Pallars Sobirà

 

PALLARS SOBIRÀ

 

La comarca

El Pallars Sobirà s'estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fins al poble d'Alós d'Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. És la quarta comarca més gran de Catalunya i té una de les densitats més baixes del país, amb 5,3 habitants per km.

S'hi troba el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i el cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats.

En conjunt, tot i la homogeneïtat del Pallars Sobirà, hom pot subdividir la comarca en el sector septentrional i un altre de meridional (menys definit físicament). Al sector Nord de la comarca hi ha les tres valls de capçalera que formen la xarxa fluvial del Pallars Sobirà i que correspon a tres subcomarques naturals força diferenciades.

 

La subcomarca de la Vall Ferrera es troba al Nord-est, amb una superfície de 183,84 Km2, els mateixos que té l’únic municipi que engloba: Alins. L'eix d'aquest sector és la Noguerra de Vallferrera i la Vall secundària del riu Tor. Aquesta Vall es caracteritza per l’estretor i l'encaixonament del curs de la Noguera de Vallferrera, la qual desguassa per la dreta a la Noguera de Cardós, a tocar de Tírvia.

Al sud de la Vall Ferrara trobem la subcomarca de La Coma De Burg, correspon gairebé del tot al terme municipal de Farrera.Juntament amb la Vall Ferrera i la Vall de Cardós forma la unitat geogràfica que es coneix com les valls de Tírvia. Està vertebrada pel curs mitjà i alt del Riu de Glorieta, o barranc de Burg, i tots els seus afluents de capçalera, i comprèn els pobles d'Alendo, Burg, Farrera, Glorieta, Mallolís i Montesclado. Tot i que pren el nom del de Burg, Farrera n'és el centre administratiu.

La subcomarca de la Vall de Cardós, de 220,07 km2, és formada pels municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i Ribera de Cardós, que ha estat el centre tradicional d'aquesta vall. La Noguera de Cardós (o riu de Lladorre a la Capçalera) és formada per la unió de les aigües de l'estany de Certascan i Romedo i les Valls del riu de Tavascan i la ribera d'Estaon. La Noguera de Cardós desguassa per la esquerra a la Noguerra Pallaresa, a tocar de Llavorsí.

La subcomarca de la vall d'Àneu, de 407,49 Km2, és la més gran de les tres subcomarques de capçalera. Inclou els municipis d'Àlt Àneu, la Guingueta d'Àneu, Espot i Esterri d'Àneu. El que defineix aquestes terres es la Noguera Pallaresa. Les valls secundàries són la vall de la Bonaigua, la vall d'Unarre, la coma de Berrós, el Riu Escrita i la vall d'Escart. Malgrat que el centre històric i religiós havia estat la vila de València d'Àneu, actualment el centre comercial i administratiu és la vila d'Esterri d'Àneu, on ja d’antuvi se situà la Casa de la Vall.

El sector Sud de la comarca engloba la resta de municipis que conformen el Pallars Sobirà: Tírvia, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Baix Pallars, amb capital a Gerri de la Sal, i Sort. L'eix d'aquetes terres és també la Noguera Pallaresa, a banda i banda de la qual s’eixampla la vall fins al congost de Collegats. En conjunt, aquest sector ocupa 543,82 Km2, si bé no forma una unitat natural pròpiament dita. 

 

Recursos

Tradicionalment havia estat una comarca dedicada sobretot a l'agricultura i a la ramaderia de subsistència. Antigament també obtenia recursos de l'aprofitament del bosc i d'explotacions mineres entre les que destacaven les mines de ferro de la Vall Ferrera.

Un altre capítol important foren els salins de Gerri de la Sal i, més modernament, la implantació d'indústries hidroelèctriques. Des de fa uns anys el sector primari ha perdut importància i, en canvi, ha augmentat el sector terciari basat en el turisme. Els atractius turístics de la comarca són el seu patrimoni històric, la bellesa dels paisatges i la pràctica de diversos esports a l'aire lliure (pesca, esports d'aventura, esports d'hivern, senderisme...).

 

Història

El poblament del Pallars es remunta a la prehistòria, de la que ens han arribat nombrosos testimonis en forma de monuments megalítics.

La presència romana sembla que no hi fou gaire intensa, a diferència de la Vall d'Aran.

Ja en època medieval i a partir de la desarticulació del món romà, foren les comunitats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya.

En els temps de les invasions musulmanes, el territori fou sotmès a poca cosa més que al pagament de tributs o impostos territorials.

Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s'inicià la casa comtal del Pallars, que seria la més longeva de tots els comtats catalans i que s'acabaria l'any 1487 amb la caiguda del castell de València d'Àneu i la fi del domini d'Hug Roger III.

La crisi general de l'ordre feudal té la seva continuïtat en l'edat moderna i en la transformació del comtat pallarés en un marquesat en mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d'una estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de Talarn.

Des de finals del segles XVIII fins al 1870 la població creix fins a arribar al seu sostre demogràfic de 20.348 habitants l'any 1860.

A partir del 1870 i fins al 1910 hi ha una crisi de l'economia de subsistència que hi havia hagut fins aquell moment i comença una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desamortització civil de Madoz, la mala climatologia i l'arribada de la fil·loxera, entre d'altres.

Des del 1910 fins al 1960, i a causa de la implantació de les hidroelèctriques, s'inicia un procés de modernització de la societat tradicional, truncada per la guerra civil i la postguerra.

Des del 1960 fins al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats, que duran el Pallars a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants).

 

Clima i vegetació

El Pallars té una climatologia d'influència clarament mediterrània fins als 1.500 m. A partir d'aquesta cota ens trobem amb un clima alpí.

Les alçades, els diversos vessants del relleu abrupte i aquest clima, configuren una vegetació amb cinc estatges diferents: el basal (dels 600 m als 1.000 m), amb alzines i roures; el montà (dels 1.00 m als 1.600 m), amb roures, faigs, avets i pi roig; el subalpí (dels 1.600 m als 2.200 m), amb pi negre; i l'alpí (dels 2.200 m als 2.800 m), amb pastures; i el nival (a partir dels 2.800 m), amb poc herbatge i molta roca.

 

Fauna

La comarca del Pallars Sobirà posseeix uns ambients naturals propis de l'alta muntanya catalana, amb la fauna que hi va associada. Són espècies ben adaptades al fred com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini, que pertanyen a l'anomenat pis alpí.

Un xic més avall, a l'estatge subalpí, trobem espècies de caràcter forestal (algunes d'elles molt amenaçades) on el gall fer, el mussol pirinenc, diferents picots, el cabirol i la daina entre altres.

Als vessants més solells, la perdiu xerra, la llebre, el porc senglar i el cérvol, entre d'altres, dominen la fauna vinculada als matollars d'escobets, nerets i altres arbustos, així com una important llista d'espècies d'ocells i mamífers carnívors de mida mitjana.

A l'estatge montà, ben a prop dels nuclis on encara hi viu gent, trobem espècies de caràcter centreeuropeu com ara el pinsà borroner i la verderola, entre d'altres.

Als rius i estanys d'aigües netes (tan abundants i característics del Pallars), la truita comuna, la merla d'aigua i alguna llúdriga hi son presents.

Finalment, la població d'aus rapinyaires amb espècies com el voltor, el trencalós i l'àguila daurada volaran pel damunt dels cims a la recerca de menjar.

 

Artesania

Entre les diverses mostres d'artesania tradicional que trobarem a les botigues, destaquen els salers de fusta, les beçulles (recipient fet d'escorça de bedoll), la terrissa, la cistelleria i l'artesania agroalimentària.

 

Que fer, que veure

Museus i exposicions: Museu de la fusta de'Àneu, Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Serradora d'Alòs d'Isíl, varis a Gerri de la Sal, ...

Ermites, ponts romànics i santuaris: Església de Sant Joan D'Isil, pont romànic d'Esterri d'Àneu, ...

Castells, despoblats i torres de guaita: Vil·la closa d'Escaló, despoblat de Santa creu de Llagunes, castell de Sort, ...

Pobles pintorescs: Vila de Rialp, poble de Llesui, ...

Natura: Boscos, estanys, muntanyes, ...

 

Hi trobem els seguents municipis: Alt Àneu, Esterri d'Àneu, La Guingueta, Espot, LLavorsí, Tírvia, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, Alins, Farrera, Rialp, Sort, Soriguerai Baix Pallars.

 

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.pallarssobira.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://turisme.pallarssobira.cat/; http://www.pallarssobira.com/ i altres webs i blogs d’accés públic.

 

Video del Pallars Sobirà de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".

 

 

 

Gentilici.........: Pallarès, pallaresa

 

 

 

Baix Pallars

Baix Pallars

Esterri d'Àneu
Lladorre

Lladorre

Sort

Sort

Esterri de Cardós

Esterri de Cardós

Llavorsí

Llavorsí

Tírvia

Tírvia

Farrera

Farrera

Rialp
Vall de Cardós

Vall de Cardós

Tremp
Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +