URGELL
Descripció:
La comarca de l'Urgell està situada a la plana de Lleida, al mig de les terres de Ponent, a la Depressió Central Catalana i a una altitud mitjana de 350 metres.
Comprèn 20 municipis, 3 entitats municipals descentralitzades i 20 pobles agregats, amb una extensió de 586,91 km2 i un total de 37.396 habitants ( febrer 2012). Té tres important nuclis que la vertebren i que aglutinen bona part de l'activitat econòmica: Agramunt, Bellpuig i Tàrrega. La capital de la comarca és Tàrrega.
L'Urgell és una terra planera inclinada cap a ponent on destaquen les planes, que s'esglaonen d'est a oest i els tossals modelats pels rius i les rieres. Els rius que creuen la comarca són el Corb, el Sió i el d'Ondara.
El canal d'Urgell s'encarrega de portar aigua a totes les terres de regadiu i es creu que la construcció del Canal Segarra Garrigues pugui fer arribar l'aigua a la resta de terres de la comarca que la necessitin.
El clima mediterrani continental manifesta forts contrastos entre l'hivern i l'estiu.
L'Urgell és una comarca oberta, amable i cordial que dóna la benvinguda a tothom que la vulgui conèixer i posa a la seva disposició tota la informació i els recursos per fer-ho.
Té una gran varietat de recursos naturals, culturals i humans que fan que sigui difícil definir-la en poques paraules. Per això us convidem que us hi passegeu a través d'aquesta pàgina web. Si sou urgellencs o ja l'heu visitat alguna vegada encara podreu aprendre i trobar alguna cosa que potser desconeixíeu. I si pel contrari, encara no heu estat mai en aquesta comarca, potser a partir d'ara ens visitareu per conèixer aquestes terres plenes d'història, cultura i tradició.
Limita al Nord-Oest i al Nord amb La Noguera, a l'Est amb La Segarra, al Sud-est amb La Conca de Barbarà, al Sud-Oest amb Les Garrigues i a l'Oest amb El Pla d'Urgell.
El medi físic:
S'hi diferencien clarament tres subcomarques molt delimitades. Al nord, la ribera del Sió, amb Agramunt com a població principal. La ribera d'Ondara, amb un paisatge segarrenc amb Tàrrega, com a centre destacat i capital comarcal, i a l'est, la plana de l'Urgell, amb Bellpuig, com a població important.
Una de les divisions clàssiques que distingeixen les zones urgellenques són les conques dels tres rius que hi ha; el Sió, el d'Ondara i el Corb. Els rius són menuts i es perden en algunes zones pels aiguamolls i les terres de reg. En aquest sentit els pobles estan ordenats gradualment a la dreta i a l'esquerra dels rius.
El Sió és el riu més cabalós i ple de vida. És l'únic que conserva la seva conca ben dibuixada i definida des de que neix a les terres altes de la Segarra, fins que mor al riu Segre, prop de Balaguer.
A l'altre costat, trobem el riu d'Ondara que és el més petit que travessa la comarca. La seva conca queda sovint desdibuixada per contínues filtracions i punts de surada que provoquen inundacions sobtades enmig de camins, cases o conreus. Neix a la Segarra i s'introdueix lentament a l'Urgell pel Talladell, poble agregat de Tàrrega. El riu és perceptible als termes de Tàrrega, Vilagrassa i Anglesola.
La ribera del riu Corb, a la banda sud de la comarca, és l'altra zona diferenciada. Aquest riu deu el seu nom a les múltiples giravoltes que fa i desfà al llarg del seu camí. Travessa la zona urgellenca més boscosa i abrupta i les comarques veïnes de la Segarra, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Pla d'Urgell. Els paisatges i els silencis que es descobreixen a la conca del Corb fan de les seves contrades una de les més interessants de la zona.
L'economia i la demografia
Agricultura:
El blat, la civada, l'ordi, les oliveres, la vinya i els ametllers constitueixen els conreus principals durant segles.
Amb l'arribada del canal d'Urgell es transformen les terres seques en terres riques i regades gràcies a l'aigua que porta. S’introdueixen els conreus d'alfals, d'arbres fruiters com les pomeres, les pereres o presseguers i també peus de vinya americans.
Els conreus de secà evolucionen i milloren la seva producció. La tercera part de les terres de la comarca són regades pel canal d'Urgell.
La propietat de la terra és molt repartida i són minoria les explotacions que reclamen el treball de més d'una família, almenys tot l'any. Només en determinades èpoques és necessària més mà d'obra de fora. Més de la meitat de les terres heretades són conreades pels seus propietaris, una altra part treballada a mitges i una minoria cedida en arrendament.
Ramaderia:
Va sorgir com un complement a l'agricultura i per cobrir les seves necessitats alimentàries. El corral sempre estava adjunt o prop de la casa . Les gallines, els conills, les ovelles o les cabres pasturaven per les terres properes i les mataven per alimentar-se o es menjaven els ous o la llet. Més tard, del superàvit que tenien van començar a vendre-les i fer-ne grans explotacions. Arribaren els ramats d'ovelles o cabres, les granges de conills , de porcs, de pollastres o de vedells.
Indústria:
L'Urgell no ha estat mai una comarca molt industrial. Una de les activitats industrials més antigues és la dels teixidors, que en els temps medievals es constituïren en gremis. N'hi havia a Agramunt i a Tàrrega.
A mesura que s'anà repoblant la comarca es bastiren un gran nombre de molins hidràulics, vora els rius Corb, Sió i d'Ondara, en llocs com Maldà, Sant Martí de Riucorb o Tornabous. Amb la força de l'aigua del riu es movia el molí i feien farina.
La tradició ha arribat fins als nostres dies amb grans indústries dedicades al torró, la xocolata i altres productes dolços.
Els cantirers de Verdú començaren al segle XIII i crearen autèntiques dinasties familiars arreu fins al segle XVII. La ceràmica negra tenia moltes qualitats per conservar la frescor de l'aigua i encara avui dia és molt apreciada.
A l'actualitat les grans empreses es troben a les poblacions grans com Tàrrega, Bellpuig i Agramunt, als grans polígons industrials. Cal dir que en poblacions més petites com per exemple Anglesola, Castellserà o la Fuliola hi ha petits polígons industrials que ja comencen a estar ocupats per grans empreses que donen vida i treball a aquestes poblacions perquè les despeses i els permisos són més barats.
La història:
El topònim de l'Urgell prové d'Urtx, que vol dir fonts abundoses. Aquest nom ve de l'antic comtat pirinenc, els titulars del qual deixaren el nom de la seva família en conquerir aquestes terres vers el segle XI.
Les restes que trobem dels primers pobladors són peces de sílex de l'època del neolític i les trobem a la vall del Corb, el Cercavins i la ribera del Sió.
Al segle V aC apareixen els ibers deixant la seva empremta en poblats com el Molí d'Espígol a Tornabous o els Estinclells a Verdú.
La civilització romana deixa mostres valuoses de la seva presència en els mosaics d'una vila senyorial a Puigverd d'Agramunt, dues columnes i capitells a Vilagrassa o dues làpides sepulcrals a Castellsalvà, dins el terme de Belianes.
La presència musulmana a l'Urgell s'ha pogut identificar gràcies als grans carreus que van deixar-hi sobre el riu d'Ondara en el seu pas per Anglesola o a la vall del Corb en el seu pas per Nalec.
Vers el segles XI i XII es produeix l'expansió jueva a Catalunya i a les terres cistercenques. La relació entre jueus i els grans centres monàstics: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges no es contraposaren mai i fins i tot hi hagué una raonable col·laboració. Els jueus s'establien en llocs orientats cap al comerç, en zones de confluència de camins. Eren grans coneixedors del comerç, l'economia i l'artesania i els habitants d'aquestes comarques s'enriquiren dels nouvinguts. A l'Urgell s'establiren a Tàrrega i Agramunt.
A mitjan segle XV les diferències existents entre els comtes, els reis i els migrats interessos socials dels homes de la Generalitat acabaren d'arrodonir el descontentament crònic de la Catalunya Vella.
El 20 de juny de 1462 s'inicià a la comarca el primer enfrontament de la guerra civil, la qual durà 10 anys i deixà arruïnades les terres de l'Urgell.
Els Borbons envaïren l'Urgell i molta gent de la comarca fugí cap a altres zones fins que l'arxiduc Carles conquerí la comarca. Més tard Felip V tornà a ocupar l'Urgell. Catalunya hagué de pagar les conseqüències de la seva postura contra els Borbons i l'11 de setembre del 1714 començaren les repressions.
El segle XIX portà grans canvis a la zona. Després d'un seguit de guerres contra els francesos i els anglesos va córrer la veu que les tropes franceses envairien el país.
A partir del 1833 la monarquia espanyola acceptà la Constitució de Cadis i també quedaren abolides les senyories i els delmes, encara que es respectés la propietat dels senyors. Entre el 1835 i el 1837 i com a conseqüència de les desamortitzacions de Mendizàbal s'ocuparen els monestirs, es dispersaren les comunitats religioses i es calà foc a nombroses dependències de signe religiós i l'Estat disposa la venda de les propietats i els béns de l'església. El monestir de Vallbona de les Monges, el de la Bovera, el de Vallsanta i el del Tallat i totes les parròquies de la comarca de l'Urgell tenien moltes hectàrees de terreny en propietat. Amb la desamortització s'oferia al pagès la possibilitat de transformar-se en propietari de les terres que conreava. Moltes propietats de l'església passaren a mans d'uns quants senyors o gent benestant, però també d'uns quants pagesos petits.
L'arribada del canal d'Urgell el 1862 va beneficiar els pobles situats a la zona de regadiu. També va arribar el ferrocarril el 1860, la llum elèctrica el 1884, el telèfon, els equipaments municipals, etc. La comarca es començava a recuperar després de tants segles de decadència, guerres i misèries.
Cap al 1900 l'esclat de la Renaixença catalana i barcelonina, impulsada per la burgesia, aviat va arribar a l'Urgell. Es crearen moltes institucions, societats, grups, corals...
Després de la guerra civil, amb una postguerra plena de limitacions i misèries, la situació internacional afavorí el rellançament del país amb la industrialització i la mecanització agrícola. Entre els anys 1957 i 1975 arribà un autèntic creixement econòmic malgrat el retard.
Algunes dites dels pobles de l'Urgell:
A Castellserà si pots anar-hi avui, no esperis a demà.
Val més Torrefeta que Castellserà.
A la Fuliola rosten la cassola.
A Guimerà bona terra per sembrar.
A Mafet tot ho fan ben fet.
A Agramunt comerciants i a Tàrrega comediants.
Al Tarròs mengen arròs.
Hi trobem els següents municipis: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d'Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega que n'és la capital, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú, Vilagrassa
Informació extreta de http://www.urgell.cat/, http://www.municat.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org/.
Video de l'Urgell de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire"
Gentilici ........: Urgellenc, urgellenca
Dites: Els urgellesos tenen tres masses: massa terres, massa amos, massa vicis.
A Agramunt comerciants i a Tarrega comediants.
A Bellcaire són gent d'aire; a Bellmunt són gent de bé; a Linyola fan tabola i a Castellserà, també.
