MunicipisCatalans.com 

TERRES DE L'EBRE

Terres de l'Ebre es una regió que aplega les comarques mes meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El seu accident geogràfic més característic és el curs baix del riu Ebre. En el Pla territorial general de Catalunya està definit com un dels set àmbits funcionals territorials.

El nom Terres de l'Ebre es va popularitzar arran del llibre de l'escriptor rapitenc Sebastià Juan i Arbó, titulat també Terres de l'Ebre. Arbó pretenia dibuixar, sobretot, la vida al Delta de l'Ebre i a Amposta. L'expressió, més tard, va passar a designar les quatre comarques meridionals de Catalunya i el que abans s'entenia per La Ribera [de l'Ebre] (sense confondre-ho amb l'actual comarca de la Ribera d'Ebre).

Precisament, el tram final de l'Ebre ha estat gresol de diverses cultures. I és que com a punt estratègic per al comerç —per l'entrada de productes des del mar cap a les terres més interiors de la península— ha captivat tot tipus de civilitzacions: els ibers, els romans, els àrabs, els jueus i els cristians hi van establir alguns dels enclavaments més importants. El pas de totes aquestes cultures ha deixat un important llegat que es fa notar en les tradicions populars, els monuments, la parla i, també, en el caràcter de la gent.

Les Terres de l'Ebre compten amb diversos espais d'interès turístic: el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit (creat el 2001) i la Reserva Nacional de Caça, la Via Verda de la Vall de Safan, que connectarà la comarca de la Terra Alta i el Baix Ebre , els espais naturals de la serra de Cardó, les coves de Benifallet, els conjunts històrics d'Horta de Sant Joan, Miravet o Arnes, les activitats i el paisatge fluvial (Mequinensa-Deltebre), l'assut de Xerta, la diversitat de les platges de la costa de l'Ebre (roca o arena, grans o petites platges i pobles de turisme familiar com, Sant Carles de la Ràpita, etc.), les pintures rupestres de l'art llevantí (Patrimoni de la Humanitat), el Perelló o Ulldecona o el poblat ibèric de Tivissa. La ciutat de Tortosa posseeix un conjunt històric de notables dimensions (declarat com a tal el 1976) que a més del seu recinte fortificat i dels seus tres monuments nacionals, es troben tot tipus de construccions o restes arquitectòniques d'especial interès.

Les Terres de l'Ebre estan situades entre el mar Mediterrani i els contraforts més meridionals de la serralada prelitoral catalana. A més, les aigües tranquil·les de l'Ebre (el riu més cabalós de la península Ibèrica) modelen aquest territori i formen meandres que tranquil·lament el condueixen per la plana del delta fins arribar a la mar. Tota aquesta diversitat d'espais permet que cada visitant, lluny de les aglomeracions i dels circuits turístics convencionals, esculla l'opció que més s'ajusta a les seues necessitats. Aquesta diversitat de paisatges facilita la pràctica d’activitats d’oci vinculades a la mar, al riu, a la planúria del Parc Natural del Delta de l’Ebre o als cingles del Parc Natural dels Ports.

Un dels espectacles naturals més sorprenents d’aquestes comarques del sud de Catalunya es produeix quan el riu arriba a la mar, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, on es fonen les aigües dolces i les salades.

Al voltant d’aquest aiguabarreig sorgeixen extenses platges tranquil·les, i nombroses llacunes de gran interès natural on podreu observar flamencs, xatracs, martinets i gavines, entre moltes d’altres aus. Riu amunt, entre viles medievals acollidores i ciutats monumentals, contemplar el paisatge riberenc significa fer un viatge al passat: castells que saluden amb aires templers, torres àrabs que encara vetllen el curs fluvial i els camps de conreu, on els fruiters de la Ribera d’Ebre exhibeixen colors i desprenen olors mil·lenàries. Al fons s’eleven els cims més alts del Parc Natural dels Ports l’hàbitat de la cabra salvatge que, entre penya-segats i boscos frondosos, comparteix protagonisme amb l'àguila coabarrada i el voltor comú.

Informació extreta de http://www.viulebre.com/