que a les serres del nord és de tipus Prelitoral Sud i Central. La precipitació mitjana anual volta els 550 mm a bona part de la comarca, assolint-se valors de fins a 650 mm a l'àrea de l'Ordal i la serra d'Ancosa. El màxim sol donar-se a la tardor i el mínim a l'estiu. Tèrmicament els hiverns són moderats, amb mitjanes de 6 °C a 8 °C, i els estius calorosos, amb mitjanes de 23 °C a 24 °C, comportant una amplitud tèrmica anual alta. No hi glaça de maig a octubre.

Que fer, que veure

Les Rutes del Vi i el Cava, així com les Idees al Baix Penedès, són alhora portal per accedir a l'important patrimoni cultural del Penedès, sense oblidar la seva gastronomia, el seu oci, el seu comerç, els seus allotjaments envoltats de natura ...

Els municipis que conformen l'Alt Penedès son els següents:

Avinyonet del Penedès, Les Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-rubí, Gelida, La Granada, Mediona, Olesa de Bonesvalls, Olèrdola, Pacs del Penedès, El Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.ccapenedes.cat/; http://www.barcelonaesmoltmes.cat/; http://www.turismedia.com/ http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/ i altres webs i blocs d’accés públic.