BAIX EMPORDÀ
Limita al Nord amb l'Alt Empordà, a l'Est amb la Mediterrània, al sud amb La Selva i a l'Oest amb el Gironès.
Història.
El Baix Empordà ha estat habitat des de la prehistòria, amb els importants exemples de les coves del massís del Montgrí i els conjunts megalítics conservats a les Gavarres i al massís de Cadiretes. Els romans no s'oblidaren de la zona i el Baix Empordà fou romanitzat com tots els territoris de l'Imperi. Mentre que resten molts vestigis de la romanització, és difícil de copsar el pas dels visigots i els àrabs, ja que la proximitat amb el Regne Franc va fer que ràpidament es creessin uns comtats independents comandats per senyors feudals. El que abraçava la majoria de les terres baixempordaneses era el comtat d'Empúries. L'època medieval és la que ha deixat una petjada més notable i visible en la nostra arquitectura i urbanisme, com ho palesen els nombrosos pobles que conserven fortaleses i vestigis d'aquest període.
El Baix Empordà també patí les crisis del segles XVI, XVII i XVIII: bandolers, pirates, desastres atmosfèrics, guerres, el Decret de Nova Planta... A principis del segle XIX tingué lloc l'esgarrifosa Guerra del Francès, que deixà una empremta molt forta en la mentalitat de la nostra gent. I quan tot just es començava a notar un cert redreçament econòmic arribà la fil·loxera; el daltabaix econòmic i social provocat per aquesta plaga va tenir com a conseqüència l'emigració de molts empordanesos a les colònies espanyoles d'Amèrica.
A final de segle, la Renaixença catalana va fer sorgir un esperit associatiu molt fort: ateneus i partits polítics van donar una forta embranzida cultural a la comarca. L'inici del segle XX confirmà la pèrdua de la darrera colònia americana, Cuba, i s'inicià un període de permanent inestabilitat política: cops d'estat, dictadura, república... Aquest ambient polític, social i econòmic inestable desembocà en l'esclat de la Guerra Civil. La nostra comarca, a causa de la proximitat de la frontera, va veure com molts dels seus morien o marxaven a França, però l'arribada del turisme donà un nou impuls a l'economia empordanesa. El 1978, finalment, es va instaurar la democràcia, que comportà la recuperació de la llibertat de gaudir de les nostres tradicions, la nostra llengua i la nostra cultura .
Entorn.
La facilitat d'accés, la bellesa natural de l'entorn, el caràcter de la seva gent, les platges, la importància del patrimoni històric i cultural i l'ampli ventall d'activitats i serveis que s'hi ofereixen fan del Baix Empordà el lloc idoni per passar un sol dia o unes llargues vacances. Aquí podreu trobar des d'una església romànica perduda enmig de muntanyes poblades d'alzines sureres fins a una cala de difícil accés, amb una sorra daurada finíssima i un mar tan blau que es confon amb el cel, passant per les nits més esbojarrades i divertides o per l'especial i rica gastronomia del país.
Les platges i cales de la costa empordanesa es combinen resseguint les extenses planes al·luvials o els penya-segats més abruptes.
El Baix Empordà és una comarca d'una gran riquesa natural. La seva situació i constitució fan que hi sobrevisquin una sèrie d'espais característics de les zones mediterrànies amb tendència a desaparèixer. Per tal de protegir-los, les zones més fràgils han passat a formar part de la categoria de protecció PEIN (Pla d'espais d'interès natural). La superfície total protegida suma 23.478 ha, enfront de les 70.050 ha totals de la comarca.
La visita d'aquests espais representa un compromís de salvaguarda i protecció; cal, doncs, extremar les precaucions per tal de no alterar el medi natural.
El Baix Empordà gaudeix d'un clima mediterrani suau.
Patrimoni, tradicions i cultura.
El Baix Empordà és un lloc excel·lent per conèixer el megalitisme, concentrat en paratges molt bells a les Gavarres i l'Ardenya, i també l'estil romànic, que s'hi troba representat a través dels diversos monuments escampats per la nostra geografia. Però arreu de la comarca, l'empremta més forta l'ha deixat l'arquitectura gòtica, mostra de la qual són castells, pobles emmurallats, esglésies... La bona conservació dels nostres nuclis urbans i el seu caire agrícola han contribuït a preservar gairebé intactes els grans exemples de la cultura popular local: les masies i els pobles de pescadors.
Mentre que, en general, el Renaixement i el barroc no tenen gaire representació al nostre paisatge, sí que hi resten mostres molt interessants del modernisme, ja sigui en fàbriques, en edificis d'indians o en casinos.
Atès que una de les principals motivacions dels nostres ajuntaments és la rehabilitació i conservació del patrimoni, l'arquitectura contemporània dels arquitectes del nostre segle es troba més present en l'obra privada que no pas en la pública.
El patrimoni arquitectònic d'un país és fruit de la història i també de la casualitat. Així, al Baix Empordà podreu veure com els períodes històrics més estables hi han deixat una empremta forta, mentre que altres èpoques han passat arquitectònicament més desapercebudes. Però el que sí que hem de tenir clar és que aquest patrimoni s'ha de conservar i protegir, ja que forma part del nostre passat.
A la comarca del Baix Empordà es poden trobar mostres de diferents arts als museus i col·leccions d’art obertes al públic, destinats a oferir al visitant des de informació de la nostra història fins als moviments artístics més contemporanis. Hi trobem el Museu del suro a Palafrugell, la Fundació Josep Niebla amb exposicions variades a Casavells (Corçà), el Museu de la Nina a Castell d'Aro, el Museu de la Pesca a Palamós, el Museu d'història de la ciutat de Sant Feliu de Guixols, la Casa màgica - Col·lecció Xevi a Santa Cristina d'Aro, el Terracotta museu a La Bisbal d'Empordà, el Museu d'art 2000. Pintura palau Solterra - Fundació Vilacasas a Torroella de montgrí, el Museu d'arqueologia de Catalunya a Ullastret, el Museu Rural a Palau-sator, el Museu d'història de la joguina a Sant Feliu de Guíxols, la Casa - Museu Castell Gala Dalí a Púbol, la Fundació Josep Pla a Palafrugell i Can Quintana, Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí.
El Baix Empordà és una comarca amb una llarga tradició musical. Les principals viles de la zona, en efecte, disposen d’escoles de música que han estat i són encara ara una de les bases d’aquesta evolució musical. Així, no és estrany que hi hagin proliferat compositors i formacions musicals de tots els estils: grups d’havaneres, cobles, conjunts de rock i ska, corals...
La gran quantitat de festivals musicals que se celebren són fruit d’aquest interès per conèixer i gaudir de la música, interpretada per artistes estrangers, del país o locals. Les actuacions sovint tenen lloc en edificis històrics i monumentals o fins i tot a l’aire lliure, en places o en indrets especialment bells.
Les festes del Baix Empordà destaquen perquè són plenes, dinàmiques... i esgotadores! N’hi ha tot l’any: a l’estiu, la majoria de les festes majors; al llarg de tot el calendari, les festes petites; les religioses, lligades a la litúrgia; les locals o temàtiques, siguin agrícoles, de carnestoltes o de qualsevol altre tema digne de ser celebrat; els àpats populars; les marxes populars… En fi, la llista és llarga i diversa. Us convidem a participar intensament en les nostres celebracions. La diversió està assegurada!
El Baix Empordà ha estat terra d’acolliment de personatges de diversos àmbits, nadius o fills adoptius de la comarca, que s’han sentit poderosament atrets per aquest indret i l’han convertit en la seu i, en molts casos, en l’objecte de les seves creacions artístiques. De personatges n’hi ha hagut molts, de més o menys famosos, dels quals en destaquen tres entre els que més han ajudat a difondre la terra de l’Empordà: el pintor Salvador Dalí, la bailaora Carmen Amaya i l’escriptor Josep Pla.
Es normal que trobem arreu mercats, normalment setmanals amb productes de les mes variades procedències. Periòdicament, els nostres pobles també organitzen fires on els artesans i productors locals exposen i venen els seus productes. Aquestes fires són una ocasió excel·lent per tastar els productes de la zona, com ara formatges, embotits, vins, mel, etc., i per conèixer la producció artesana de ceràmica i cuir, els artistes locals, els comerços d’antiguitats... Els qui vulguin familiaritzar-se amb els productes i les arts de la comarca també poden visitar les diverses mostres temàtiques que s’hi celebren.
La terra baixempordanesa ha estat des de fa molts anys el marc ideal per fer volar la imaginació popular i convertir els elements característics de la comarca, com els castells fortificats, els aiguamolls de la plana o la forta tramuntana, en els protagonistes principals d’unes llegendes i uns contes populars que –qui sap?– potser amaguen més veritats que no ens pensem.
Catalunya és un país de tradicions antigues i costums molt arrelats. La comarca del Baix Empordà és un dels territoris amb més història d’aquest petit país, i també un dels llocs on més s’han conservat els vells costums, que són practicats encara per gran part de la població. Us convidem a conèixer-ne alguns dels més populars.
Al Baix Empordà hi trobem els seguents municipis Albons, Begur, Bellcaire d'Empordà, la Bisbal d'Empordà (que es la capital), Calonge-Sant Antoni, Castell-Platja d'Aro, Colomers, Corçà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura, Foixà, Fontanilles, Forallac, Garrigoles, Gualta, Jafre, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Palau-sator, Pals, Parlavà, la Pera, Regencós, Rupià, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Serra de Daró, Tallada d'Empordà, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Ultramort, Vall-llobrega,Verges, Vilopriu
Informació extreta de: http://www.baixemporda.cat/
Video del Baix Empordà de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire"
Etimologia: del llatí Emporitanu, derivat adjectiu de Emporion (Ἐμπóριον), nom de la ciutat que fundaren els grecs en aquella comarca i que avui es diu Empúries.
Gentilici: Baixempordanès, Baixempordanesa
Dites:Els empordans paguen amb glans.
Si de dona vols canviar, porta-la a l'Empordà
Cruïlles, Monells i Sant
Sadurní de l'Heura
Gerrigoles
Palafrugell
Parlavà
Sant Feliu de Guíxols
Torrent
Ultramort
Begur
Foixà
Gualta
La Pera
Santa Cristina d'Aro
Torroella de Montgrí-L'Estartit