Vallès Oriental

 

 

 

La capital del Vallès Oriental es Granollers. La comarca limita amb l'Osona i el Moianès al nord, la Selva al nord-est, el Maresme al sud-est, el Barcelonès al sud i el Vallès Occidental al sud-oest. Forma part del territori històric del Vallès.

El Vallès ha estat dividit en dues comarques, sobretot a causa de la població elevada. La part més a l'oest, gairebé fins al curs del Llobregat, i entorn de dues grans ciutats com són Terrassa i Sabadell, és Vallès Occidental. La part de llevant el Vallès Oriental.

El límit comarcal entre ambdues comarques no és fàcil d'establir. Alguns dels pobles podrien ben bé pertànyer a qualsevol de les dues comarques. Ja en els escrits de 1932 en els quals s'explica el sentit de l'establiment de dues comarques al Vallès, s'indica la base per a delimitar-les és l'atracció de les dues capitals. Fins a una llei del gener de 1990, per la qual es modifiquen diverses comarques, aprova un canvi en els límits entre les dues comarques vallesanes. Per aquesta llei, el municipi de Caldes de Montbui se segrega del Vallès Occidental i s'agrega al Vallès Oriental.

El Vallès Oriental és, doncs, una comarca definida per la funció comercial i de serveis de Granollers, la capital comarcal. Però no tot el territori del Vallès Oriental és la plana que hi ha al fons de la Depressió Prelitoral. També el Vallès Oriental els vessants abruptes i alterosos de les serralades que l'envolten. Al nord i pertanyents a la Serralada Prelitoral hi ha el Montseny (turó de l'Home, 1.712 m), els cingles de Bertí, i els cingles de Sant Sadurní. Al Sud, i pertanyents a la Serralada Litoral, hi ha les serres de Montnegre i la Serra del Corredor.

Aquests relleus fan que hi hagi algunes valls amb un paisatge i unes possibilitats econòmiques ben diferents als de la plana vallesana. Hi ha la vall del riu Congost, entre el Montseny i els cingles de Bertí, amb Aiguafreda i el Figueró, i la vall de la riera del Tenes amb Castellcir, Sant Quirze Safaja, Castellterçol i Sant Feliu de Codines.

Pel nord-est el Vallès Oriental passa a la Selva. Tampoc aquí no ha estat fàcil establir el límit comarcal entre el Vallès Oriental i la Selva. De fet, Sant Celoni i els pobles del seu entorn immediat tenen molta relació amb els pobles inclosos a la comarca de la Selva.

Tot plegat fa que el Vallès Oriental sigui una comarca molt variada i diversificada. Sobre una superfície de 776.02 km² viuen 240.464 habitants (1986). Al costat d'una plana molt poblada i amb nombroses indústries, hi ha indrets amb grans extensions de boscos, com en el cas del Montseny, o amb pobles amb escassa població, com passa a la capçalera del Tenes. Anem ara a descobrir aquesta diversitat, tant física com humana.

 

La història:

De la prehistòria a la romanització

El poblament prehistòric fou paral·lel al del Vallès Occidental. Els vestigis anteriors al neolític són incerts, mentre que d’ençà de la fase neolítica dels sepulcres de fossa (Bigues, Canovelles, Montornès, etc.) es manifesta intens. Durant les primeres edats dels metalls, la comarca fou part del sector meridional de l’àrea megalítica catalana, amb megàlits localitzats a les serres que la separen del Maresme (dòlmens a Vallgorguina, Vilalba Sasserra, la Roca) o a les del N de la comarca, al Congost i a Castellterçol. Hi ha vestigis dels primers temps de l’edat del ferro; però els documents es multipliquen, mostrant una demografia alta, a partir de l’època ibèrica, tant en poblats encimbellats a les muntanyes que tanquen el Vallès, sovint al límit de les comarques veïnes, sobretot en el cas del Maresme, com al pla. Aquest poblament de la plana era bàsicament dispers, amb nuclis petits i pròxims entre ells. Molts d’aquests nuclis es transformen en vil·les romanes. Altres vil·les nasqueren al segle I dC, mentre que els poblats alts foren abandonats. Llerona, la Garriga i Samalús es destaquen per la densitat de poblament durant el període iberoromà. La comarca era travessada per la Via Augusta (d’Hostalric en direcció a Sabadell), i Granollers (que deu correspondre a l’antiga Semproniana) fou un eix de comunicacions important, on la Via Augusta enllaçava amb la d’Iluro (Mataró) i la de Bàrcino a Ausa (Vic) pel Congost.

Els orígens recents del Vallès Oriental

Des de mitjan segle XIV fins a la divisió en partits judicials del 1834 Granollers havia estat sempre el centre administratiu de tot el Vallès. El partit judicial de Granollers es formà amb tots els municipis de la comarca del Vallès Oriental establerta el 1936, excepte Castellcir (atribuït al partit de Vic), Granera (al de Manresa) i gran part de la conca alta de la Tordera (Sant Celoni, Campins, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Gualba, Vallgorguina i Vilalba Sasserra, que foren atribuïts al d’Arenys de Mar); incloïa també Caldes de Montbui, del Vallès Occidental. La modificació més recent dels límits de la comarca tingué lloc el 2015, quan, després d’una consulta celebrada al mes de març, els veïns dels municipis de Castellterçol, Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja decidiren per majoria segregar-se del Vallès Oriental per formar la comarca del Moianès amb sis municipis més pertanyents al Bages i Osona. Al mes següent, el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la nova comarca.

 

Economia

Els conreus herbacis i de cereals dominen en més del 90% de la superfície conreada. Les oliveres són el segon conreu en importància, amb unes 300 ha. La vinya, que havia tingut una extensió considerable, es troba actualment confinada als costers ponentins de la Serralada Litoral en una extensió d’unes 140 ha, després de successius retrocessos a partir dels anys vint del segle XX. Segueixen en importància els fruiters (avellaners, ametllers, presseguers), les patates i altres. El regadiu és força estès, sobretot en els pobles que aprofiten les aigües del Montseny i en els que aprofiten les parts baixes de la riera de Tenes, del Congost i de la riera de Mogent. La superfície forestal cobreix prop del 50% de la superfície de la comarca. Prop d’un 30% són alzinars i rouredes, i, en una mesura inferior, arbres de ribera i fagedes, sobretot a la Serralada Prelitoral. Les pinedes ocupen prop d’un 20% de la superfície forestal, repartides per tota la comarca. Les alzines sureres presenten la màxima densitat al Montnegre i les fagedes al Montseny. La resta de la superfície qualificada com a forestal és ocupada principalment pel bosc mixt i, secundàriament, pels prats i les pastures. Hi ha un cert aprofitament del bosc (fusta, llenya, pinyons i bolets), des de temps recents, per al lleure. La ramaderia, que havia estat rellevant, ha sofert una disminució accelerada i només l’aviram presenta una certa vitalitat. La indústria ha estat tradicionalment el sector més important, i, malgrat que, com és habitual actualment, els serveis siguin de llarg el primer sector, tant pel que fa a aportació del VAB comarcal (54,7% el 2010) com a la dedicació laboral (63,3% dels actius ocupats), la seva importància a la comarca és sensiblement superior a la del conjunt de Catalunya (35,1% front al 19,9%). Ja a mitjan segle XIX Granollers era un dels primers nuclis tèxtils cotoners de Catalunya. Al començament del segle XX la maquinària tèxtil, i després l’agrícola, féu sorgir la metal·lúrgia de transformació, i durant la Primera Guerra Mundial la indústria química fabricà sabons i pintures; després de la Segona Guerra Mundial, la indústria alimentària, que sempre havia anat lligada amb la producció comarcal, hagué d’importar matèries primeres, perquè havia pres tanta volada que havia envaït els altres mercats catalans i havia iniciat l’exportació. Actualment, l’estructura de la indústria vallesana presenta trets de multisectorialitat. El predomini del sector tèxtil era incontrovertible els anys seixanta (el 1964, un 38% de la població activa treballava en aquest sector), però restà clarament superat dues dècades més tard pel ram del metall, que a la dècada dels vuitanta esdevingué predominant. Amb la crisi del 2008, però, aquesta branca ha perdut posicions en favor de la química, la farmacèutica, el cautxú, l’alimentació i el tèxtil, que en conjunt duplicaven el VAB de la metal·lúrgia i el transport. La crisi també ha representat un retrocés evident del subsector dels mobles, centrat tradicionalment entorn de la Garriga, arran, sobretot, de la caiguda de la construcció, sector que el 2014 ocupava el 7% dels actius ocupats. Hi ha dues grans àrees de concentració industrial: l’àrea de Mollet i rodalia i l’àrea de Granollers. La primera té una gran diversitat industrial tot i que el sector metal·lúrgic és el més important. La dimensió mitjana de les empreses és més elevada que la mitjana comarcal, a causa de l’existència de grans polígons industrials. La zona de Granollers és un continu urbà configurat per Granollers, les Franqueses del Vallès i Canovelles. El sector més important també és el metal·lúrgic, seguit del químic, l’alimentari i el tèxtil. De la resta de la comarca cal destacar la zona del Baix Montseny, que té com a centre Sant Celoni.

 

Llocs d'interès

Comerç, mercats i artesania: El Vallès Oriental és una comarca ben comunicada i estratègicament situada, centre de pas de diverses vies de comunicació, tant de nord a sud com d’est a oest. Per aquest motiu és tan important l’activitat comercial a la nostra comarca, representada per les viles comercials i els mercats setmanals.

Els mercats del Vallès Oriental són el reflex fidedigne d'una comarca de passat agrícola i ramader esplendorós que, tot i la indústria creixent, sobreviu en les tradicionals i en les sempre ben proveïdes parades dels diferents mercats.

Museus: El Vallès Oriental gaudeix de nombrosos museus al llarg dels diferents municipis que el formen, i que exposen el passat, pressent i futur de la comarca. Restes i vestigis de l'època romana, història i objectes estretament relacionats amb el món del termalisme i l'univers de les ciències i la naturalesa, són només algunes de les temàtiques que poden trobar en la varietat museística del Vallès Oriental, que de ben segur, no us deixarà indiferents!

Festes populars: Durant tot l’any trobem a diferents punts del territori la celebració de festes populars de tot tipus. En són exemples: les festes majors, la Diada de Corpus, les trobades de puntaires, els aplecs, els mercats medievals, l’Escaldarium, la Festa d’Herbes Remeieres i Culinàries, el Carnestoltes, les festes de Nadal, la Diada de Catalunya, les Trobades de Bestiari Festiu i Popular i la Castanyada, entre altres.

Patrimoni: Per tota la comarca trobem testimonis artístics, històrics i arqueològics, que formen part de l’herència cultural dels vallesans. L’ocupació humana de la comarca data d’èpoques molt antigues, i encara avui podem observar restes de les diferents etapes.

Trobem també un gran patrimoni modernista a diversos municipis.

Fires i festes: Fires, festes, danses, aplecs o mostres; tradicions mantingudes, recuperades o noves propostes per descobrir els pobles i les ciutats de la comarca. Hi ha molt bones excuses per acostar-s’hi! Són moltes les festes i tradicions que no s’han oblidat, i que fins i tot han revifat darrerament amb una vitalitat engrescadora.

Turisme actiu: Activitats multiaventura, passejades a cavall, curses al Circuit de Catalunya, cicloturisme, excursions guiades, golf, senderisme o vols en globus són algunes de les ofertes de turisme actiu que hi trobareu.

Gastronomia: Diverses produccions locals, des de productes de la terra com cols, enciams, mongetes, cigrons a productes elaborats com vi, oli, mató, borregos o carquinyolis, embotits o licors.

Natura: Els parcs naturals del Montseny, la Serralada del Litoral, la Serralada de Marina, El Montnegre i el Corredor, els Cingles de Bertí, Gàllecs, la Vall de Tenes i la zona termal de Caldes de Montbui son llocs que no ens podem perdre.

 

Refranyer

Quan el Montseny fuma, aigua segura

Granollers és el graner del Vallès

Montseny: per l'abril la múrgula gentil

Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell

Montseny ferrat, mal temps

Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep

El Montseny florit, pluja o fred a la Plana de Vic

El Montseny com més blanqueja més bogeja

Montseny tapat, aigua aviat

En el Vallès, tot hi és

Com el Vallès no hi ha res

 

Hi trobem un total de 39 municipis que son: Aiguafreda, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Campins, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, Granollers que es la capital, Gualba, L'Ametlla del Vallès, La Garriga, La Llagosta, La Roca del Vallès, Les Franqueses del Vallès, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Montseny, Parets del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent, Vallgorguina, Vallromanes, Vilalba Sasserra i Vilanova del Vallès

 

Informació extreta de http://www.terracatalana.cat/, http://www.turismevalles.com/; http://ca.wikipedia.org/;.http://www.enciclopedia.cat/

 

Pere Quart fragment de "Corrandes d'exili", Saló de Tardor (1947)

 

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res."

 

Versió complerta

 

Video del Vallès Oriental de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire"

 

Gentilici ........:Vallesà, vallesana

 

 

Aiguafreda

Aiguafreda

Campins

Campins

El Figueró i Montmany

El Figueró i Montmany

Granollers

Granollers

Lliçà d'Amunt

Lliçà d'Amunt

Montmeló

Montmeló

La Roca del Vallès

La Roca del Vallès

Sant Feliu de Codines

Sant Feliu de Codines

Santa Maria de Martorelles

Santa Maria de Martorelles

Vallromanes
L'Ametlla del Vallès

L'Ametlla del Vallès

Canovelles

Canovelles

Fogars de Montclús

Fogars de Montclús

Gualba

Gualba

Lliçà de Vall

Lliçà de Vall

Montornès del Vallès

Montornès del Vallès

Sant Antoni de Vilamajor

Sant Antoni de Vilamajor

Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles

Santa Maria de Palautordera

Santa Maria de Palautordera

Vilalba Sasserra

Vilalba Sasserra

Bigues i Riells

Bigues i Riells

Cànoves i Samalús

Cànoves i Samalús

Les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès

La Llagosta

La Llagosta

Martorelles

Martorelles

Montseny

Montseny

Sant Celoni

Sant Celoni

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor

Tagamanent

Tagamanent

Vilanova del Vallès

Vilanova del Vallès

Caldes de Montbui
Cardedeu

Cardedeu

La Garriga

La Garriga

Llinars del Vallès

Llinars del Vallès

Mollet del Vallès

Mollet del Vallès

Parets del Vallès

Parets del Vallès

Sant Esteve de Palautordera

Sant Esteve de Palautordera

Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia de Ronçana

Vallgorgina

Vallgorguina

Aquesta web fa servir galetes, aquí trobaràs la nostre política de galetes Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +