Baix Penedès

El Baix Penedès té com a capital el Vendrell. És una de les quatre comarques en què va quedar dividit el Penedès en la divisió comarcal de 1936.

Limita amb l'Alt Camp pel nord; amb l'Alt Penedès i el Garraf per l'est; amb la Mediterrània pel sud, i amb el Tarragonès per l'oest.

L'assentament de l'home primitiu al Baix Penedès resta testificat per troballes importants. Són conegudes i estudiades, entre d'altres, les coves de la Graiera (Bellvei), Mas Romeu (Calafell) i Mas Campanera (el Montmell). Indiquem com a molt interessants les pintures rupestres de la cova de Vallmajor (Albinyana), de tipus 'esquemàtic'. De la cultura megalítica en destaca el menhir anomenat Pedra Alta de Can Ferrer (el Montmell).

Ja a l'albada de la Història, en el període de Hallstatt, assenyalem la necròpoli de Can Canyís (Banyeres del Penedès).

S'han trobat vestigis de poblats iberoromans com el de la Costa (la Bisbal del Penedès).

Ja a l'edat mitjana, el Baix Penedès va patir les invasions dels àrabs pel sud i dels francs pel nord, els quals feien entre ells les anomenades guerres entre 'moros i cristians' per aconseguir el domini del territori. La gent d'aquí feia costat als francs i daten d'aquella època nombroses fortificacions de guaita i defensa, com les de Banyeres del Penedès i Lleger, i diversos castells.

Al cap d'uns anys, les nostres terres van gaudir d'un període d'independència amb els comtes de Barcelona, que després van passar a ser reis d'Aragó. Aleshores la nostra comarca depenia del monestir de Sant Cugat, als monjos del qual els nostres pagesos pagaven l’anomena’t 'delme'. D'aquí ve el nom d'una casa medieval que encara es conserva al municipi de Bonastre.

Al segle XVII, la fatídica Guerra dels Segadors causa estralls a la comarca per la insurrecció general dels camperols, exasperats per la fam i la pressió senyorial. Tant en aquesta guerra com en la de Successió, al segle XVIII, la vila del Vendrell va inclinar-se a favor dels Felips, a causa de la poderosa oligarquia local, i hi van haver enfrontaments entre municipis veïns, com ara el Vendrell i la Bisbal...

En una comarca com la nostra, que vivia de la terra, l'epidèmia de la fil·loxera va encetar, a finals del XIX, una profunda crisi vitícola, i a principis del XX, a causa de la contaminació de les aigües del Tomoví, s'estén una epidèmia de còlera entre la població, la qual minva de nou a conseqüència de la Guerra Civil. A partir del 1979, ja amb un sistema democràtic, esclaten a la comarca el turisme i la construcció.

El Baix Penedès és una de les comarques catalanes amb major nombre i densitat de barraques de pedra seca. Se’n troben gairebé a tots els municipis, des de la serra del Montmell fins a tocar de la costa, però són més abundants als termes d'Albinyana, La Bisbal, Santa Oliva, Calafell i El Vendrell. La seva datació resulta força complexa donat que la tècnica constructiva ha variat poc en els gairebé mil anys en què aquest tipus de construccions han anat proliferant pels camps de la contrada. Des de les repoblacions de l’edat mitjana fins a la revifada de l’agricultura durant els segles XVIII i XIX, l’activitat constructiva va anar sempre lligada a la plantació de nous camps de vinya i encara en l’actualitat segueixen fent les mateixes funcions: servir d’aixopluc pel pagès i de magatzem per guardar estris i materials.

Estructuralment, poden ser de planta rodona o quadrada, d’entre dos i quatre metres tant de diàmetre com d’alçada. Solen estar cobertes amb una falsa cúpula que sovint és farcida de terra i plantes (lliris silvestres), les arrels de les quals serveixen per relligar el pedruscall i per absorbir la humitat. La porta pot ser d’arc de mig punt o rebaixat o bé de llinda.

 

Economia

La situació del Baix Penedès, entre les conurbacions barcelonina i tarragonina, i la seva configuració física han estat determinants en la progressiva construcció d'infraestructures de comunicació, que faciliten l'assentament de població i d'activitats econòmiques.

Actualment, els serveis són el principal sector d'activitat a la comarca, concentrats essencialment en el comerç minorista, la construcció i el transport.

L'estructura familiar és la forma predominant en l'oferta del sector terciari comarcal, amb un predomini important dels autònoms i les petites empreses, mentre que el sector públic hi té poc pes.

El turisme té un efecte determinant a la comarca, ja que ha impulsat el sector de la construcció, les activitats relacionades amb l'habitatge i la dinàmica immobiliària. Es tracta d'un turisme familiar que s'estén per tota la costa i que comença a tenir presència també per l'interior de la comarca, molt estacional, relacionat amb l'incipient agroturisme, i també amb l'enoturisme, associat a la tradicional producció vinícola penedesenca.

Finalment esmentar que la Denominació d'Origen Penedès és la zona de major producció de Catalunya, La zona del Baix Penedès, que a més de la comarca homònima inclou les comarques litorals, predomina el clima càlid i suau influenciat pel mar. La vinya és conreada per sota dels 250 m d'altitud i hi destaquen els vins blancs.

 

Gastronomia

A l'hivern és habitual de menjar el xató, l'amanida d'escarola guarnida amb bacallà esqueixat, tonyina fresca, anxoves i olives i ben marinada amb una suculenta salsa condimentada a base de nyores i fruita seca torrada. Cal també fer esment de la coca enramada (coca de recapte) amb espinacs i mongetes o amb la variant de llom de porc o arengades a la brasa, al gust. Cap al nord de la comarca hom pot tastar les graellades de carn amb rovellons –quan n'és l'època– i el civet de senglar. Als pobles del litoral, prop del Garraf, es pot menjar el bull de tonyina, l'all cremat o l'arròs a banda.

L'acompanyament d'un bon vi o cava de la terra de la Denominació d'Origen Penedès.

Entre les postres típiques anomenarem els bufats, en tot temps, i les orelletes per Quaresma.

 

Folklore

El Baix Penedès conserva una antiga i potent tradició castellera. Al Vendrell hi ha un monument dedicat als castellers.

Són també característics el ball de bastons, el ball de diables, els gegants i capgrossos, els grallers, els xanquers i tots els elements relacionats amb el bestiari de foc, com el Caramot del Vendrell o els dracs de la majoria de les poblacions.

 

Personatges importants

Àngel Guimerà (1845-1924): escriptor (fill adoptiu; ell era canari de naixement però el seu pare era del Vendrell). Al Vendrell es pot visitar la seva casa pairal: cal Guimerà.

Pau Casals (1876-1973): músic i compositor. A Sant Salvador es pot visitar la seva casa convertida en Museu: la vila Casals i també l'Auditori Pau Casals.

Aureli Maria Escarré (1908-1968): abat de Montserrat. El seu poble, l'Arboç, li va dedicar un monument l'any 1978. Es pot visitar la seva casa pairal al carrer Major.

 

Hi trobem els següents municipis: Albinyana, Banyeres del Penedès, Bellvei, Bonastre, Calafell, Cunit, El Montmell, El Vendrell, La Bisbal del Penedès, L'Arboç, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Sant Jaume dels Domenys i Santa Oliva.

 

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.ccbp.cat/; http://turisme.baixpenedes.cat/; http://www.dipta.cat/ ; http://ca.wikipedia.org/ i altres webs i blocs d’accés públic.

 

 

Video del Baix Penedès de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".

 

Etimologia: En documentació antigua (territorio) Penetense (s.x) que vol dir "comarca rocallosa". Derivat de pinna, 'penyal, roca' i la terminació -ense, territori. En el sentit de 'comarca o territori rocós'.

 

Gentilici ........:Penedesenc, penedesenca.

 

 

Albinyana
Calafell

Calafell

tLa Bisbal del Penedès

La Bisbal del Penedès

Sant Jaume dels Domenys
Banyeres del Penedès

Banyeres del Penedès

Cunit

Cunit

L'Arboç
Santa Oliva

Santa Oliva

Bellvei
El Montmell

El Montmell

Llorenç del Penedès

Llorenç del Penedès

 

Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +