Pallars Jussà | Municipis Catalans

PALLARS JUSSÀ

Quan arribem al Pallars Jussà la primera sensació que ens envaeix és la calma i l'harmonia del seu paisatge, però si fem un repàs a la seva agitada història, veurem que no sempre ha estat així. Les vivències del passat són encara palpables a través d’un interessant llegat patrimonial que es remunta a l’època dels dinosaures, segueix pels monuments megalítics que van deixar els primers pobladors, fins a les restes de la cultura romana i així com de fortificacions i castells medievals.

Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.

Consta de dues parts ben diferenciades: la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans anomenada d'Orcau.

Els documents més antics sobre el poblament de la comarca corresponen a l'època megalítica, amb megàlits (la Pobla de Segur, Senterada) i coves sepulcrals de la mateixa època (Toralla). Aquesta i algunes altres coves (Erinyà), mostren la continuïtat de poblament durant l'edat del bronze i del ferro, amb cultura hallstàttica, establint així un panorama normal de la prehistòria de les comarques pirinenques. Hi ha poca informació sobre el primer mil·lenni aC fins a arribar a la romanització, quan un nucli indígena que encunyà moneda amb la llegenda Aeso es transformà en ciutat romana amb categoria de municipium (actual Isona), punta de l'extrem Nord de l'urbanisme romà a Catalunya.

El nucli de la comarca fou l'antic comtat de Pallars Jussà, incorporat al s.XII al de Barcelona, però al segle següent tot el Pallars era inclòs a la vegueria, després sotsvegueria, de Pallars, juntament amb el sector oriental de la Ribagorça. El 1716, quan ja feia alguns segles que el límit occidental d'aquesta demarcació era la Noguera Ribagorçana, esdevingué corregiment de Talarn, subdividit d'ençà de la divisió provincial de 1834 en els partits judicials de Sort i de Tremp. Aquest darrer incloïa una gran part del Pallars Jussà (la conca de Tremp i el sector més baix de la vall Fosca, des de Senterada) i el sector esmentat de Ribagorça. La Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya (1936) inclogué aquest sector ribagorçà (vall de Boí, Vilaller, el Pont de Suert, Espluga de Serra i Sopeira —administrativament sota la jurisdicció del govern català—) en la comarca del Pallars Jussà atesa la impossibilitat de constituir amb tants pocs municipis una comarca pròpia. L'any 1988, però, la Generalitat de Catalunya establí la nova comarca de l'Alta Ribagorça mitjançant la segregació del Pallars Jussà dels municipis del marge esquerre de la Noguera Pallaresa situats al N de la serra de Sant Gervàs.

Cal destacar les centrals de Capdella i Sallente, exemples de la revolució industrial construïdes en períodes més tranquils, i conseqüència d’una emergent i intensa activitat humana de transformació de la natura. És precisament el paisatge i l’entorn natural del Pallars Jussà un dels seus principals atractius, amb espais com la reserva nacional de Boumort, els paratges de la Vall Fosca o el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest excel·lent paisatge i la presència del riu Noguera Pallaresa, fan de tota la comarca un lloc ideal per la pràctica d’activitats i esports a l’aire lliure, algunes d’elles molt arrelades a les tradicions de la comarca, com els Raiers de la Noguera Pallaresa. Aquest antic ofici provinent dels móns de la fusta i de l’aigua, s’exhibeix cada primer cap de setmana de juliol i s’explica permanentment de manera museïtzada.

Carns, embotits, truites de riu, plats típics com la coca d’enciam, bolets i una gran varietat de formatges són uns habituals als fogons i taules pallaresos.

Hi trobem els següents municipis. Abella de la Conca, Castell de Mur (Ajuntament a Guàrdia de Noguera), Conca de Dalt (amb capital al Pont de Claverol tot i que nosaltres ens varem centrar en el poble d'Aramunt), Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà (on varem visitar Isona, Llordà i Figuerola d'Orcau), la Pobla de Segur, Llimiana, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Talarn, La Torre de Capdella i Tremp que és la capital del Pallars Jussà.