Ripollès

SITUACIÓ:

La comarca del Ripollès limita al nord amb el Conflent i el Vallespir (França);.a l’est ho fa amb la Garrotxa; al sud amb Osona i a l’oest amb el Berguedà i la Cerdanya.

És un territori muntanyenc en què dos cursos fluvials li confereixen personalitat, el Ter i el Freser. Els dinou municipis que conformen el Ripollès, s’agrupen en tres àrees geogràfiques. La Vall de Ribes que està formada per Ribes de Freser, Campelles, Toses, Planoles, Queralbs i Pardines. La Vall de Camprodon la integren Camprodon, Sant Pau de Segúries, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars i Molló. Al sud trobem al Baix Ripollès, que engloba Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Vallfogona de Ripollès, Gombrèn, i les Llosses.

 

EL MARC FÍSIC

Geografia

Al nord hi ha un conjunt de massissos i serres del Pirineu axial amb cims elevats: la Creu de Maians (2020 m), Puigmal (2909,8 m), Pic de Finestrelles (2827 m), Pic d'Eina (2789 m), Pic de Noufonts (2861 m), Pic de l'Infern (2869 m), Pic de Bastiments (2881 m), Pic de la Dona (2702 m), Costabona (2465 m), i Montfalgars (1610,8 m). Tots aquests cims es troben en la línia fronterera amb França.

Més cap al sud hi ha una altra alineació de muntanyes, paral·lela a l'anterior. A l'oest hi ha la serra de Montgrony i cap a l'est la Serra Cavallera (Taga, 2039,9 m).

Seguint més cap al sud hi ha d'altres alineacions muntanyoses paral·leles a les anteriors, totes elles pertanyents als Pirineus. Al sud-oest trobem els rasos de Tubau i la serra de Matamala. Al sud-est hi ha un conjunt de serres que entren en contacte amb la serralada Transversal: serres de Milany i de Santa Magdalena i el Puigsacalm (1514 m) en el límit amb la Garrotxa.

El Puigmal el cim més alt del Ripollès

Tot plegat fa que el Ripollès sigui un territori molt muntanyós, constituït per serres separades per valls llargues i profundes i a on no hi ha cap plana extensa. Per això cada una d'aquestes valls té una personalitat pròpia, i la comunicació entre elles tradicionalment no ha estat fàcil.

La meitat sud del Ripollès constitueix el que alguns han anomenat el Baix Ripollès, contrada amb muntanyes mitjanes, encara que les valls són força profundes, centrada en la vila de Ripoll.

La meitat nord del Ripollès és format per la Vall de Ribes i la Vall de Camprodon. La Vall de Ribes és centrada a la població de Ribes de Freser. Comprèn les conques del Rigard, que arriba fins a la Collada de Toses, la del Freser, que inclou la Vall de Núria i la del Riu Segadell que arriba a la Collada Verda. La Vall de Camprodon comprèn la capçalera del Ter i la conca del Ritort, riu que s'uneix al Ter precisament a Camprodon.

El Ripollès té dos rius principals: el Ter i el Freser. Aquest dos rius s'uneixen a Ripoll. El Ter forma com un quatre al revés, i el Freser sembla com si fos la continuació del Ter a partir de Ripoll. Entre les valls del Ripollès cal destacar la vall del Rigard i la del Ritort.

Amb aquests quatre noms de riu i la localització de les seves valls tens els elements bàsics per imaginar-te un recorregut per la comarca. No t'encaparris pels nom de les muntanyes i els pics. Si alguna vegada tens la sort de pujar-ne un, de ben segur que te'n recordaràs del seu nom sense cap esforç. No hi ha ningú que hagi pujat al Puigmal o al Taga que s'oblidi del seu nom, alhora que recorda amb satisfacció les hores de caminada, la calor, o el fred, segons l'època de l'any, i els paisatges bonics que va contemplar.

El relleu

La seva orografia, riquesa forestal i cultural, com la diversitat paisatgística, fa que el Ripollès sigui una comarca, on els indrets i racons per a visitar siguin innumerables, on hi cal afegir la seva altitud, essent el cim més elevat a 2.910 metres, que és el Puigmal.

Aquesta orografia i altitud, de les seves serralades i muntanyes, li permeten disposar d’espais per a la pràctica de l’esqui i altres esports de muntanya a part com els propis d'escalada, senderisme i excursionisme, per totes les edat i nivells de dificultat. Cal fer especial esment a les dues estacions més importants de la comarca com són l’estació d’esquí de la Vall de Núria en el municipi de Queralbs, i la de Vallter 2000 en el de Setcases.

Pels amants del muntanyisme, de fer ascensions a cims emblemàtics o simplement per gaudir d’una visió, gairebé aèria del Ripollès i de comarques veïnes, us animem a pujar les vint-i-sis cims que tenen una alçada superior als 2000 metres; tot un repte. El que té una major altitud és el Puigmal (2.910 m). Altres cims que tenen anomenada són: el Bastiments (2881 m), el Noufonts (2.861 m), el Balandrau (2585 m) o el Costabona (2.465 m). En un nivell inferior, en una situació paral·lela a aquests cims, hom troba la serra Cavallera. Els cims més importants són el Taga ( 2.040 m) i el puig Estela ( 2.013 m).

Especialment cal fer esment, del municipi de Setcases, que fou on es va construir el primer refugi de tot l’Estat, i també de Catalunya. El primer refugi d’Ulldeter es va obrir el 25 de juliol de 1909 i va estar operatiu fins la Guerra Civil (1936-1939) que va quedar abandonat i per tal que no fos ocupat i servís de refugi als Maquis, fou dinamitat per l’exèrcit franquista. El 29 de juny de 1959 es va obrir el nou refugi, que és l’actual, més a prop de les pistes de Vallter 2000.

Els rius

Els afluents principals són el riu Ter, el riu Freser i el Ritort, on aquests dos últims són afluents directes del riu Ter, que després de recórrer més de dos-cents quilòmetres deixarà les seves aigües a prop de Torroella de Montgrí entre el aiguamolls del Baix Empordà i la platja de la Fonollera. A part dels tres rius esmentats la comarca disposa d’un gran nombre de rieres, rierols i torrents que recullen les seves aigües tant de la neu dipositada als cims durant l’hivern com de les pluges al llarg de l’any.

El cabal d'aquests rius és important en relació amb la superfície de les seves conques. Es tracta d'una comarca força plujosa, amb precipitacions abundants durant totes les estacions. Els cabals màxims es registren a la tardor a causa de les pluges abundoses i per la fosa de la neu. A l'estiu porten força aigua perquè també hi plou força. L'hivern és normalment quan els rius van més baixos a causa de les precipitacions escasses i perquè aquestes són sovint en forma de neu. Malgrat tot, hi ha fortes variacions en relació amb els aiguats periòdics i amb les temporades en què les precipitacions són escasses. Les inundacions no són rares, en especial a la tardor.

Les fonts

Son moltes les fonts que trobem per el Ripollès, mes abundants a les valls de Ribes i Camprodon. També alguna font sulfurosa.

 

EL CLIMA

Al Ripollès hi ha una gran diversitat de climes. Van des del mediterrani de muntanya mitjana al d'alta muntanya, en relació sobretot amb l'altitud. La influència marítima ja és molt atenuada, i es va perdent a mesura que es va cap a l'oest. Al sector que dóna a la Garrotxa, la tendència continental és menor a causa de l'arribada de masses d'aire humides i temperades. Són les que provoquen les pluges abundoses de la part oriental del Ripollès i les que fan que hi hagi extenses fagedes. Al cantó occidental, cap al Berguedà, plou menys.

Les precipitacions mitjanes anuals són elevades en tota la comarca, per sobre dels mil mil·límetres, excepte a la part baixa de la vall del Ter, fins a Ripoll. En aquest indret hi ha un fenomen anomenat ombra pluviomètrica, que consisteix en el fet que les muntanyes que voregen una vall dificulten l'entrada d'aire humit. Les precipitacions augmenten amb l'altitud. Cap a la vall de Camprodon les precipitacions superen els 1100 mm i segurament els 1200 en alguns indrets. Es tracta d'un dels sectors més plujosos i humits de Catalunya.

Les temperatures mitjanes anuals són baixes, per sota els 12º arreu, i per sota dels 10º a la muntanya. Els hiverns són molt freds, tant per l'efecte de la muntanya com per la tendència continental. Les mitjanes de gener són per sota de 3º, amb valors inferiors a 0° a partir de 1.500 metres. Els estius són frescals, encara que de dia les temperatures poden pujar força. La presència de boires i núvols amb precipitacions freqüents fa que normalment es registrin temperatures moderades. Les mitjanes de juliol no superen els 20º, sent per sota dels 15º en els vessants superiors.

Els vents tenen molta importància, sobretot a l'alta muntanya, on solen bufar amb violència. Els llevants són portadors de precipitacions, en canvi els de ponent solen ser símptoma de bon temps. La tramuntana bufa als cims de l'alt Ripollès, i té importància perquè arrossega grans quantitats de neu dels vessants nords, ja en terres franceses, cap als vessants ripollesos. És per aquesta causa que en alguns indrets s'acumula més neu de la que se'n derivaria només de les nevades. Aquest vent quan bufa fort dificulta molt l'esport de l'esquí.

 

LA VEGETACIÓ

Amb climes i relleus tan variats i contrastats és evident que al Ripollès hi hagi una gran diversitat de paisatges vegetals. A grans trets hi ha cinc grans tipus de dominis vegetals que de manera natural ocupen una superfície notable: rouredes, fagedes, pinedes de pi roig, pinedes de pi negre i prats naturals d'alta muntanya.

Les petites planes i vessants inferiors dominen les rouredes de roure martinenc i de roure de fulla gran. Les rouredes son els boscos més extensos de la meitat meridional del Ripollès i penetren força cap a les Valls del Freser i de Camprodon per sota dels 1.300 metres, aproximadament. En els indrets més secs i menys plujosos abunda el roure martinenc, que és el roure més estès per la comarca.

El pi roig ha estat afavorit per l'home en terres pròpies de les rouredes per a la producció de troncs, però se sap que el pi roig ocuparia naturalment també àmplies superfícies, en especial entre el 1.300 i el 1.600 metres dels vessants amb clima de tendència continental. Al Ripollès el pi roig ocupa naturalment alguns vessants dels rasos de Tubau i de les serres de Matamala, Montgrony i Cavallera, indrets on actualment és abundant. En realitat, les pinedes de pi roig són els boscos més estesos de la comarca i constitueixen un recurs econòmic important.

La fageda es fa naturalment als vessants més humits de la muntanya mitjana. Ocupa superfícies àmplies en les muntanyes que limiten amb la Garrotxa, on actualment és abundant. A la resta de la comarca forma boscos aïllats enmig de pinedes o boixedes als rasos de Tubau i serra Cavallera.

A partir de 1.600 metres les pinedes de pi roig deixen pas al pi negre, que és l'arbre que suporta més els fred. Sovint es formen primer boscos mixtos amb els dos pins, però ben aviat només creix el pi negre. El pi negre forma extensos boscos entre 1.600 i 2.300 metres, encara que en nombrosos indrets el bosc ha estat destruït per les pastures. El paisatge actual subalpí del Ripollès és un mosaic de pinedes, pastures i matollars de neret, ginebre o bàlec.

L'entorn del santuari de Núria és un indret excel·lent per a l'observació del bosc de pi negre, com també dels matollars de neret i ginebre. També és un lloc bo l'entorn de la collada de Toses, al límit amb la Cerdanya. Als vessants de la part final de la pujada a la collada hi ha un matollar de bàlec molt extens. En tots dos llocs es pot comprovar com la disminució del pasturatge comporta que el bosc de pi negre vagi avançant, ocupant el terreny que li pertoca naturalment.

Per sobre dels 2.300 metres ni el pi negre no pot aguantar les baixes temperatures i la neu, i pocs són els arbres que gosen establir-se més amunt d'aquesta cota. Normalment són arbres aïllats i esquifits, amb troncs tortuosos i branques petites i poques fulles. El que es fa naturalment és un matollar, que una mica més amunt tampoc no aguanta el fred. Només hi ha prats, que a l'hivern són totalment tapats per la neu. La neu els protegeix dels freds més rigorosos.

 

LA FAUNA

La diversitat arbòria i vegetal comporta l’existència d’una determinada fauna en cadascun dels nivells. A les cotes més baixes abunden el porc senglar, la guineu, la mostela, el teixó, i nombroses espècies de rèptils, amfibis i aus. En el paisatge subalpí viuen ocells com el gamarús, el gall fer, o l’isard. Aquests mamífers també els podem veure en el nivell alpí, en el qual també viuen el mufló, la marmota, l’ermini, la fagina, el voltor, la perdiu blanca, el trencalòs, el xoriguer, l’àliga daurada,la guineu, el tritó pirinenc.

 

LES COMUNICACIONS

Les comunicacions se centren en el ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, prolongació del de Sant Joan, que remunta el Freser des de Ripoll i el Rigard des de Ribes, i que travessà el túnel de Toses el 1922, i en la carretera anomenada de Ribes, que el 1924 arribà a Puigcerdà. La de Ripoll a Camprodon arribà al coll d’Ares el 1963. Les comunicacions amb el Berguedà es feien per les carreteres de Ripoll i de Sant Quirze de Besora a Berga, i per la de Campdevànol a la Pobla de Lillet. A la Garrotxa hi menen les carreteres de Ripoll i de Sant Joan a Olot, i la de Sant Pau de Seguries a Figueres. Finalment, hi ha la carretera de Camprodon a Setcases i el ferrocarril de cremallera de Ribes a Núria. Hom creu que la decisió de no construir un túnel de carretera sota la collada de Toses influirà negativament en les comunicacions i pot tenir efectes desfavorables per a l’economia de la comarca.El 1994 fou inaugurat el túnel de Capsacosta per facilitar les comunicacions entre les comarques del Ripollès i la Garrotxa.

 

LA POBLACIÓ

La població ha sofert canvis importants en les darreres dècades, encara que els gràfics de l'evolució global mostrin uns canvis lleugers. El que passa és que la població ha canviat molt en l'interior de la comarca.

Si es consulta l'evolució del total comarcal. Els gràfics mostren una població total escassa amb un lleuger descens a l'inici de la segona meitat del segle XIX, seguit d'un augment fins al 1930. Aquest augment correspon al procés d'industrialització tèxtil i d'explotació de les mines de carbó a Ogassa. Posteriorment algunes d'aquestes indústries entraren en crisi, en especial l'extracció hullera, la qual cosa es reflecteix en la disminució o estancament demogràfic des de 1930 fins a finals del segle XX. Durant aquest període, la població del Ripollès es mou a l'entorn dels 30.000 habitants. A partir de 1970 la disminució és clara.

A l'interior de la comarca hi ha tendències ben diferents. Els municipis de muntanya han anat tendint el despoblament progressiu. Aquest tendència tampoc no es pot detectar del tot en les dades de cada municipi, perquè mentre molts pagesos abandonen la masia, d'altres persones o ells mateixos van al nucli principal del municipi. Els situats de ple a la muntanya evidencien bé aquest despoblament, com Pardines (588 habitants el 1857 i 130 el 1981). Les Llosses (417 habitants el 1857 i 20 el 1981). Vallfogona de Ripollès (1.168 habitants el 1857 i 250 el 1981), i Vilallonga de Ter (1.216 habitants el 1857 i 452 el 1981).

Els municipis situats al curs del Ter i que tenen una plana que ha permès una mica de conreu i una lleugera expansió industrial o urbanística, han mantingut la seva població i, fins i tot, alguns l'han augmentada. Ripoll, com a capital de la comarca ha augmentat la població, de manera que actualment hi viu més d'un terç de la població del Ripollès, mentre que el 1857 no arribava a una setena part.

Dels altres municipis només ha augmentat de manera sensible Campdevànol, a causa de la instal·lació de diverses indústries (metal·lúrgia, paper, tèxtil). Sant Joan de les Abadesses i Ribes de Freser registraven un augment notable fins a la Guerra Civil espanyola, a causa de les indústries tèxtils i d'altres, però posteriorment s'estancaren i en els censos de final de segle XX mostren un descens. Camprodon és un municipi extens a causa de l'agregació del terme de Beget, que anteriorment pertanyia a la Garrotxa. El despoblament ha estat molt gran en tot el terme, excepte al nucli, on el turisme li ha donat vida.

 

L'ECONOMIA

El Ripollès és una comarca on el sector primari juga un paper molt important. A causa del relleu muntanyós, l'agricultura hi té un paper secundari i part del terreny es destina a pastura. La ramaderia semi-extensiva té una gran preponderància; hi ha unes 500 explotacions ramaderes censades, de les quals la majoria corresponen a l’explotació de vaques alletants o de carn (el 20% del total a Catalunya). Aquest sistema de producció, que comprèn també el sector de la vaca de llet, l'equí, l’oví i el cabrum, contribueix al manteniment del paisatge a través del pastoreig i garanteix la presència d’explotacions i, per tant, de pagesos al territori. Aquest fet es considera clau per a la protecció de l’entorn i també per a la reducció del risc d’incendis forestals.

Entre la ramaderia cal destacar la producció de races autòctones. En el cas del bestiar boví, la raça Bruna dels Pirineus Catalans; en l'oví, la raça Ripollesa i, en el sector equí, la recent aprovada raça de Cavall Pirinenc Català. En quant a la indústria, de sempre hi ha hagut un predomini del treball dels metalls existents al subsòl. Posteriorment, va sorgir la indústria metal·lúrgica, amb l’aparició d’importants empreses capdavanteres en el sector. Una presència industrial sobretot implantada al Baix Ripollès a la qual s’afegí una forta indústria tèxtil. Avui, aquest darrer àmbit pràcticament ha desaparegut i la crisi que està travessant la indústria metal·lúrgica ha fet que sorgeixin nous sectors, com la indústria agroalimentària i el turisme.

L’agricultura

El relleu tan accidentat i l'altitud dificulten el desenvolupament agrícola i ramader. La superfície conreada actual no arriba al 5% del total de la comarca. Predominen els farratges. Els cereals per a gra i les hortalisses ocupen un lloc ben secundari i les pastures constitueixen gairebé el 25% de la superfície de la comarca, el que denota la importància del pasturatge al Ripollès. La ramaderia és sobretot bovina, porcina i ovina.

La ramaderia

La ramaderia és sobretot bovina, porcina i ovina.

Actualment hi ha entorn dels 15 mil caps de boví repartits a parts iguals entre les vaques de llet i les de carn. Les vaques de llet són sobretot als fons de les valls (Ripoll) i les de carns a les muntanyes del sector nord-est de la comarca Camprodon, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló.

La ramaderia porcina ocupa un lloc destacat en les petites planes inferiors, al baix Ripollès. No s'ha d'oblidar que les veïnes comarques de la Garrotxa i Osona són comarques destacades en ramaderia porcina. Es calcula que al Ripollès hi ha uns 30 mil caps de porcí.

La ramaderia ovina és la que ha perdut més importància en els darrers anys. Es calcula que a mitjan segle hi havia més de 50 mil caps, mentre que actualment no arriben als 15 mil. La ramaderia ovina aprofitava a l'estiu els prats verds d'alta muntanya, en especial a la vall de Ribes (Toses, Ribes de Freser,Queralbs, Planoles). Però el fred, la neu i la manca de pastures l'hivern obligaven a practicar la transhumància cap a les planes de l'Empordà, la Selva i Vallès.

El bestiar equí també ha sofert una forta reducció. En l'actualitat s'hi comptabilitzen unes 600 eugues. Les fires d'Espinavell i de Queralbs, tan importants abans, ara tenen un caire més turístic.

A l'estiu, quan escassegen els pasturatges a la terra baixa, els ramats pasturen, milers i milers de caps de bestiar, a les prades d'alta muntanya, on l'herba encara és gemada i abundant. A la tardor, en arribar els primers freds, tornaran a poblat, ja que la neu i les inclemències del temps no hi permeten ja el pastoreig.

Aquest trasllat periòdic dels ramats, buscant les millors pastures, s'anomena transhumància. Així és com viuen els pastors: han de dormir al ras o en les cabanes que ells mateixos es basteixen en llocs arrecerats del vent, a muntanya. Només a l'hivern, uns quatre mesos poden viure a casa seva, amb la pròpia família. La seva vida, doncs, és molt dura i solitària.

La industria

La indústria és l'activitat principal del Ripollès. Ja ho ha estat des de la darreria del segle XX. Foren importants les fargues i diverses indústries metal·lúrgiques, i l'explotació hullera.

La indústria tèxtil és la més important del Ripollès. Al llarg del Freser a partir de Ribes i del Ter a partir de Camprodon s'instal·laren nombroses indústries que aprofitaren al màxim els recursos hídrics. Destaquen les colònies fabrils de l'Estabanell, Molinou, L'Herand, Llaudet, Cal Gat, Santa Maria i la Farga. En els darrers anys algunes fàbriques han tancat, però la indústria tèxtil encara és la branca que ocupa més gent.

Segueix en importància la indústria metal·lúrgica, sobretot a Ripoll i Campdevànol. També es destaquen l'alimentació (pastes, embotits), el paper, la fusta i els mobles.

El turisme

El turisme és l'activitat que més ha progressat en els darrers anys. El paisatge i el patrimoni històric són una de les fonts principals per al futur desenvolupament del Ripollès. Hi ha un turisme molt diversificat, tant d'estiu com d'hivern.

Al Ripollès hi ha dues estacions d'esquí, la de Núria i la de Vallter 2000. Ambdues estacions pateixen sovint de la manca de neu, ja que els gruixos de neu acumulada són irregulars. Hi ha anys en què és possible esquiar amb comoditat, però en d'altres l'escassetat de la neu caiguda redueix molt la superfície esquiable i la durada de la temporada. L'alternativa de la neu artificial garanteix una temporada més llarga i uns mínims de neu en les pistes. El relleu accidentat no permet ampliar gaire l'espai esquiable actual.

 

LA CULTURA

Parlar de cultura i història al Ripollès és parlar gairebé de la raó de ser del poble català, ja que va ser Guifré el Pelós qui va començar a les nostres contrades, en ple segle X, la reunificació del territori català. Al Ripollès hi trobareu una de les concentracions d’art romànic més grans i més importants dels Pirineus i d’Europa. Més de 98 monuments repartits en els 19 municipis de la comarca.

 

EL FOLKLORE

L’any 2001, un grup d’onze músics comença a interpretar els cants populars del Ripollès, basant-se en llibres de recerca de folklore i cants populars com La Dansa Popular a les Comarques Gironines (1980), i Cançoner del Ripollès (1998), que aplega els treballs dels folkloristes de començaments del segle XX. Amb harmonies, ritmes i estructures noves, converteixen les cançons i balls centenaris de les muntanyes del Ripollès en una proposta audible i ballable per a la gent del nou segle. Resten oberts a tots els documents, músiques i tradició oral dels Països Catalans. I també creen la que anomenen música popular del segle XXI.

 

LA GASTRONOMIA

El Ripollès compta amb una varietat de productes agroalimentaris que promociona amb la marca territorial pròpia anomenada Producte del Ripollès. Sota aquesta marca s’ofereixen productes de qualitat produïts, transformats i/o elaborats i envasats a la comarca. En quant a carn sobresurt per la seva qualitat, la de vedella del Ripollès i la vedella blanca de Muntanya, la de poltre de muntanya, la de xai, la de porc; així com el embotits, cas del fuet o el bull. La llet i els derivats làctics, i la trumfa o patata de la Vall de Camprodon també són de consum recomanable. No podem deixar d’esmentar els dolços típics de la contrada: els Mets de Ribes de Freser, les carícies o moixaines de Ripoll, la coca de l’Abadessa o les petjades del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, els dansaires o les pedres del Freser a Campdevànol, i les galetes de Camprodon.

En quant al producte natural trobem el bolet. Es fan fires i festes a Campelles, Setcases, Ribes de Fresser i la trobada boletaire d’Ogassa.

 

LA HISTÒRIA

De la prehistòria a la romanització

Hom no és gaire ben informat del poblament prehistòric (al Ripollès s’ha excavat poc). Hi ha documents segurs des dels primers temps dels metalls, quan la comarca fou part de l’àrea megalítica, com les del voltant, amb megàlits a Ripoll i a Gombrèn, i amb coves sepulcrals que corresponen a la mateixa civilització, com el forat de les Tombes de Santa Maria de Besora. Hi ha diverses coves amb materials que sembla que corresponen a l’edat del bronze, que caldrà estudiar amb detall, i un dipòsit de peces del bronze final a Ripoll. No hi ha notícies de poblament, fora de les estructures de coves, durant el primer mil·lenni aC, malgrat el paper important de la comarca com a nucli de comunicacions. Un panorama semblant és vàlid per a l’època romana, de la qual hi ha algun escàs vestigi arqueològic, com les ceràmiques de Besora, i indicis del paper exercit per les comunicacions, especialment la ruta del coll d’Ares. La toponímia d’origen romà fa pensar que la colonització romana (o la romanització) arribaren molt endins.

 

De l’edat mitjana ençà

El Ripollès, que formava part, inicialment, dels comtats d’Osona i de Cerdanya, no constituí una entitat territorial fins a la fi del segle X, que formà un pagus del comtat de Cerdanya que el 988 esdevingué comtat de Ripollès o de Ripoll, unit el 1003 al de Besalú. Tanmateix, la vall de Ribes restà com a sotsvegueria de Ribes, unida al comtat, i després vegueria, de Cerdanya, encara que als s. XVI i XVII n’exercia el càrrec de sotsveguer el veguer de Camprodon. I, a més, a l’alta vall del Ter es formaren la vegueria de Camprodon i la vegueria de la Ral, que al començament del segle XVIII formaven de fet una sola vegueria, juntament amb la vegueria de Ripoll, amb seu a Camprodon. El 1718, amb la Nova Planta, aquesta vegueria ampliada de Camprodon (acrescuda també amb Olot i les valls més properes de la Garrotxa) formà una alcaldia major del nou corregiment de Vic. Els veguers de Vic ja havien detingut durant llargs períodes el càrrec de veguers de Camprodon, la Ral i Ripoll. Les valls de Besora i de Vidrà, d’altra banda, no formaren part mai de les jurisdiccions ripolleses i depengueren sempre directament de Vic. Amb la divisió en partits judicials del 1834 tot el Ripollès (excepte Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Montesquiu, que restaren independents del partit judicial de Vic, dins la província de Barcelona) formà part del partit judicial de Ribes de Freser juntament amb la part de la Cerdanya que restà a la província de Girona, partit judicial que després traslladà el centre a Puigcerdà. La divisió territorial del 1936 donà, per primera vegada, una unitat administrativa a tot el Ripollès; tanmateix, hi incorporà, els municipis de les valls de Besora i Vidrà: Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Vidrà. Una llei de modificació territorial del 1990 segregà aquests municipis del Ripollès i els agregà a Osona.

 

LLOCS D'INTERÈS

Pel seu passat històric i el seu llegat cultural, artístic i arquitectònic és molt ampli, edificis emblemàtics tals com: Monestir de Santa Maria (Ripoll), monestir de Sant Joan (Sant Joan de les Abadesses), Santa Maria i Sant Pere (Camprodon), Santuari de la Mare de Déu de Núria o església de Sant Jaume (Queralbs), Santuari i Sant Pere de Montgrony i restes de l’antic castell de Matamala (Gombrèn) o l’església de Santa Cecília (Molló), ens són un reduït exemple.

 

FIRES, FESTES I TRADICIONS

La majoria de festes estan lligades a la ramaderia i al treball de la terra. Aquest és el cas de la Tria de Mulats d’Espinavell, la Festa de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll, el Concurs internacional d’habilitat amb gos d’atura de Ribes de Freser; les fires de bolets a Ogassa, Campelles i Setcases; la Festa de la Sega i el Batre a Gombrèn, la tala de troncs a Vallfogona de Ripollès o la Fira de Sant Isidre de Sant Joan de les Abadesses. Altres cites tenen un vessant més cultural; el ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses, la dansa de Campdevànol, la dansa de Gombrèn, el ball de la Maniera d’Ogassa, la Processó dels Sants Misteris de Camprodon o la caminada popular per la Via Romana de Sant Pau de Segúries.

I no ens oblidem de jornades festives lligades amb el passat medieval, el Mercadal del Comte Guifré a Ripoll, el Cicle de Representacions del mite del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses i la Festa del Cavall del Comte Arnau a Gombrèn. Precisament relacionat amb aquest passat comtal, el Ripollès disposarà ben aviat de tres centres d’interpretació, situats al costat del Monestir de Ripoll, al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses i al Santuari de Montgrony a Gombrèn, que explicaran i oferiran productes turístics al voltant de les figures dels comtes Guifré i Arnau, l’abat Oliba, l’abadessa Emma i Otger Cataló. Es tracta del producte turístic Terra de Comtes i Abats que recupera el llegat comtal i històric de la comarca del Ripollès.

 

 

El Ripollès el formen un total de 19 municipis: Campdevànol, Campelles, Camprodon, Gombrèn, Llanars, Les Llosses, Molló, Ogassa, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll la capital, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Setcases, Toses, Vallfogona de Ripollès i Vilallonga de Ter. .

 

Informació extreta de: http://www.elcami.cat/; http://www.trianglegironi.cat/; http://www.ccripolles.cat/; http://www.ripollesdesenvolupament.com/; https://ca.wikipedia.org/

Tremp

Video del Ripollès de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etimologia: El nom de la comarca procedeix del de la vila i antiga vegueria de Ripoll i del Ripollès.

Gentilici: Ripollès, ripollesa

Frase Fetes: Vent de Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix

Agermanament comarcal: Comunitat de Municipis del Conflent (França)

Camprodon

Camprodon

Molló

Molló

Queralbs
Sant Pau de Segúries

Sant Pau de Segúries

Vilallonga de Ter

Vilallonga de Ter

Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +