Alt Urgell
Escut Alt Urgell

L'Alt Urgell limita a l'Est amb el Pallars Subirà, el Pallars Jussà i La Noguera, al nord amb el Pallars Subirà i Andorra, al est amb la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès i al sud amb el Solsonès i la Noguera.

 

EL MEDI FÍSIC

La comarca de l'Alt Urgell ocupa l'alta conca del Segre, des que surt de la Cerdanya fins que arriba a les terres de la Noguera. El Segre, riu de cabdal apreciable, sobretot en els mesos de desglaç primaveral i en època de pluges de tardor, és, doncs, l'espinada central de la comarca, que s'orienta de nord-est a sud-est. Però l'àmbit comarcal de l'Alt Urgell no queda definit simplement en aquest corredor, sinó que el formen també un conjunt de valls laterals ben definides, cadascuna amb unes característiques pròpies i prou atractives.

 

LA POBLACIÓ

Amb els seus 22.008 habitants, l'Alt Urgell és una de les comarques de Catalunya amb menor densitat de població: 15 habitants per km2. La població es troba distribuïda en els 126 nuclis que encara es mantenen habitats, si bé més del 55 per cent es concentra a la capital de la comarca, la Seu d'Urgell.

 

L'ACTIVITAT ECONÒMICA

L'economia de la comarca, de base tradicionalment agrícola i ramadera, s'ha anat diversificant fins a l'estructura actual, amb una forta implantació del sector terciari.

L'especialització ramadera de l'Alt Urgell es concentra sobretot en el bestiar boví, amb gairebé 500 explotacions, la majoria de les quals es dediquen a la producció de llet. En aquest sentit, cal afegir que l'Alt Urgell és un dels màxims productors de llet de Catalunya.

El sector del metall i material elèctric representa el 50 % del valor afegit brut en la industria de la comarca. Una altra part important, el 28 %, correspon a la indústria alimentària, especialment la dedicada a l'elaboració de derivats làctics.

Actualment, les branques d'activitat lligades al turisme, com són el comerç, la restauració, l'hostaleria, el transport i les comunicacions, són les que ocupen un major nombre de treballadors en el sector terciari. L'alimentació continua sent el sector majoritari, seguit del tèxtil i el comerç de maquinària. A la comarca qui ha quatre mercats setmanals: a la Seu, dimarts i dissabte; a Oliana, dissabte; i a Organyà, diumenge. El turisme és el veritable sector preeminent de l'economia comarcal, en tant que ha experimentat un creixement important en els darrers anys i que entorn seu es concentren els principals esforços comercials, inversors i de promoció.

 

LA HISTÒRIA

Ens hem de remuntar al neolític per trobar els primers vestigis de poblament apareguts fins ara a la comarca de l'Alt Urgell: gairebé un centenar de megàlits, alguns dels quals han arribat fins als nostres dies en un bon estat de conservació. L'edat mitjana és, però, l'època que ens permet aprofundir més en la història d'aquest territori, comprès dins del comtat d'Urgell. Entre les figures medievals més sobresortints d'aquest període, cal destacar Sant Ermengol, bisbe d'Urgell de 1010 a 1035, personatge clau en la història de la Seu i les terres de la seva diòcesi; el cavaller Arnau Mir de Tost i el vescomte Arnau de Castellbò.

 

EL PATRIMONI CULTURAL

L'Alt Urgell disposa d'un extens i valuós patrimoni cultural que té en el romànic la seva expressió més significativa. Les esglésies de la comarca amb elements romànics superen el centenar, amb exemples tan representatius com la catedral de Santa Maria, a la Seu; Sant Serni de Tavèrnoles, a Anserall, i Sant Climent de Coll de Nargó, tots tres declarats monuments d'interès historicoartístic. Una quarantena de monuments de l'Alt Urgell estan inclosos a la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. Menció especial mereix el Museu Diocesà d'Urgell, a la Seu, que guarda i exposa importants tresors patrimonials.

Actualment, el Consell Comarcal ha impulsat una Ruta Etnogràfica, que compren diversos espais temàtics com ara el museu dels Raiers de Coll de Nargó, el de les Trementinaires de Tuixén, el del vi de muntanya de Pont de Bar, la Farinera de Montferrer i el Pou del Gel d'Oliana, a més de la fábrica-museu de llanes d’Arsèguel, el museu del pagès de Calbinyà i el de la moto a Bassella.

 

FESTES

L'Alt Urgell conserva ben vives, en el seu calendari festiu, diverses celebracions de caire popular i tradicional.

Podem parlar, per exemple, de la Calderada de Sant Antoni a la Seu, les Caramelles a la Seu i Oliana, el Dijous Gras a Castellciutat, els ranxos de Carnaval a Coll de Nargó, Oliana, Organyà i Peramola, la festa de les Carrosses a Organyà, la Trobada d'Acordionistes a Arsèguel i la Baixada de Rais a Coll de Nargó. Cal destacar també les representacions històriques d’Arnaldeta de Caboet, a Cabó, i de Cercamón a Costoja.

 

NATURA

El Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb les seves 41.342 hectàrees, és el parc més gran de Catalunya. D’espectaculars paisatges com la cara nord del Cadí, el massís del Pedraforca, les estretes valls del Moixeró o els magnífics boscos de faig, avet i pi negre, aquest espai protegit destaca per la seva extraordinària diversitat. Més de 230 espècies de vertebrats, 1.500 tàxons de plantes superiors, 92 espècies de cargols, el 75 % de les papallones diürnes de Catalunya, 218 espècies d’aràcnids, són alguns dels exemples d’aquesta biodiversitat.

Per gaudir d’aquesta natura el Parc natural ofereix un conjunt de centres d’informació i interpretació, alhora que un seguit d’infraestructures destinades a la població local i als visitants: pistes forestals, xarxa de senders, miradors, àrees recreatives, itineraris naturalístics, refugis..., que es complementen amb diverses activitats organitzades trimestralment, per tal de facilitar la visita i el gaudi d’aquest excepcional paisatge.

 

L'OCI I L'ESPORT

A l'Alt Urgell hi ha diverses empreses i instal·lacions que ofereixen la pràctica d'esports relacionats amb la natura. Podem destacar les estacions d'esquí de fons de Sant Joan de l'Erm i Tuixent-La Vansa, a més d'Aransa i Lles, ja a la Cerdanya. La instal·lació esportiva emblemàtica de l'Alt Urgell és el Parc Olímpic del Segre, on es pot fer piragüisme (tant d'aigües braves com tranquil·les), ràfting i hidrotrineu. Els esports d'aventura també tenen un lloc a Organyà, on es pot volar en parapent des del Cogulló, i a Bassella, on hi ha un circuït habilitat per a la conducció amb vehicles tot terreny.

 

LLOCS D'INTERÈS

Museu de l'acordió d'Arsèguel, Fàbrica de llanes d'Arsèguel, Museu de la Moto de Bassella, Museu del Pagès de Calbinyà, Museu dels Dinosaures de Coll de Nargó, Museu dels Raiers de Coll de Nargó, Museu Diocesà d'Urgell a la Seu d'Urgell, Espai Ermengol a la Seu d'Urgell, Expo-Trac a Montferrer, Museu Antiga Farinera a Montferrer, Pou de Gel d'Oliana, Centre Exposició de les Homilies d'Organyà, a Organyà, Museu de la Vinya i el vi de Muntanya del Pont de Bar, Museu de les Trementinaires, Serra de Marigues, Cuina de l'Alt Urgell, Baridà, Dinosaures de Coll de Nargó, Antigues mines de carbó d'Adrall, Sant Antoni del Tossal, Farinera de la Trobada, Ball Cerdà de la Seu d'Urgell, Sant Climent de Coll de Nargó.

 

Algunes dites dels pobles de l'Alt Urgell:

A A Alàs, ceballots i hortolans.

A Aravell, tramuntanes.

A Aristot són les golludes; a Pont, ja no ho són tant; a Toloriu, les més boniques i a Bar, la flor del ram.

A Arsèguel, els fotre i els pinxo.

A Avellanet, secalls i els cuques.

A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot.

Les noies de Cava són petites i ballen bé, però tenen la panxa arrugada com la manxa d'un ferrer.

A Gramós, fan el caldo sense carn ni os.

A Oliana enfilen llana, a Tragó enfilen cotó i a Peramola apedreguen el rector.

Qui a la Seu vol estar, llenya al coll ha de portar.

 

Hi trobem els següents municipis: Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbò, Oliana, Organyà, Peramola, Pont de Bar, Ribera d'Urgellet, La Seu d'Urgell, Valls d'Aguilar, Valls de Valira, Vansa i Fórnols.

 

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

 

Video de l'Alt Urgell de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".

Gentilici ........:Alturgellenc, Alturgellenca

Alàs i Cerc

Alàs i Cerc

Cava
Josa i Tiuxén

Josa i Tiuxén

Peramola

Peramola

Valls d'Aguilar

Valls d'Aguilar

Arsèguel
Coll de Nargó

Coll de Nargó

Montferrer i Castellbò

Montferrer i Castellbò

Pont de Bar
Valls de Valira
Bassella

Bassella

Estamariu
Oliana

Oliana

Ribera d'Urgellet

Ribera d'Urgellet

Vansa i Fórnols

Vansa i Fórnols

Cabó

Cabó

Fígols i Alinyà

Fígols i Alinyà

Organyà

Organyà

La Seu d'Urgell
Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +