Conca_de_Barbera

Limita al Nord amb la Segarra, al Nord-est amb l'Anoia, al Sud-est amb l'Alt Camp, al Sud amb el Baix Camp, al Sud-oest amb el Priorat, a l'Oest amb les Garrigues i al Nord-oest amb l'Urgell.

Els 650,2 km² de superfície de la comarca representen el 2,03% del territori de Catalunya i el 10.34% de la província de Tarragona. Formen la Conca 22 municipis, incloent 56 nuclis de població distribuïts bàsicament en dues unitats fisiogràfiques ben definides: la Conca o Conca Estricta, amb la pròpia capital comarcal com a centre i la Baixa Segarra, amb Santa Coloma de Queralt com a nucli de referència, les quals constitueixen veritables subcomarques, tan pel seu caràcter físic com per la seva estructura socioeconòmica. Amb tot, la Conca de Barberà presenta una estructura territorial complexa però força complementària.

La Conca de Barberà fou creada en la divisió comarcal de 1936 unint tres zones limítrofs però que pertanyen a tres comarques naturals diferents:

La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). És una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, compren els municipis de Vilaverd, Montblanc, L'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.

La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). És la zona sud de l'altiplà de la Segarra; i compta amb una orografia molt diferent de la resta de la comarca. Comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt. Aquesta zona de la comarca pertany a tres conques hidrogràfiques diferents: la de l'Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de la riera de Clariana, afluent de l'Anoia; i la del Gaià.

El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques veïnes, així passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbodí i Poblet, L'Espluga de Francolí, Vilaverd i Montblanc.

Un cas a part és el municipi de Senan, que pertany geogràficament a l'Urgell, però que fou adherit a la Conca.

A la Conca de Barberà hi ha moltes diferències entre els parlars de pobles veïns, ja que és una zona situada a la confluència de 4 dialectes o dialectes de transició:

El català nord-occidental als municipis que limiten amb el Pla de Lleida (Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades).

El català central als pobles de la Baixa Segarra.

El xipella a la zona central de la comarca (Solivella, Blancafort, Rocafort de Queralt, Sarral, L'Espluga de Francolí i Barberà de la Conca).

El català tarragoní als municipis situats més propers al Camp de Tarragona (Vilaverd, Pira, Montblanc i les seves pedanies).

 

Economia

La comarca és una cruïlla de camins entre les terres de Tarragona, de Lleida i de Barcelona, fet fonamental per entendre el seu desenvolupament econòmic i la gran concentració d'infraestructures lineals en un espai limitat.

La Conca de Barberà ha estat tradicionalment una comarca eminentment agrícola, i malgrat la pèrdua de població activa que ha experimentat el sector agrari des dels anys setanta, encara constitueix una activitat productiva bàsica. El 2001 el sector primari comprenia el 8,8% de la població ocupada. El terreny forestal, que s’estén per una bona part del territori, és ocupat principalment per brolles i pastures. Les terres conreades són dedicades majoritàriament al secà. Els principals conreus són els cereals, seguits de la vinya, l’ametller i l’avellaner. D’altres conreus tenen una presència gairebé testimonial.

A la Conca de Barberà el subsector ramader no té un desenvolupament tan important com el de l’agricultura. Hom pot dir que la base ramadera comarcal és constituïda per l’explotació extensiva de ramats d’oví i per granges de porcs i aviram.

Actualment la indústria a la Conca té un pes superior a l’agricultura, activitat econòmica tradicional.

Els principals sectors han esdevingut el de la transformació de metalls, l’extracció i la transformació de minerals (prefabricats de formigó a Santa Coloma de Queralt i a Montblanc, fabricació d’objectes d’alabastre sobretot a Sarral), el del tèxtil i la confecció, el de paper i cartó, el de material elèctric (l’empresa Frape Behr, situada a Montblanc, reunia 543 treballadors el 1998) i l’agroalimentari (a més de l’elaboració de vi i xampany, destaca Frida Alimentària, de pastes i pa congelats, situada a Sarral).

En el comerç a l’engròs predomina el sector agroalimentari. Pel que fa al comerç detallista, el primer sector és també el de l’alimentació, les begudes i el tabac, tant pel nombre de llicències com per la seva presència a la majoria de pobles de la comarca. També és força nombrós i repartit el comerç no classificat, corresponent al típic comerç de poble on es troba una mica de tot.

Territorialment, les activitats comercials es concentren als nuclis semiurbans de la comarca, on destaquen els casos de Montblanc i Santa Coloma de Queralt.

El sector turístic de la Conca se centre en el reclam que suposen diverses rutes de gran interès, com ara la dels cellers modernistes o la del Cister (aquesta darrera promoguda pels consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, sobre la base dels monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges). El monestir de Poblet, un dels recursos turístics més explotats de la comarca, és sens dubte un dels monuments medievals més preuats de Catalunya. També és molt remarcable el conjunt urbà medieval de Montblanc, encerclat de muralles i amb una sèrie d’edificis religiosos i civils de gran interès. Els recursos turístics d’origen natural també són importants a la comarca. D’una banda, cal fer esment de tot el sector pertanyent a les Muntanyes de Prades i de manera especial al bosc de Poblet, que fou declarat paratge natural d’interès nacional l’any 1984. D’altra banda, les aigües termals a l’Espluga de Francolí i a Vallfogona de Riucorb van donar lloc a la creació de diverses instal·lacions balneàries, de les quals queden en actiu les de Vallfogona.

 

Història

La Conca de Barberà és una de les comarques catalanes més clarament definides des del punt de vista històric i de nom emprat ja al segle XVII. Nom que, curiosament, no prové de la seva capital, Montblanc, sinó d'un petit municipi: Barberà de la Conca.

A la comarca es tenen dades que indiquen poblaments des del neolític, i s'hi han trobat alguns jaciments que demostren que la comarca estava ja habitada durant aquesta època, com el sepulcre oposat prop de Passanant, que és la troballa megalítica més meridional de tot el principat català, o tot un seguit de coves al vessant nord de les Muntanyes de Prades amb pintures rupestres. A les Coves de l’Espluga, l'activitat humana hi ha estat present des del període prehistòric, albergà una comunitat neolítica que hi visqué permanentment. Les del terme de Montblanc han estat declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com a part de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, i es poden visitar reproduccions, a mida natural, de les pintures al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre.

Del període de l'ocupació romana i de l'ocupació sarraïna gairabé no en queden vestigis.

El 1155 es va crear la vegueria de Montblanc, que va ampliar la seva jurisdicció al llarg del segle XIII. Durant el segle següent, els territoris de la vegueria corresponien als actuals de la comarca, amb l'excepció de Santa Coloma de Queralt, que formava part de la de Cervera, i de Vallclara, que corresponia a Lleida.

Durant el segle XV la comarca es va veure afectada d'una manera negativa per la guerra contra el rei Joan II d'Aragó. Moltes de les poblacions van ser atacades i saquejades per les tropes reials.

Durant la Guerra dels Segadores les terres de la Conca de Barberá van ser testimoni de diversos enfrontaments. Els pobles van ser ocupats per les tropes, saquejats i destruïts. A més, una plaga de llagostes va assotar la comarca entre 1687 i 1688 provocant l'enfonsament econòmic de la zona.

Durant la Guerra de Successió la comarca sencera es va posicionar a favor de l'Arxiduc Carles. Va ser presa, de forma definitiva, per les tropes borbòniques el 1713. Els decrets de Nova Planta van abolir la veguería de Montblanc, que va passar a dependre del Corregiment de Tarragona. Al segle XVIII la comarca va començar a recuperar-se econòmicament amb l'inici de l'extensió de la vinya.

El segle XIX començava amb una nova guerra, la Guerra de la Independència Espanyola. El fet que les tropes s'establissin als pobles, els atacs de l'escamot i els saquejos van fer que la comarca s'enfonsés de nou en una ruïna econòmica.

Finalitzada la guerra, i sense temps per a recuperar-se, la Conca de Barberà es va veure afectada per una nova decisió: la supressió dels monestirs. Poblet va quedar abandonat el 1822, situació que els veïns van aprofitar per a saquejar el cenobi. Alguns monjos van ser empresonats i diversos convents assaltats i cremats.

Les dues guerres carlistes van afectar poc al territori que a poc a poc es va anar recuperant.

L'any 1887 la població de la comarca va arribar al màxim de tota la seva història.

 

Gastronomia

Hi ha diverses receptes per a la coca a la Conca de Barberà. Una d'origen local és la coca de Montblanc. És una coca salada a base de conill rostit i picolat amb sofregit de ceba i tomàquets, amanida amb olives verdes trinxades i nous picades, farigola i coriandre. Té una forma oval i és oberta.

Merlets i montblanquins, dues delicioses especialitats molt semblants es tracta d'ametlles recobertes de pasta dolça.

I també els carquinyolis de l'Espluga de Francolí, les castanyes de Vilanova de Prades, el formatge de l'Albió, les nous i la tofòna de Vimbodí i Poblet, l'all de Belltall que es conreen a Belltall, Passanant, Rocallaura o Forés, les melmelades de Guialmons (Les Piles), la mel de Vilaverd, les orelletes de Solivella, el romesco colomí de Santa Coloma de Queralt, les coques de recapte, els embotits, els vins i caves de la D.O. Conca de Barberà.

 

Cultura

L’oferta de serveis culturals és força elevada a la comarca tenint en compte la seva poca importància demogràfica.Entre els casals i centres socials de la comarca destaquen el Casal de l’Espluga, fundat el 1963, i el Casal Montblanquí, creat el 1947, tots dos amb sales de cinema i teatre, i diverses seccions.

Pel que fa als arxius, sobresurten l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc, l’Arxiu de l’Abadia de Poblet i l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, emplaçat al monestir de Poblet.

Pel que fa a la música, entre els concerts que s’organitzen al llarg de l’any, que tenen lloc sobretot a l’estiu, es poden esmentar per la seva particularitat o popularitat els concerts del cicle Música als Castells (a Milmanda, del municipi de Vimbodí, i a Santa Coloma de Queralt), el Festival Acampada Jove (antic Senglar Roc)k, que inicialment es feia a Prades (Baix Camp) però que a causa de les seves millors comunicacions es traslladà a Montblanc, El Festival de Poesia i Música de Forès, Festival Internacional d’Orgue o els concerts d’estiu Jordi Savall al monestir de Poblet.

 

Festes i fires

Fira de Sant Vicenç i Festa de l'Oli, l'Espluga de Francolí, quart dissabte i diumenge de gener.

Festa dels Tres Tombs, Santa Coloma de Queralt, vers Sant Antoni.

Festa dels Quintos de Sarral, segon cap de setmana de gener.

Festival Internacional de Novel·la Criminal: el vi fa sang, a l'Espluga de Francolí, segon cap de setmana d'abril.

Setmana Medieval de Sant Jordi a Montblanc, als voltants del 23 d’abril.

Festes i Fires de Sant Maties de Montblanc, segon cap de setmana de maig.

Mercat d'Època a Santa Coloma de Queralt, segon cap de setmana de maig

Passanant Foto (Passanant), segon cap de setmana de maig

Aplec a l'Ermita dels Sants Metges a Sarral, primer diumenge de juny.

Brickània, Festival del Lego a Montblanc, tercer cap de setmana de juny.

Festa del Trepat a Barberà de la Conca, últim cap de setmana de juny.

Forès, poesia i música, primer dissabte de juny.

Bla Bla, Festival de Narració Oral a Vallfogona de Riucorb durant el mes de juliol.

Festival Riubombori a l'Espluga de Francolí, primer dissabte de juliol.

Aplec del Romesco a Santa Coloma de Queralt, tercer diumenge de juliol.

Mercat Vell de Conesa, primer dissabte d'agost.

Brinda'm Vi: Festa de la Verema a l'Espluga de Francolí, últim cap de setmana d'agost.

Festa de la Mare de Déu dels Torrents a Vimbodí i Poblet, 8 de setembre.

Festa del Sagrat Cor a Solivella, 9 de setembre.

Festa al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, Pontils, tercer diumenge de setembre.

Festa dels Sants Metges a l'Ermita dels Sants Metges de Sarral, vers el 26 de setembre.

Terrània, Festival Internacional de Ceràmica a Montblanc, últim cap de setmana de setembre.

Vitrum, Festa del Vidre Artesà a Vimbodí i Poblet, primer cap de setmana d'octubre.

Clickània, Festival de Clicks de Playmòbil a Montblanc, 10,11,12, 17 i 18 d'octubre.

Festa de la Castanyada a Vilanova de Prades, últim cap de setmana d'octubre.

Safrània, Fira de Sant Martí a Montblanc, 7 i 8 de novembre.

Fira de Sarral, dia 8 de desembre.

Pessebre Vivent a l'Espluga de Francolí, festes de Nadal, és bianual, els anys impars el mes de desembre.

Fira de Santa Llúcia a les Piles, vers el 13 de desembre.

 

Què veure, què fer

Visites guiades per les poblacions o temàtiques, activitats per fer amb família mes indicades per els petits, visites culturals a museus i patrimoni, visites als cellers 6 d'ells modernistes de la DO de Conca de Barberà, disfrutar dels espais naturals de la Conca de Barberà, activitats d'aventura i natura per la comarca i Rutes a peu o en BTT.

Com a activitats mes rellevants trobem:

Visitar el Reial Monestir Cistercenc de Poblet .

Fer senderisme i BTT.

Visitar alguns dels cellers modernistes.

Els museus de la Conca de Barberà apropen al visitant a la realitat històrica i socioeconòmica de la comarca.

No podem deixar de visitar les coves de l'Espluga.

Participar en alguna festa tradicional com la de Montblanc Medieval.

Podeu trobar informació actualitzada al lloc web de turisme de la Conca de Barberà.

 

Hi trobem els següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, L'Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc que ès la capital Passanant i Belltall, Les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.

 

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.doconcadebarbera.com/; http://www.laconca.net/; http://www.concaturisme.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org/ i altres webs i blocs d’accés públic.

 

 

Video de la Conca de Barberà de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".

 

Etimologia: Derivat de l'antropònim llatí Barbarus, Barbaranus o Barbarianus.

 

Gentilici: de la Conca de Barberà.

 

 

Barberà de la Conca

Forès

Forès

Les Piles

Les Piles

Sta. Coloma de Queralt

Sta. Coloma de Queralt

Solivella

Solivella

Vilaverd

Vilaverd

Blancafort

Llorac

Llorac

Pira

Pira

Sarral

Sarral

Vallclara
Vimbodí i Poblet

Conesa

Montblanc

Montblanc

Pontils

Pontils

Savallà del Comtat

Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb

L'Espluga de Francolí

Passanant i Belltall

Passanant i Belltall

Rocafort de Queralt

Rocafort de Queralt

Vilanova de Prades
Barberà de la Conca
Blancafort
Conesa
L'Espluga de Francolí
Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +