Noguera
Video de La Noguera de la sèrie de TV3 "Catalunya des de l'aire"
Algunes dites de La Noguera:
A Ponts pocs i bons, i els que són bons no són de Ponts, i si n’hi ha un de bé, de Gualter ha de ser.
A Tremp pa i a Balaguer coca.
A Vilanova de Meià, gent dolenta prou n'hi ha; carrer per carrer, n'hi ha més a Balaguer; casa per casa, més n'hi ha a Camarasa.
Gentilici ........:Noguerenc, noguerenca
Limita a l'Oest amb l'Aragó, al Nord amb el Pallars Jussà i amb l'Alt Urgell, a l'Est amb Solsona i La Segarra i al Sud amb el Segrià, el Pla d'Urgell i l'Urgell.
Descripció:
La Noguera, ubicada al Prepirineu de Lleida, és la comarca més extensa de Catalunya i una de les més heterogènies per la seva gran varietat paisatgística que li confereix un caràcter molt peculiar, únic a Catalunya.
Ofereix un gran ventall de possibilitats a l’hora de visitar-la. La zona nord o Noguera Alta desplega un paisatge encisador que acull paratges i racons d’interès històric, natural i d’oci: la serralada del Montsec d’Ares i de Rúbies, congostos i embassaments com els de Mont-rebei, Terradets, Camarasa, Mu, ... i reserves naturals com la de Sant Llorenç de Montgai on es poden practicar diferents activitats.
A la Noguera Baixa el paisatge canvia radicalment i s’hi estenen grans planures amb un gran nombre de camps de conreu de secà i regadiu.
Al mateix temps la comarca de banda a banda ens permet fer un tomb per la història a través d’un llegat que ha perdurat fins als nostres dies transportant-nos al passat més remot. Formen part d’aquest conjunt patrimonial ermites romàniques, castells, col·legiates, monestirs, esglésies, dòlmens... i Balaguer, la capital de la comarca anomenada ciutat de les tres cultures (cristiana, jueva i musulmana).
La Noguera aplega 30 municipis, uns quants amb nuclis agregats, alguns d’ells ja mil·lenaris. L’estructura econòmica en la majoria dels municipis és agrícola i ramadera, complementada amb activitats dels sectors secundari i terciari com indústries artesanals, agroalimentàries, de mobles, tèxtils, de la construcció, comerç, etc.
Per la seva situació geogràfica esdevé cruïlla de comunicacions amb les comarques del Pirineu i de la Plana, està ben connectada amb la resta d’Europa i d’Espanya i té una bona xarxa de carreteres tant verticalment com horitzontalment.
Divisions administratives:
La comarca de la Noguera és molt heterogènia. Bé que no hi hagi coincidència amb els límits actuals de la comarca, el cert és que Balaguer ha estat d’antic l’aglutinador d’un ampli sector de territori, encara que els límits de la zona abastada hagin anat variant al llarg dels segles. Balaguer fou capital del comtat d’Urgell durant l’època medieval. Quan aquest desaparegué, i fins al decret de Nova Planta, Balaguer fou el centre de la vegueria del mateix nom. Després del decret aparegué la divisió en corregiments i l’antiga vegueria passà a integrar-se al corregiment de Lleida. Balaguer es constituí en alcaldia major i tingué un ampli territori d’influència.
La divisió administrativa en províncies, gestada durant els anys trenta del segle XIX, inclogué el territori de l’actual comarca de la Noguera dins de la província de Lleida, i el 1834, amb la creació dels partits judicials, Balaguer fou el centre d’un d’ells amb uns límits que han perdurat fins a l’actualitat i que són molt semblants als de la comarca actual.
Les dimensions actuals de la Noguera foren fixades en la divisió territorial elaborada per la Generalitat de Catalunya el 1933 i decretada el 1936. En el moment de la conformació de la comarca, aquesta era composta per 41 municipis. Durant la dècada de 1960 es van produir algunes modificacions.
Actualment podem dividir La Noguera en quatre àrees naturals o subcomarques que son l'Alta Noguera, Artesa de Segre i la Conca de Meià, Ponts i el Segre Mitjà i la Baixa Noguera.
La Noguera hi trobem quatre subcomarques que son:
Els Aspres de Balaguer o la Noguera Estricta
Al Sud-Oest de la comarca, l’anomenada Noguera estricta comprèn els municipis situats entre el Segre i les dues Nogueres, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
El Montsec
La subcomarca que hom anomena el Montsec s’estén als vessants meridionals del Montsec d’Ares, on hi ha la vall d’Àger, i del Montsec de Rúbies, on hi ha la conca de Meià, separades ambdues depressions tectòniques pel curs de la Noguera Pallaresa i limitades a migdia, respectivament, per les serres de Millà i de Montclús i de Sant Mamet.
La Noguera Urgellesa
La Noguera Urgellesa és la part de la comarca que pertany a la Depressió Central a llevant del Segre, que en constitueix el límit occidental.
El Segre Mitjà
La subcomarca del Segre Mitjà comprèn el sector de la vall del Segre, que drena la Depressió Central, entre les terres de la Clua (Bassella, a l’Alt Urgell), que limiten amb les del terme de Tiurana, i el congost d’Alòs, on el Segre es torna a encaixar en els Pre-pirineus.
El medi físic:
Des del punt de vista de la seva estructura i constitució, la comarca pot dividir-se en dos grans sectors: l’Alta Noguera i la Baixa Noguera, que marquen el contrast entre la muntanya i el pla. L’Alta Noguera, encimbellada i comunicada per estrets congosts, comença a la carena de la serra de Montsec i acaba en la línia teòrica formada per la Serra Llarga i el Segre.
El relleu.
La Noguera és una comarca agrícola i industrial. Balaguer és el centre del conreu de l’arbre fruiter, que s’estén per la Plana d’Urgell. Entre els conreus de secà que predominen a la zona dels Aspres del Montsec es troben l’olivera, l’ametller, la vinya i el blat. Per la seva banda, la indústria se centra essencialment a Balaguer (alimentària i metal·lúrgica), a Artesa (tèxtil) i a Balaguer, Artesa i Ponts (de la fusta).
Les aigües.
La Noguera, especialment pel que fa al sector SW, ha estat anomenada la Mesopotàmia catalana, perquè es troba entre el Segre i les dues Nogueres, la Pallaresa, unida ja al Segre, entre Alòs de Balaguer i Camarasa, i la Ribagorçana. El nom de la comarca és ja un hidrònim, molt corrent en la toponímia medieval, en la qual els noms noguera i noguerola equivalen a un nom genèric de ’corrent d’aigua’.
El clima.
Les terres meridionals de la Noguera constitueixen l’extrem N de la gran plana del Segre i climàticament no són gaire diferents del Segrià. Hi predomina el mateix clima mediterrani continental de tendència àrida, una mica menys eixut per la proximitat de les muntanyes, que sempre actuen com a centres de condensació del vapor d’aigua. A la meitat N de la comarca, que correspon als primers contraforts dels Pirineus, i que és limitada per la barrera de la serra de Montsec, es mantenen unes condicions climatològiques semblants, però de manera progressiva el clima passa a ser més muntanyenc, és a dir, més fred a l’hivern i no tan eixut a l’estiu.
L'economia:
Agricultura:
La base econòmica tradicional de la Noguera havia estat d’antic l’agricultura. La inestabilitat constant de l’economia agrària, la manca de perspectives de futur oferta pel sector i la manca de serveis que comporta el món rural són factors que expliquen la davallada de l’agricultura en les darreres dècades del segle XX.
La presència dels conreus és molt desigual en bona part de la comarca. Mentre que a la Noguera meridional dels plans no queden pràcticament boscos ni erms, a la Noguera muntanyenca aquests representen una part fonamental del territori.
Pel que fa als tipus de conreus presents a la Noguera, hi ha un predomini total dels herbacis, els de més puixança són els cereals (ordi, blat, blat de moro), tot i que cal esmentar també el farratge i els conreus industrials, com el gira-sol. Entre els conreus llenyosos, menys importants en extensió, destaquen els fruiters de clima temperat (pomeres, pereres, presseguers), els ametllers i les oliveres.
A la part meridional de la comarca es localitzen els conreus de regadiu.
Al regadiu, el cereal és també el conreu principal, encara que la presència de fructícoles el converteix en un producte molt menys dinàmic que al secà. El blat de moro (o panís a la comarca), substituí durant la dècada del 1980 el blat com a cereal més conreat en el regadiu, i es presentà pràcticament com a monocultura en les hortes d’Artesa de Segre i Ponts i part dels regs del canal d’Urgell.
L’alternativa més clara de millora dels rendiments en el regadiu ha estat la fructicultura, que ha experimentat un desenvolupament important a partir de la dècada de 1950.
L’expansió de la poma s’ha fet palesa a mesura que s’estenia el conreu fructícola pels regs del canal d’Urgell. La pera, varietat clàssica de les hortes del Segre i el Segrià, és la segona espècie fructícola conreada a la Noguera. Les plantacions de pera han experimentat una revifalla els darrers anys a base d’una gran diversitat de varietats. Pel que fa al préssec, l’àrea productiva més característica és la d’Ivars de Noguera, que s’empara dins la zona de producció de préssec tardà d’Alfarràs, basada en varietats de tipus autòcton, però també es dóna un conreu especialitzat de préssec cap a la part de Sant Llorenç de Montgai.
Ramaderia:
La cria de bestiar a la Noguera representa, quant a valor de la producció total, una quantitat equiparable o superior al de la producció agrícola.
L’aviram i la cria de bestiar porcí són els sectors amb un major pes a la comarca. En el primer cas domina l’engreix de pollastres
En el sector porcí, les explotacions dedicades a l’engreix són les que més han augmentat de dimensions.
El sector oví constitueix el tercer sector en nombre de caps dins la ramaderia comarcal, si bé a la part de l’Alta Noguera, on hi ha pastures extenses i no hi ha gaires alternatives agràries, té una incidència especial. El boví, també destacable, té un cert pes en l’economia d’alguns municipis.
La cria de conills ha tendit a fer-se cada cop més en granges. Quant a la producció de mel, aquesta ha tingut un caràcter complementari, tot i l’existència d’alguns apicultors especialitzats. L’Alta Noguera és un àrea ideal per l’apicultura.
L’aprofitament del bosc i la caça:
Els matollars i els pedregars ocupen una gran extensió a la comarca. Molts d’aquests terrenys forestals, sense cobertura arbòria continuada, són el resultat de l’aprofitament històric, que en molts casos ha estat abusiu i ha ocasionat pèrdues de sòl irreversibles.
De les rouredes i alzinars esclarissats en subsisteix, en tot cas, un dels aprofitaments que actualment tenen major importància econòmica a l’Alta Noguera, són les tòfones.
No cal dir que l’extensa superfície forestal noguerenca constitueix un bon terreny per a la caça. Al costat de la caça major del senglar, es pot caçar el conill i la llebre. També són abundants les perdius i les guatlles.
L'energia:
Pel que fa al subsector de l’energia, disposa d’una elevada potència instal·lada a la Noguera (a la Noguera Ribagorçana, a les centrals de Canelles i Santa Anna; a la Noguera Pallaresa, a la de Camarasa i al Segre entre les centrals de Llorenç, Balaguer, Térmens i Rialb I i II).
El comerç, els serveis i el turisme
El comerç es pràcticament local.
Pel que fa a les fires de celebració anual, la més diversificada és la Fira Balaguer. S’organitzen d’altres fires més especialitzades com la Fira de la Perdiu o la Fira del Meló.
Els serveis, aquests és concentren majoritàriament a les principals poblacions de la comarca, i especialment a Balaguer.
El turisme s’ha vist impulsat en les darreres dècades del segle XX amb iniciatives en el camp del turisme rural i en el centrat en els esports d’aventura. Hi ha una gran oferta en esports aeris sense motor, com l’ala delta o el parapent, escalada i esports aquàtics.
La Gastronomia:
La característica que defineix més bé la cuina de la Noguera és la seva senzillesa, compensada per la qualitat de les seves fruites i verdures. Els embotits i confitats de porc són excel·lents. La caça és la base de suculents plats com ara la perdiu a la caçadora. Els panadons, els caragols i la cassola de tros són d'altres plats característics de la zona de la Ribera del Segre i el Montsec.
Capítol a part mereix la coca de recapte, coneguda a la Noguera com coca amb samfaina, que ha agafat tanta anomenada que Josep Pla escrigué a la seva obra "El que hem menjat" que era originària de la Noguera. La veritat és que la comarca acull cada any la Mostra Nacional de Coques de Recapte i Samfaina que se celebra el darrer cap de setmana d'abril en el marc de la Fira de Balaguer.
La història:
La comarca de la Noguera des de temps remots fou un indret idoni per a l’assentament humà, gràcies a l’orientació de les serralades (est-oest) que actuen com a barrera de tancament dels freds i vents pirinencs, així com a la configuració calcària de les serralades de la zona septentrional que possibilita l’existència d’un gran nombre de cavitats i l’abundància d’aigua a les diverses fonts i cursos fluvial
Per a explicar els orígens i els processos d’assentament i explotació del medi per part de les societats humanes, hem dividit la història de la comarca de la Noguera en quatre eixos patrimonials dels moments històrics clau que han configurat l’entorn urbanístic i natural actual.
1. Muntanyes i valls. Els primers pobladors del Prepirineu
Tenim notícia del primer poblament humà en el període de la prehistòria per les restes arqueològiques trobades als diversos assentaments del paleolític mitjà a la Roca dels Bous a Sant Llorenç de Montgai, i del paleolític superior a la Cova Gran a Santa Linya. Aquests dos jaciments mostren aspectes de la tecnologia i l’economia dels grups humans prehistòrics. La Cova dels Vilars , a Os de Balaguer, conté un dels millors exemples de pintures parietals llevantines i abstractes de Catalunya (pintures d’art rupestre) del neolític, per tant té a veure amb el món simbòlic, i la Colomina a Gerb , de l’edat del ferro, correspon a una necròpolis amb restes d’enterraments funeraris, pels quals sabem que practicaven la incineració. Amb aquests jaciments tenim una doble perspectiva que permet explicar l’evolució i les diferents maneres de subsistència humana, des de la caça i la recol·lecció fins a l’agricultura, així com les creences sobre la vida i la mort al llarg dels temps.
2. Colonització romana al país dels ilergetes
A l’etapa del bronze final, tenim notícia d’algun petit nucli de població fora de les coves com ara el jaciment ibèric de la Pedrera, situat als municipis de Vallfogona de Balaguer i Térmens, tot i que les coves continuaven estant habitades, com la dels Vilars a Os de Balaguer.
Els ibers (segle VI aC) van construir els seus poblats en punts estratègics com Antona, prop d’Artesa de Segre, o Monteró, prop de Camarasa, on es dedicaven a la ramaderia i a l’agricultura. Ben aviat es van veure superats pels romans (segle II aC), que van imposar la seva cultura, en un procés conegut com a romanització, i van organitzar el territori amb la fundació de noves ciutats, riques explotacions agràries com la de la vil·la romana del Romeral, a Albesa, i la construcció de carreteres com la via romana d’Àger, que exemplifica la qualitat de les comunicacions romanes.
3. Terra de frontera
L’any 714 de la nostra era, la Noguera va resultar totalment ocupada pels sarraïns fins a la reconquesta a mitjans del segle X, seguida de la cristianització iniciada als territoris del nord, excepte a la vall de Meià, que només va estar ocupada esporàdicament i suportà ocasionalment incursions de càstig o de captura d’esclaus. La Noguera Alta durant molts anys va ser frontera entre el món andalusí i els comtats cristians; per aquest motiu han arribat fins als nostres dies moltes restes d’edificacions de caràcter defensiu d’època sarraïna, utilitzades pels guerrers cristians una vegada conquerides.
Al segle VIII trobem la primera dominació islàmica al Pla d’Almatà de Balaguer, amb màxima esplendor de la Marca Superior durant els segles X i mitjans del XI a la ciutat de Madina Balagí.
Durant l’època medieval la comarca va estar estretament lligada amb el Comtat d’Urgell. La reconquesta s’inicia pel nord de la comarca amb Arnau Mir de Tost, al servei dels comte d’Urgell, que conquereix la vall d’Àger el 1048 i crea el vescomtat d’Àger. El Comtat d’Urgell va avançant cap al sud conquerint Santa Linya 1035 i la vall de Meià abans del 1042. El comte de Barcelona conquereix Camarasa i cubells el 1050 i Balaguer es converteix en capital del Comtat l’any 1105.
A partir d’aquest moment el Comtat d’Urgell i el de Barcelona pactaran els límits de l’expansió territorial i col·laboraran en diverses campanyes com la conquesta de Lleida.
Durant els segles XII i XIII el Comtat d’Urgell va dur a terme la repoblació i l’organització del territori.
Durant aquesta època es van construir monestirs i esglésies, es van fer millores en les comunicacions i es van concedir privilegis, fires i mercats a diverses poblacions.
La ciutat de Balaguer, amb motiu de la sentència dictada al Compromís de Casp, sofrí l’enfrontament de Jaume II, el Dissortat, i el rei Ferran d’Antequera l’any 1413, fet que marcà l’inici del procés d’extinció del Comtat d’Urgell, la destrucció de la seva residència com a símbol de la seva derrota i la pèrdua de categoria de la ciutat dins la Corona d’Aragó.
El territori del Comtat d’Urgell es repartirà en les vegueries de Balaguer, Camarasa, Agramunt, Lleida i Tàrrega.
4. De la decadència al segle XX
Al segle XV la Noguera participà de la decadència de Catalunya i, com a conseqüència, esdevindria una comarca molt castigada pel bandolerisme. A causa de la guerra dels Segadors (1640-1652) i la pesta (1652), la Noguera patí fortes destrosses i un profund estancament de la població.
La comarca patí una altra guerra, contra Felip V de Borbó, perquè era partidària de l’arxiduc Carles III d’Àustria. L’any 1714, amb la derrota de Catalunya, es promulgà el Decret de Nova Planta i la Noguera passà a ser una alcaldia major amb capital a Balaguer.
Les tropes napoleòniques van ocupar la comarca fins l’any 1814 i patí repetidament atacs d’un grup de guerrillers que operaven a la zona del Montsec.
A Balaguer l’any 1835, es va crear el partit judicial format per tota la Noguera i alguns pobles del Segrià i l’Urgell. Les guerres carlines també afectaren la comarca, més la zona muntanyosa de la plana, com a conseqüència de l’orografia del terreny, que permetia als guerrillers refugiar-s’hi. Amb el decret de desamortització promulgat per Mendizábal, desapareix la vida monàstica a tot l’Estat i els béns de l’Església són venuts o subhastats.
L’any 1863 algunes terres secaneres de la Baixa Noguera ja es beneficiaren del reg del canal d’Urgell, i a partir del 1932 entrà en servei el subcanal , que acabà de canviar els cultius i, per tant, el paisatge d’aquesta zona de la comarca. Els nous cultius portaren un seguit de noves indústries com la Sucrera de Menàrguens, bregadores de cànem a Balaguer, entre d’altres.
A principis del segle XX es posen en funcionament les primeres centrals hidroelèctriques a Camarasa i a Sant Llorenç; els embassaments canvien el paisatge de la Noguera Alta.
De la guerra civil (1936-1939) encara són visibles restes de trinxeres, búnquers i altres restes arreu del territori.
Festes, Costums i tradicions:
Festes del Sant Crist de Balaguer
Festa del Ranxo de Ponts
Matança del Porc a Artesa de Segre
Trobada de Campaners a Os de Balaguer
Festa de la Coca de Recapte a Balaguer
Concerts de Música als Castells a Balaguer
Festa de l’aigua
Pessebre Vivent de Camarasa
Representació de la Passió a Balaguer
Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava
Mostra d’oficis Antics
Saló de la Infància “de Nadal a Reis"
Llocs d'interès:
Església de Sant Miquel de Montmagastre.
Església de Sant Pere de Preixens.
Església d de la Mare de Deu de l'Assumpció de Pradell.
Església de Sant Pere de les Ventoses.
Muralla de les Ventoses.
Safareig de Panelles.
Fàbrica de la sucrera del Segre de Menàrgens.
Església de Sant Pere de Millà.
Via romana d'Àger.
Hi trobem els següents municipis: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, Balaguer que n'es la capital, la Baronia de Rialb, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Cabanabona, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Tiurana, Torrelameu, Térmens, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de Meià i Vilanova de l'Aguda.
Informació extreta de www.ccnoguera.cat; http://www.serradelmontsec.com/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org/.
🔰 🔰 Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet 🔰 🔰
Artesa de Segre
Bellcaire d'Urgell
Panelles
Térmens
Vilanova de l'Aguda
Alòs de Balaguer
Camarasa
La Sentiu de Sió
Vallfogona de Balaguer