Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ

á Olesa de Montserrat á



Àmbit Metropolità



Baix Llobregat, Barcelona



INICI


Tornar enrere



Totes les fotos


Olesa


Torre del relotge


Font de la Bareia


Antic teatre dels Salistes (1924-1980 i 1983-1987)


Actual Teatre de la Passió


Torre del rellotge


Mercat Municipal


Porxos de la Plaça de les Fonts


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Del llatí Olisius , del llatí ebulus, "camp on creix l’èvol" o del llatí oleastrum , "ullastre", una mena d’olivera silvestre.

Gentilici

Olesà, olesana

Malnom

Dimonis

Dites

A Olesa, bona gent i bon oli.

Data de visita:        28 de Gener de 2012


El terme municipal limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Viladecavalls a l'oest amb el riu Llobregat i Esparreguera i al sud amb el terme municipal d'Abrera.

Olesa de Montserrat està situat a la capçalera de la comarca barcelonina del Baix Llobregat, a l'esquerra del riu Llobregat, a 20 km del monestir de Montserrat i a 30 km de Barcelona.

El punt més alt del terme és la Creu de Saba, al cim de Puigventós, a 594 m d'altitud.

Hi ha tres zones geològiques diferenciades: la plana fluvial, els relleus situats a l'est de la vila i les muntanyes de la Serralada Prelitoral. Aquesta última queda al nord de la vila i tenim la gran sort que apareix a la zona de Ribes Blaves.

Des del punt de vista geològic, Ribes Blaves és un lloc singular i únic, ja que s'hi pot observar la falla que posa en contacte els materials de l'edat paleozoica de la Serralada Prelitoral Catalana amb els materials de l'edat miocena de la Depressió del Vallès. La seva antigor està compresa entre els 400 i 450 milions d'anys. Està formada per materials paleozoics trinxats i triturats d'aspecte i textura farinosa i de color blavós.


Història

Olesa es formà dins del terme de l'antic castell de Camba. Les campanyes arqueològiques dutes a terme al turó de Sant Pere (situat a llevant de Puigventós, a la zona de tramuntana del terme a 466 m d'alçada) corroboren l'existència de nuclis habitats dins el terme de la vila des del segle VI aC.

La presència continuada de l'home al turó es fa palesa per l'existència d'una necròpolis de l'alta edat mitjana, la qual ha donat diverses mostres de ceràmica, sivelles i restes antropomòrfiques.

S'ha trobat documentació del segle X on es fa referència a dos castells que hi havia al terme d'Olesa: el de les Espases (actualment Sant Salvador de les Espases) i el de Sacama (Sant Pere Sacama).

En el segle XI es porta a terme la construcció de l'actual capella romànica. Construïda sobre un espadat, la capella és de nau única L'ermita fou reformada l'any 1985.

L'ermita de Sant Salvador de les Espases, que no és documentada fins el 1348, s'alça al cim d'un turó al lloc de l'antic castell de les Espases on conflueixen els termes municipals d'Olesa, Esparreguera i Vacarisses.

El primer nucli urbà es formà al voltant del castell i l'església, edificis situats dalt d'un petit turó i envoltats d'una muralla de defensa. Ens consta que l'any 1002 la seva església era considerada de les més antigues del bisbat. El dit castell església fou cedit a la Canonja de Barcelona l'any 1012.

Al llarg dels segles la vila s'anà engrandint, però no fou fins al 1898 que s'aprovà l'Eixample d'Olesa, un projecte inspirat en el Pla Cerdà de Barcelona i que engrandí la vila cap al sud amb un disseny de quadrícula.

Un fenomen important de començament del segle XIX fou el ressorgiment del termalisme, és a dir, la utilització de les propietats curatives de les aigües. L'explotació de les aigües sulfuroses del Balneari de la Puda portà a Olesa un gran nombre de visitants, alguns dels quals s'allotjaven al Balneari, però d'altres ho feien al poble, a l'Hotel Gori, antiga masia transformada en hotel i que actualment és l'Ajuntament. El Balneari tancà les portes el 1958, a causa del canvi de costums que posà de moda passar l'estiu a la platja en lloc d'anar als balnearis.

El riu era una de les barreres que més condicionava l'estructura de la xarxa de comunicacions. Des de temps antic l'única forma de franquejar-lo era a peu o bé en barca. La Barca d'Olesa, amb el seu barquer, tenia per missió traslladar els viatgers i carruatges d'una banda a l'altra de riu, a qualsevol hora del dia o de la nit.

L'any 1915, amb la inauguració del pont que uneix Olesa amb la carretera d'Esparreguera, Olesa aconseguí sortir del seu aïllament.

Amb l'arribada del Carrilet (línia Barcelona-Manresa) el 1922, s'obrí una altra via important de comunicació amb l'exterior.


Comentaris

       

Vivèncias, curiositats i llegendes

La passió d'Olesa (representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist).

Telefèric entre Olesa i Esparraguera. Inaugurat el 2005, deixa de donar servei el 31/12/2011 per baixa rentabilitat.(Una retallada mes)


Entorn

La torre del rellotge.

L'ermita de Sant Salvador de loes Espases.

Ribes blaves.

El mas Vilar.

L'ermita i el castell de Sant Pere Sacama.


Links dinterès


Adjunts


Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.olesam.cat/; http://ca.wikipedia.org i altres webs i blogs daccés públic.