Garraf

 

Garraf

Mapa del Garraf

La comarca

El Garraf (també anomenada Penedès Marítim o Marina del Penedès) és una de les quatre comarques de Catalunya en què va quedar dividit el Penedès en la divisió comarcal de 1936. El nom prové de l'àrab "garrafa"غراف, que vol dir "sínia" o "lloc d'aigües abundants".

Limita amb l'Alt Penedès pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Baix Penedès per l'oest i amb la mar Mediterrània pel sud.

Tot i trobar-se a uns pocs quilòmetres de Barcelona, Garraf és un territori d’una bellesa mediterrània única. Un indret d’aparença eixuta paradoxalment marcat per l’aigua: amb un mar que dibuixa un litoral tortuós i un paisatge terra endins que engoleix la pluja amb una set insòlita.

La comarca de Garraf comprèn dues grans unitats de relleu: el massís de Garraf pròpiament dit i la plana situada entre Sant Pere de Ribes i el riu Foix.

 

Història

Hi ha dades suficients per saber que el primer poblament humà del Garraf es remunta a l'època paleolítica i que, sense interrupcions, arribà fins a la civilització romana.

S'han trobat Estris de sílex amb una antiguitat de seixanta a vuitanta mil anys al costat de restes de fauna quaternària. També s'han fet troballes de l'època neolítica i eneolítica, de l'edat del bronze i de l'edat del ferro. Menys abundants són, en canvi, els vestigis de fenicis i grecs, però així i tot també se n'han trobat; generalment en indrets costaners, i en algun cas, fins i tot més a l'interior.

Les restes arqueològiques més importants de la Comarca, pertanyen a les civilitzacions ibèrica i romana. En aquest sentit, el jaciment d'Adarró (ubicat al final del passeig de Ribes Roges, a Vilanova i la Geltrú) és el més significatiu, atès que les excavacions fetes allí han permès comprovar un poblament humà continuat per espai de gairebé mil anys (des de mitjan segle V aC. fins a inicis del segle VI dC.

Durant l'alta edat mitjana, el Garraf fou un lloc fronterer entre els territoris d'influència cristiana i els dominats pels àrabs. Aquesta terra de ningú, despoblada, no començà a canviar de fesomia fins al segle X, quan a la comarca aparegué una primera estructuració feudal que, en el decurs dels segles següents, s'aniria reforçant fins a bastir una complexa xarxa de relacions senyorials i de vassallatge. D'aquesta època medieval encara resten dempeus força testimonis, principalment castells i torres de defensa, que són complementats amb l'existència de nombroses peces d'art romànic i gòtic .

Des del punt de vista documental, el més antic és el castell de Ribes o de Bell-Lloc, ubicat al nucli antic (anomenat Sota-Ribes). Esmentat per primer cop el 990, any en que va obtenir la carta de població de mans del Bisbe de Barcelona.

Del castell d'Olivella, no en resten avui més que unes parets de molt poca alçada. Situat damunt un turó de 303 m d'altitud, al N de la població, el castell és esmentat en documents del 992 i del 1002, i sabem que fou possessió del bisbe de Barcelona.

La torre o castell de Miralpeix, també en ruïnes, està ubicat a l'extrem occidental de Sitges, al límit amb Sant Pere de Ribes, al turó del mateix nom i a 104 m d'altitud. Citat en un document del 1057, fou saquejat i reforçat a finals del segle XII. Fins al 1411 fou de domini episcopal, i a partir d'aquella data en prengué possessió la Pia Almoina (institució dependent del bisbat de Barcelona), que ja tenia el castell de Ribes.

Vilanova i la Geltrú va néixer oficialment sota l'empara del rei Jaume I el Conqueridor a l'any 1274. Però la Vila Nova ja tenia un precedent, la Fortalesa alto-medieval de la Geltrú, la qual és mencionada en documents de mil anys d'antiguitat.

El castell de Canyelles és el que surt documentat en data més recent. Situat a la part alta del poble, les restes conservades són del segle XV: bàsicament, una torre circular i un fragment de muralla amb cinc merlets. De la seva història, no se'n sap massa, ja que fou saquejat diverses vegades i, a més, el 1936 sofrí un incendi.

Els orígens del terme de Cubelles se centren en l'antic castell de Cubelles, documentat l'any 1041 en el testament de Gombau de Besora. El terme i el castell foren reincorporats a la Corona per Jaume I l’any 1251. La municipalitat de Cubelles té l’origen en el privilegi d'Alfons III a l'any 1335. La Vila de Cubelles aconseguí separar-se de Vilanova el 1611.

Als segles XVI, XVII i XVIII, el Garraf ens ofereix nombrosos testimonis del Renaixement i del Barroc: Esglésies, retaules, pintures i fins i tot l'orgue barroc de l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla (Sitges).

Del segle XVIII hi trobem varies cases senyorials.

Durant el segle XIX, es molt important la aportació dels "indianos", que desprès de "fer les amèriques i enriquir-se, tornaren al Garraf i contribuïren amb les seves aportacions arquitectòniques i urbanístiques al patrimoni actual de la comarca.

 

Economia i recursos

Garraf era una comarca agrícola amb un gran centre industrial i comercial, que era Vilanova i la Geltrú. La indústria tèxtil (cotó) i l'elaboració de vins i licors donaren feina a molta gent. La introducció del vapor afavorí les ciutats que, com Vilanova, no disposaven de cap corrent d'aigua. D'altra gent es dedicava al transport i comerç. Hi hagué un comerç molt actiu amb Amèrica i diferents ports d'Europa.

A partir de la dècada de 1880 les coses canviaren. És cert que coincideix amb millores importants, com l'obertura de la carretera per les Costes de Garraf (1880) o l'arribada del ferrocarril (1881). Però les vies comercials s'estroncaren, el que provocà una desfeta en les indústries tèxtils i també en les vinícoles. Els camps foren castigats per la fil·loxera, i durant uns anys donaren ben pocs beneficis. Aquells anys la població baixà en el conjunt comarcal, i també a Vilanova i la Geltrú.

La Comarca, de tradició agrícola i marinera, ha esdevingut una de les zones més cosmopolites de Catalunya. És una comarca molt ben comunicada i propera a l'aeroport internacional de Barcelona. El Garraf destaca per la seva oferta comercial, pels espais ecològics com el Parc Natural del Garraf, per la qualitat dels més de 10 quilòmetres de platges qualificades com de les millors del país per la seva netedat i les seves prestacions que estiu rere estiu, han merescut el distintiu de bandera blava que atorga la Comunitat Europea. Cal ressaltar la seva oferta per a turisme de negocis i congressos i l'existència d'una de les més complertes ofertes de nàutica de Catalunya.

El turisme mereix un apartat especial. Primer començà Sitges, però actualment és tota la comarca la que viu sobretot del turisme. Les activitats turístiques hi són força diversificades.

La comarca de Garraf ha estat escollida per alguns habitants de l'àrea barcelonina com a lloc de residència secundària. Aquest fet ha provocat una ocupació urbanística més gran del territori i un augment de la indústria de la construcció i dels serveis en general.

 

Cultura i festes

És important també la vitalitat cultural representada per esdeveniments com el festival internacional de cinema de Catalunya a Sitges, el festival de teatre o el de musica popular i tradicional que es celebra cada estiu a Vilanova.

La tradició festiva de la comarca, amb cites tant importants com els carnavals, els tres tombs, les festes majors, etc.

La riquesa gastronòmica de la comarca que és típicament marinera, variada i senzilla a l'hora. El plat més típic i representatiu és el xató que dona un toc gastronòmic a la celebració del carnaval.

Cal esmentar l'interessant patrimoni arquitectònic (amb edificis modernistes i romàntics) i la oferta de museus.

 

Que fer, que veure

El Garraf posseeix un territori d'alt valor paisatgístic i mediambiental, tant el terrestre com el marí. També ofereix una gran oferta turística d'oci i gastronomia, a Sitges es celebren diversos festivals i activitats culturals, i és seu de nombrosos museus.

Hi ha molt per fer al Garraf, es pot gaudir de les precioses cales que hi ha entre Sitges i Vilanova i la Geltrú, visitar el parc del Garraf o el del Foix, o aprofitar la gran oferta de restaurants i centres d'espectacles i diversió que ofereix la comarca.

A Vilanova podem visitar el Museu del Ferrocarril i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer .

Al massís del Garraf hi ha el Palau Novella.

La mostra Charlie Rivel al Castell dels Marquesos d'Alfarràs. L'exposició personal recull tot d'objectes personals del pallasso, un gran arxiu fotogràfic i fins i tot documents privats.

A Olivella podrem visitar el monestir Budista del Garraf.

 

Els municipis que conformen el Garraf son els següents:

Canyelles, Cubelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú que n'és la capital.

 

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.garraftour.com/; http://www.el-garraf.com/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat/ i altres webs i blocs d’accés públic.

Canyelles
Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes

Cubelles

Cubelles

Sitges

Sitges

 

Video del Garraf de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire".

 

 

 

Gentilici: Garrafenc, Garrafenca

Joc de paraules: Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf.

 

 

 

Olivella

Olivella

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú

Tremp
Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +