ALTA RIBAGORÇA
L’Alta Ribagorça és una comarca de recent creació, localitzada a l’extrem nord-oest dels Pirineus catalans. És la comarca més petita en extensió de Catalunya, la que te menys municipis i la menys poblada en nombre d’habitants.
La comarca se situa a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana i s’articula en tres valls: l’alta vall de la Noguera Ribagorçana és l’eix principal; hom pot subdividir-la en dues parts: la septentrional és ocupada per la vall de Barravés, amb centre a Vilaller, mentre que al sud la vall s’eixampla on trobem la capital, el Pont de Suert; i les dues valls tributaries de la Noguera: la Vall de Boí i la Vall de Viu.
La comarca de l’Alta Ribagorça es crea per la llei de 28 de març de 1988 de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment, els municipis del Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller formaven part de la comarca del Pallars Jussà, i la seva segregació i constitució com a comarca pròpia responen al desig dels seus habitants de veure reconeguda la seva personalitat pròpia, més propera a la regió de la Ribagorça.
EL MEDI FÍSIC i LA NATURA
Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici: És l'únic parc nacional de Catalunya. El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'és protagonista.
Zones EIN: L’establiment d’un sistema d’àrees protegides és un dels instruments necessaris per garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals.
El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) estableix la xarxa d’espais naturals protegits a Catalunya, amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre país. Veure zones PEIN a la comarca
Zones xarxa Natura 2000: La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Natura 2000 haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la Unió Europea. Enllaç Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya
LA POBLACIÓ
La manca de valls transversals i els grans cercles muntanyencs que tanquen la comarca a l’E, al Nord i al Sud han estat decisius per a entendre el tradicional isolament dels habitants de l’Alta Ribagorça, que durant segles han conviscut estretament amb els seus veïns de la dreta de la Noguera Ribagorçana, els quals restaven també tancats a les influències externes pel nord, per ponent i pel sud.
L'ACTIVITAT ECONÒMICA
La població ocupada per grans sectors d’activitat mostra una especialització clara en el sector dels serveis, i una pèrdua d’importància del sector agrari en els darrers anys en els municipis de la Vall de Boí i Vilaller, paral·lelament a la crescuda del sector turístic. En el cas del Pont de Suert, el sector energètic hi ha tingut històricament una especial rellevància.
El sector primari és, respecte a la resta dels sectors econòmics, el que concentra el menor nombre de població ocupada de la comarca. La construcció i el manteniment de les preses i centrals hidroelèctriques per part de la companyia Enher a l’Alta Ribagorça a partir dels anys cinquanta suposa un augment de la demografia municipal i un transvasament de llocs de treball del sector agrari a l’industrial.
El sector industrial, tercer sector en importància pel que fa la població ocupada actualment, és el que més pes perd en els darrers anys.
El sector dels serveis és, de tots els sectors econòmics, el que concentra un major nombre de població ocupada, i l’únic que presenta una tendència creixent, tant pel que fa la mà d’obra com la riquesa generada, respecte anys anteriors.
El sector turístic, si bé des de sempre ha estat present a la comarca, coneix la seva crescuda més important des de finals dels anys vuitanta, amb la construcció de les pistes d’esquí.
LA HISTÒRIA
Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que a l'Alta Ribagorça: en un primer moment es va crear un munt d'ajuntaments (56, a l'Alta Ribagorça), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845 es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que en aquell moment, veí volia dir cap de casa). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 56 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 10.
Al 1987 es recuperava una comarca que ja havia estat creada el 1939, en l'efímera divisió comarcal empresa per la Generalitat republicana a les acaballes de la Guerra Civil, i que sempre havia estat considerada com a tal en els àmbits acadèmics i científics, malgrat que els estaments polítics la ignoressin. De tota manera, i deixant de banda el possible conflicte amb els municipis ribagorçans d'administració aragonesa que tradicionalment s'han inclòs a l'Alta Ribagorça, la comarca actual ha perdut un bon nombre de municipis, pel despoblament del Pirineu ocorregut durant tot el segle XX.
Entre 1965 i 1973 es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna del Pallars Jussà. De 10 ajuntaments es passà als 3 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).
EL PATRIMONI CULTURAL
Durant l’edat mitjana la Ribagorça fou un comtat independent. Hereu d’aquest període històric és el llegat artístic d’època romànica. Partint del Monestir de Santa Maria de Lavaix, on les seves referències històriques es remunten al segle X, amb la presència d’un cenobi romànic de l’ordre dels benedictins, el qual a mitjans del segle XX va ser negat per les aigües de l’embassament d’Escales.
El conjunt romànic el formen:
Les esglésies de la Vall de Boí declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
El conjunt d'esglésies i ermites romàniques de l'Alta Ribagorça.
NATURA
La comarca presenta una zonació complexa i variada d’estatges de vegetació, que comprèn paisatges mediterranis (domini de l’alzinar de carrasca, poc desenvolupat), submediterranis (rouredes de diverses menes i pinedes de pi roig), atlàntics (fageda amb escil·la) i una gran extensió d’alta muntanya (dominis de l’avetosa, del bosc de pi negre, dels prats alpins, i estatge nival —aquest darrer únicament és present d’una manera clara als Països Catalans en aquesta comarca—). Hidrogràficament, el riu més important de l’Alta Ribagorça és la Noguera Ribagorçana, que té una conca de 2.036 km.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici .
L'OCI I L'ESPORT
L’Alta Ribagorça és el marc ideal per a la pràctica de l’esport durant tot l’any.
Es pot escollir entre la tranquil·litat del senderisme, el risc dels esports d’aventura, la intensitat de l’escalada, el plaer dels esports nàutics, la placidesa de la pesca o l’emoció de l’esquí, tot combinat, si cal amb unes bones sessions de termalisme a Caldes de Boí.
Els més atrevits també disposen de l’equitació, les excursions amb bicicleta de muntanya fins als esports més arriscats com el parapent, el barranquisme, l’escalada, la vela, el piragüisme, el ràfting o el windsurf.
Com a oci trobem el termalisme,
No es pot oblidar la cuina de muntanya, basada ens els recursos naturals i elaborada seguint antigues tradicions. El corder té una gran tradició culinària, el porc i els seus derivats, són també molt apreciats. Altres plats com la “vianda” (l’escudella de l’Alta Ribagorça), els civets i la cuina dels bolets són un dels eixos bàsics de la gastronomia que ens permeten gaudir una curiosa barreja de productes i estils que van de la cuina més tradicional a la més creativa i elaborada.
LLOCS D'INTERÈS
Casa del Parc Nacional, Boí.
Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça, el Pont de Suert.
La Fàbrica, el Pont de Suert.
Centre del Romànic de la Vall de Boí, Erill la Vall.
Centre d'Informació de Senet.
Limita al nord amb la Vall d’Aran; al nord-est amb el Pallars Sobirà; a l’est i al sud amb la comarca del Pallars Jussà, i a l’oest amb la Comunitat Autònoma de l’Aragó.
La comarca de l’Alta Ribagorça comprèn tres municipis: Vilaller, La Vall de Boí i El Pont de Suert, capital de la Comarca.
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un email a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com
Informació extreta de http://www.altaribagorça.cat/; http://ca.wikipedia.org/; http://www.enciclopedia.cat/; http://www.idescat.cat/; http://www.turismealtaribagorca.cat/; http://www.festacatalunya.cat/
Video de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".
Gentilici ........: Ribagorçà, ribagorçana
Etimologia.....: Compost de riba, que vol dir "vora d’un curs d’aigua" i -gorça que prové d’un nom personal llatí Curcio , o del llatí curta que vol dir "tallat" o "espadat" o de gorja que vol dir "pas estret".
