Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Bassella


Alt Pirineu I Aran - Pirineus


Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida

INICI


Alt Urgell


Totes les fotografies de Bassella a Google Photos i a Flickr

Totes les fotografies del Museu de la Moto a Google Photos i a Flickr


Bassella (Ogern)


Cal Ganyet


Pont d'Ogern


Ogern


Museu de la Moto


La Vespa


Totes les fotografies de Bassella a Google Photos i a Flickr

Totes les fotografies del Museu de la Moto a Google Photos i a Flickr


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En la documentació Antigua ja apareix com a Bassella (s. XI), que és d'origen insert, encara que podria ser un derivat de l'antropònim llatí BASILLA.

Gentilici

De Bassella;        Bassellenc, bassellenca

Canvi de nom

Basella  -->  Bassella (1/02/1983)

Castellnou de Bassella  '  Bassella  (05/02/1993)

Malnom

Aguilar de Bassella: Los cua de ruc.

Bassella: Abarters, barsers.

Castellnou de Bassella: Fartons [o fartissos].

Mirambell de Bassella: Foradats.

Dites

De Bassella, dona i vedella.


Subcomarca

Segre mitjà.



Data de visita:            24/07/2018


Al nord limita amb els municipis alturgellencs d'Oliana i Peramola, a l'oest amb la Baronia de Rialb i Tiurana, al sud amb Vilanova de l'Aguda (Noguera) i Pinell de Solsonès i a l'est amb Castellar de la Ribera (Solsonès).

Sant Mer és un enclavament d'unes 53 ha del municipi de Bassella que està ubicat íntegrament dins el municipi de Pinell de Solsonès, en el seu extrem nord-oriental.

El nucli de població més important, quant a nombre d'habitants i activitat socioeconòmica, és Ogern, situat a llevant del municipi, prop del límit amb el Solsonès. Els altres pobles del municipi són Altés, Aguilar, Bassella, Castellnou de Bassella, la Clua, Guardiola de Segre, Mirambell i Serinyana.


Lentorn físic

El terme s'estén a banda i banda del Segre (sector del pantà de Rialb), des de la serra d'Oliana al Nord-Est fins a la del Pubill a migdia. La major extensió de territori és a l'esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada, que desguassa al Segre prop del poble de Bassella. Així, neixen sota la serra d'Oliana (els Tambors de Rof, 972 m) la rasa de la Codina i la de Tapioles, i els barrancs de Canalots, de Serenyana i dels Picons, que formen el Baell o barranc de Coscollola; tots aquests rierols desguassen a la Ribera Salada per la dreta dins el terme de Bassella. A l'esquerra, sota mateix de la Ribera Salada, aboca les seves aigües al Segre el barranc de Passarella o torrent de Riudalbars, alimentat en gran part per diversos torrents que drenen els vessants septentrionals de la serra de Cavallol. Més aigua avall encara desguassa al Segre la ribera de Madrona. La part de la dreta del Segre comprèn diversos torrents menors, com les rases de la Pastera, de la Canal (alimentada pel torrent de Sant Marc) i de Campabadal, que baixen de la serra de Sant Marc.


Història, cultura, economia

Apareix citat en documents de 1084, sent feu de la família dels Bassella.

En època medieval, el bisbe d'Urgell era senyor de la Clua i Castellnou, mentre que Altés i Serinyana pertanyien als senyors de Josa.


L'economia es basa des d'antic en l'agricultura i la ramaderia, però el cens agrari del 1989 evidenciava una disminució tant del nombre d'explotacions agràries com del cens ramader. Força mecanitzat, en el camp predominava tradicionalment el secà sobre el regadiu, però l'ús del reg per aspersió va invertir la tendència. Els principals conreus al secà són els cereals i el farratge. Al regadiu, la primacia correspon al conreu de les patates i el blat de moro. A l'horta es planta farratge per al bestiar boví i fesols.

La ramaderia es basa principalment en la cria en granges de bestiar porcí i en el bestiar oví, que aprofita les herbes de boscs i rostolls. Tot i que no tan important, la cria de bestiar boví s'ha incrementat i es dedica especialment a les vaques de llet. Complementen la ramaderia el bestiar cabrú, la cria de conills i les granges d'aviram.

La indústria se centra en el ram de la construcció, a Ogern. D'altra banda, un cert desenvolupament del turisme rural ha motivat la instal·lació a Bassella d'una empresa dedicada als esports d'aventura. La possibilitat d'allotjament es concentra bàsicament a Ogern. Hi ha un càmping.


Vivències, curiositats i llegendes

És un dels municipis que ha estat més afectat per l'embassament de Rialb; el regadiu, el poble de Bassella, i els pobles de d'Aguilar i Castellnou de Bassella, a més de diversos masos, han quedat total o parcialment sota les aigües.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

OGERN: Finals de setembre (Festa Major)- finals de novembre (Sant Cerni).

AGUILAR: 3 de maig (Festa del Roser)- començaments de juny (Festa Major).

CASTELLNOU: Abril (Sant Pere) - començaments d'octubre (Festa Major).

ALTÈS: 5 de juny (Festa Major)- començaments de setembre.

LA CLUA: Gener (Sant Sebastià)- començaments d'octubre (Festa Major).

MIRAMBELL: Maig (Sant Isidre)-6 d'octubre (Festa Major).

BASSELLA: Maig (Sant Isidre)- finals d'agost (Festa Major).


Entorn, que veure, què fer

Museu de la Moto.

La platja fluvial d'Ogern.

Bassella Experiences.  Esport amb cotxe i moto en circuits preparats i esdeveniments del mon del motor.

Molí d'Ogern. Pont d'Ogern.

El Romànic.

Dolmen del Perotillo.


Links dinterès i documentació adjunta

Llocs d'interès, Mapa de llocs d'interès.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz).



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. a Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a instagram: municipis_catalans_

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de “Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas” i dels webs http://bassella.ddl.net/; http://www.idescat.cat/; http://www.segrerialb.cat; https://www.enciclopedia.cat/;