MunicipisCatalans.com 

Barcelonès

INTRODUCCIÖ

El Barcelonès és la comarca més petita de tota Catalunya però alhora és la més habitada amb molta diferència. Està formada per cinc municipis amb una història que es remunta als pobles preromànics i no s'entendria l'auge de la zona sense la presència de la mar Mediterrània.

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Limita al Nord amb  el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, a l'Est amb el Maresme, al Sud amb el Mar Mediterrani i a l'Oest amb el Baix Llobregat.

EL TERRITORI

Coneguda també amb el nom de pla de Barcelona.

Cap de comarca, Barcelona. Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola. D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat. Uns serrats van paral·lels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira. Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar (267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira), la carena de Collserola passa dels 400 m i culmina als 512 m al Tibidabo. Un solc s’obre entre els serrats i la serralada units pel breu llindar dels Quatre Camins (o dels Penitents), el qual parteix en dos sectors els corrents hidrogràfics de la serra de Collserola. Des dels vessants del doble conjunt orogràfic s’estén el pla obert a mar que caracteritza la comarca, la qual és anomenada també el pla de Barcelona . Aquest pla és tabular, però forma turons enllà del Besòs al peu de Marina, i vers el Llobregat és afectat pels contraforts de la serra de Collserola. El pendent, considerable, presenta un ressalt en el contacte actual de la Barcelona vella i l’Eixample (desfigurat per la urbanització), que voreja tota aquesta plataforma soldada a l’arc orogràfic, interrompuda al centre per Montjuïc. Al seu peu s’estén un territori baix, format per les aportacions dels torrents i de les rieres que davallen d’aquell muntanyam i es confonen amb les formacions deltaiques dels dos rius i llurs vells estuaris. Aquest pla s’ha anat engrandint i ha guanyat terreny a la mar al llarg de mil·lennis, amb l’aportació, també, dels al·luvions del corrent litoral procedent del nord-est. Geològicament, el territori és de formació herciniana, realçada i fallada pels moviments alpins del Terciari, que motivaren la independència de la serra de Collserola (formada, en general, per esquists cambrians metamòrfics, amb un sòcol de granit a la base) i dels serrats confrontants, que van del turó de Monterols al de la Peira, plegat i arrugat tot el conjunt en un mosaic compacte. Enllà del Besòs el granit constitueix la serralada principal amb el turó de Montgat elevat com un tascó del Paleozoic, amb calcàries i guix. Aquesta morfologia restà configurada estructuralment quan, amb la fractura del massís catalanobalear, la mar preformà la costa catalana en ple Terciari. Dels seus dipòsits marins sobre la socolada paleozoica, durant el Miocè i el Pliocè, n'han restat dos testimonis: el Montjuïc i el mont Tàber. Fou en el Quaternari que es formà pròpiament el pla. Sobre el Paleozoic que li serveix de base s’havien dipositat materials detrítics aportats per les aigües torrencials que es precipitaven d’aquell conjunt orogràfic rejovenit. En el curs de les variacions climàtiques que originaren les glaciacions i les variacions del nivell marí, l’arrossegament i la sedimentació de materials produïren una estratificació d’argiles roges i crostes calcàries intercalades; els corrents torrentosos excavaren aquests sediments bo i fent irregular la crosta terrosa formada de successives cobertores suaument inclinades que els materials dels piemonts encapçalaren amb fort pendent. El darrer dels moviments ascensionals del territori al final del Plistocè destacà una costa marina, de la qual el graó indicat anteriorment és la conseqüència. La baixada del nivell marí motivà un major encaix de la xarxa hidrogràfica comarcal, i aquesta, amb l’augment de l’excavació en els seus jaços, inicià la creació de noves terres formadores del que podria ésser anomenat el pla de baix , les quals, amb les aportacions fluviomarines, penetraren progressivament cap a la mar. Amb aquesta formació s’originaren successivament graus, estanyols i maresmes, als quals contribuïren, amb llurs formacions deltaiques, el Besòs i, sobretot, el Llobregat. Aquesta darrera evolució fisiogràfica del pla respon també a un clima com l’actual. El clima del Barcelonès és temperat, amb tendència a la sequedat, bé que la humitat ambiental és forta a causa de l’alenada marina aturada pel muntanyam , fins a la tarda que també resguarda dels vents freds del nord-oest. A les poblacions situades davant les canals dels rius, les temperatures mitjanes estacionals solen ésser una mica més baixes que a Barcelona (10°a l’hivern, 15°, 23° i 17°C a les estacions successives ). Al pla mateix, les glaçades esdevenen rares, i les calors fortes també. La pluviositat oscil·la entre 500 i 600 mm. El repartiment de les precipitacions aquoses és, en mitjana i en percentatge anual, del 18, 25, 20 i 37 des de l’hivern fins a la tardor. Les nevades hi són rares.

Encara que el Barcelonès és la comarca més petita de Catalunya, és també la més poblada; l’espai urbà s’hi estén arreu i es prolonga per les veïnes comarques del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental.

EL CLIMA

El clima del Barcelonès és mediterrani de tipus litoral central. La precipitació mitjana anual està al voltant dels 600 mm, essent els valors més elevats a prop de la Serralada Litoral. L'estació plujosa de l'any és la tardor, seguida de la primavera, i la seca l'estiu, sobretot el juliol. Pel que fa a les temperatures, els hiverns són suaus, amb mitjanes de 9 °C a 11 °C, les temperatures són més baixes a la zona més propera al Besòs i a la Zona Franca on les mínimes són més fredes i els estius calorosos, entre els 23 °C i 24 °C de mitjana, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. Pràcticament mai glaça al centre de les poblacions.

LA VEGETACIÓ

La vegetació natural, que degué ésser en primer lloc l’alzinar amb marfull, ha estat profundament transformada, de manera que una gran part del territori té com a màxim poblaments variats d’herbes ruderals.

El massís de Collserola és cobert al vessant de marina per pasturatges sabanoides d’albellatge i llistó a la part més alta i, a les obagues, per garrigues i brolles d’estepes i brucs, sovint amb un estrat superior de pi blanc. Els turons de Vallcarca i de Montjuïc presenten residus de pasturatges calcícoles. Sembla que en un altre temps al vessant marítim del Montjuïc hi havia hagut les posicions més septentrionals de la màquia de garric i de margalló. La vegetació natural, que degué ésser en primer lloc l’alzinar amb marfull, ha estat profundament transformada, de manera que una gran part del territori té com a màxim poblaments variats d’herbes ruderals. El massís de Collserola és cobert al vessant de marina per pasturatges sabanoides d’albellatge i llistó a la part més alta i, a les obagues, per garrigues i brolles d’estepes i brucs, sovint amb un estrat superior de pi blanc.

LA HISTÒRIA

La comarca del Barcelonès estava habitada en temps dels ibers, com ho demostren les restes trobades tant a Santa Coloma de Gramenet com a Badalona. A Barcelona s'han trobat alguns jaciments de l'època però els romans van construir la ciutat de Barcino just a sobre. Al Museu de Badalona es conserven les restes de la ciutat de Baetulo i les termes.

Durant el segle V, Barcelona va ser ocupada pels visigots, però la ràpida incursió del món andalusí els va ofegar. Les guerres entre cristians i musulmans van causar estralls a la comarca; per exemple, al segle XII, gairebé tota la ciutat de Sant Adrià va ser arrasada. Això va fer que el comte de Barcelona ordenés ampliar les muralles de la ciutat, que començava a quedar-se petita, tant per la població que l'ocupava com pel pes econòmic que començava a tenir. I és que la ciutat es va beneficiar del comerç dels mercaders medievals: catalans, genovesos, venecians, alemanys, mallorquins i jueus.

L'epidèmia de la pesta negra va deixar tota la comarca molt tocada i es va perdre molta població. Ho va notar especialment Barcelona, però a Badalona també va ser mortífera. El segle XV va ser una època de crisi per a tothom; el comerç americà, al qual els catalans no podien accedir, i la pèrdua dels recursos econòmics de la comunitat jueva, que va ser expulsada en massa, va provocar un estancament econòmic que, juntament amb un llarg període de guerres(Guerra dels Segadors, Guerra de Successió i Guerra del Francès), va durar diversos segles. Tot i així, l'esperit emprenedor de la gent va ser fonamental perquè a Barcelona, primer, i per extensió a Badalona i l'Hospitalet després, es produís la Revolució Industrial.

L'èxit de les indústries barcelonines va atreure onades migratòries de persones que es van establir en les ciutats veïnes i les van fer créixer fins a convertir-se en les més grans ciutats del país.

Els municipis afectats per l’annexió del 1897 foren els de la plana: Sant Andreu, Sant Martí, Sant Gervasi, les Corts i Sants. Els del solc intermuntanyenc, Horta i Sarrià, ho foren els anys 1903 i 1921, respectivament. Resten independents municipalment, bé que amb una infraestructura de serveis comuna, pel cantó del Llobregat, l’Hospitalet i, i pel cantó del Besòs, Sant Adrià i Badalona. Posteriorment, Santa Coloma de Gramenet també s’ha afegit al continu urbà, bé que resta municipalment independent. El 1990 la nova divisió comarcal de la Generalitat de Catalunya incorporà els municipis de Sant Just Desvern i Esplugues del Llobregat al Baix Llobregat.

La divisió territorial de 1936 delimità la demarcació del Barcelonès a la de l'antic pla de Barcelona.

L'ECONOMIA

L’evolució demogràfica del Barcelonès és conseqüència d’un procés pel qual Barcelona s’ha transformat en un centre d’activitats terciàries de la seva regió i que ha comportat el desplaçament de la indústria a la resta de municipis on, a més de les fàbriques, hom edificà els habitatges per a la població obrera. Així, un nombre considerablement elevat dels residents als municipis del cinturó industrial del Barcelonès té el seu lloc de treball a Barcelona, bé que, a partir dels anys vuitanta, s’ha produït una certa descentralització en favor de les comarques veïnes i del Tarragonès. Per branques d’activitat econòmica, hi ha una tendència clara envers la terciarització que, iniciada els anys setanta, ha continuat amb una intensitat variable fins avui: el 1986, el 0,3% de la població activa treballava en el sector primari, el 30% en el sector secundari i el 45,5% en el terciari. El 1996, aquests percentatges eren, respectivament, del 0,4%, el 27% i del 67,9%. Quant a la composició del PIB, el 2000 el 25,2% corresponia a la indústria, el 4,6% a la construcció i el 70,13% als serveis. La terciarització ha tingut lloc sobretot a Barcelona, mentre que als altres municipis el retrocés de la població dedicada a la indústria és més lenta. La dinàmica emigratòria de les indústries de la capital vers els municipis circumdants, iniciada els anys setanta, encara es manté i afecta també poblacions d’altres comarques, com ara Cornellà de Llobregat. Després de la crisi econòmica iniciada en 1973-74, que causà un gran increment de l’atur, amb taxes de fins el 23’7% de la població activa comarcal (1986) la inversió industrial no començà a recuperar-se fins a la darreria dels anys vuitanta i n’emergí considerablement renovada. La siderometal·lúrgia manté una preeminència indiscutible, en part gràcies a les constants innovacions productives, mentre que la química s’ha orientat vers una especialització en productes nous. Després de la crisi, el tèxtil ha arribat a un nivell d’estabilització i de lenta recuperació. El sector de l’alimentació i begudes experimenta des dels anys vuitanta una progressiva concentració i expansió, sovint gràcies a les grans multinacionals del sector. El paper i les arts gràfiques tenen també una gran rellevància, i hom hi dedica un gran esforç inversor i de renovació. Dins la xarxa industrial de la comarca destaca la presència d’empreses de més de 500 treballadors, amb una participació de capital estranger força elevada i en progressiu augment. Malgrat que en temes relatius de PIB la construcció és el sector que a Catalunya té un valor més baix, és un sector molt important, en gran part per la gran demanda d’habitatges, d’oficines i l’elevat preu del sòl, que és també causant del fort èxode a altres ciutats. La terciarització és en gran part conseqüència de la condició de capital o, si més no, de centre d’influència de Barcelona. Hi destaquen els serveis a les empreses, el comerç, les institucions financeres i d’assegurances, les comunicacions, la sanitat, el transport, l’educació, la investigació i l’administració pública, cosa que converteix la comarca en un dels centres de serveis capdavanters de tot l’estat, i fins i tot de la Mediterrània occidental. Des dels Jocs Olímpics del 1992 s’ha desenvolupat enormement el sector turístic, bé que de manera pràcticament exclusiva a la ciutat de Barcelona, tant per la seva oferta cultural i de lleure com per la centralitat econòmica. El 2001 la comarca tenia 428 establiments hotelers i 36.339 places (el 15% de Catalunya). L’agricultura és residual, amb petites explotacions dedicades al lleure o a l’autoconsum. L’activitat pesquera, centrada a Barcelona i Badalona, és minoritària, però les captures representen el 9% del total de Catalunya (1999).

PUNTS D'INTERÈS

Son innombrables els llocs per veure i visitar i activitats per fer al Barcelonès, cada ciutat aporta els seus encants, des dels vestigis romans de les Termes de Badalona a la Sagrada Família o el Barri Gòtic de Barcelona passant per les cases pairals de l'Hospitalet de Llobregat, el poblat ibèric de Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet, el Parc Fluvial del Besòs. a Sant Adrià de Besós.

CURIOSITATS

En la divisió comarcal de 1936 i de 1987, incloïa els municipis d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern agregats al Baix Llobregat en la modificació del 1990.

Al  Barcelonès hi ha 5 municipis: Badalona, la capital Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat,  Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

Informació extreta de: http://www.barcelones.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.catalunya.com/ i altres webs i blocs d'ús públic.

🔰     🔰      Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet       🔰     🔰