MunicipisCatalans.com 

VALLÈS OCCIDENTAL

El Vallès Occidental és una comarca de Catalunya que limita amb el Bages (al nord), el Vallès Oriental (al nord i a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest), el Barcelonès (al sud). Comparteixen la capitalitat de la comarca les ciutats de Sabadell i Terrassa. Amb el Vallès Oriental forma la gran comarca natural del Vallès. Geogràficament, el Vallès i el Penedès formen la Fossa tectònica del Vallès-Penedès, dins de la Depressió Prelitoral Catalana.

El Vallès Occidental ocupa el sector de la Depressió Prelitoral catalana que correspondria a la meitat occidental de la fossa tectònica del Vallès, situada entre la Serralada Litoral i la Prelitoral. La seva xarxa fluvial, de poc cabal i de règim mediterrani, travessa la comarca de nord-oest a sud-est: la riera de Caldes i el riu Ripoll flueixen en direcció al Besòs, mentre que la riera de Rubí ho fa cap al Llobregat. Amb un clima mediterrani de temperatures suaus i amb absència d’un autèntic hivern climàtic, la comarca presenta unes precipitacions anuals amb destacades variacions entre un any i un altre, i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques pròpies de la zona mediterrània. Malgrat tot, l’elevació del territori que es dóna en el massís de Sant Llorenç del Munt, i en tot el sector nord en general, fa que tota aquesta àrea tingui un major volum de pluges. L’antiga i intensa intervenció de l’home a favor de l’agricultura i la urbanització ha fet que la vegetació natural de la comarca sigui força escassa actualment. Podríem dir que sols es conserven alguns boscos d’alzinar i roure, amb matolls i garrigues als terrenys marginals. L’agricultura, important en el passat, ha vist disminuir la seva activitat progressivament en benefici de la indústria i la corresponent ocupació urbana del sòl. Els conreus de secà són els més abundants i estan dedicats principalment a cereals, farratge, vinya, patates, fruites, ametllers, avellaners i oliveres, mentre que a les zones de regadiu que encara subsisteixen hi trobem farratge, patates,  fruites i cereals. La indústria del Vallès Occidental, localitzada principalment a Sabadell i Terrassa, i amb més d’un segle de tradició, ha estat afavorida en bona part per la seva proximitat a Barcelona i ha experimentat un desenvolupament progressiu fins arribar a ser pionera en múltiples sectors; en destaca la indústria tèxtil de la llana, els gèneres de punt, el cotó, les fibres sintètiques i la confecció. Però la preponderància del tèxtil no ha suposat cap trava per al desenvolupament de la resta de sectors industrials, com el siderúrgic, la construcció, el químic, l’alimentari, les arts gràfiques i la fusta, per citar-ne uns quants. A més a més, els serveis, malgrat alguna mancança, han adquirit durant els últims anys un desenvolupament notable d’acord amb el seu alt nivell d’industrialització. La comarca també disposa d’una densa xarxa de comunicacions, fet que genera una important activitat comercial. Finalment, cal dir que les poblacions de la comarca, que sovint formen importants conurbacions, han estat receptores d’una forta immigració que ha estat atreta per les oportunitats generades pel procés d’industrialització creixent que ha viscut la zona.

Llocs d'interès

Monuments: Esglésies, castells, masies i altres construccions civils i militars.

Espais naturals protegits:Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Parc de Collserola

Museus: De diversos temes repartits per la comarca

La història: de la prehistòria a la romanització

Els testimonis de poblament abans del neolític són (ara per ara) incerts. A la primera època dels metalls corresponen diverses coves sepulcrals col·lectives (a Sant Llorenç del Munt, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, etc.) que demostren la intensitat del poblament. El pas cap a l'edat del ferro es manifesta amb les necròpolis hallstàttiques de Can Missert, a Terrassa, i de Can Roqueta, a Sabadell, com també a diverses coves. Durant el període ibèric la comarca corresponia al poble dels laietans, probablement, i la densitat de poblament era alta, com ho demostren els poblats a les serres que tanquen la comarca, però també al pla (Rubí, etc.). Alguns dels poblats ibèrics continuaren durant la romanització; se'n destacà Terrassa, que esdevingué municipi romà el 73 dC, amb el nom de Municipium Flavium Egara, únic nucli urbà que tingué aquesta categoria a tot el Vallès. El poblament rural d'època romana és molt intens i dispers, amb vil·les normalment petites, poc monumentals, indici tot plegat d'una economia agrícola de propietat mitjana o petita. Les destruccions del s. III dC afectaren molts d'aquests nuclis rurals. La comarca era travessada per la via Augusta, que passava per Arraona (Sabadell). Durant els s. I-III dC la vinya fou un conreu important, i l'exportació de vi fou destacada.

Els orígens recents del Vallès Occidental

Fins a la creació dels partits judicials, el 1834, cap divisió administrativa o jurisdiccional, civil o eclesiàstica no dividí en dos el Vallès; fou, per tant, el partit judicial de Terrassa la primera demarcació que comprengué la comarca, tanmateix sense Montcada i Reixac, que era del partit dels afores de Barcelona, i, en canvi, amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). El 1960 se'n segregà el partit judicial de Sabadell, amb tots els municipis de la conca del Besòs, excepte Sant Llorenç Savall, que restà al de Terrassa, i en canvi incorporava Montcada i Reixac. La divisió territorial del 1936 no mantingué aquesta dualitat, i féu de Sabadell la capital d'una comarca que comprenia els partits judicials de Sabadell i Terrassa (sense Olesa), a més de la vila de Caldes. L'any 1989 el Parlament aprovà la cocapitalitat Terrassa-Sabadell i féu segregar Caldes de Montbui, que s'agregà al Vallès Oriental.

Economia

La indústria vallesana, força important, es concentra en la zona sud de la comarca, coincident amb la zona més plana. Les principals ciutats industrials són Sabadell i Terrassa, que en comparteixen la capitalitat, Rubí i Cerdanyola del Vallès. Les indústries més importants a la comarca són la tèxtil, mecànica, metal·lúrgica, de maquinària, de material elèctric, de la construcció, química, paperera, d'arts gràfiques i alimentària. A més, en els últims anys, com a conseqüència de la crisi industrial de finals dels anys 70 i principis dels 80 s'ha produït un important desenvolupament del sector comercial i de serveis (informàtica). A la zona nord l'economia és predominantment rural, albergant gran nombre d'urbanitzacions de segones residències.

Refranyer

Anem a Sant Cugat del Vallès, que molts en parlen i no saben on és

A Castellar del Vallès, ni dona ni res

En el Vallès, tot hi és

Cerdanyola, salta i vola

Ripollet, pixacantons

Si vols salut, a Sant Cugat en venen

De Polinyà a Sant Valerià, set serres s'han de passar

Els de Castellbisbal, tot ho miren des de molt alt

Terrassa, mala raça; Sabadell, mala pell

A Ullastrell, les figues les mengen amb pell

A Rellinars no hi aniràs, i si hi vas, no hi tornaràs

Com el Vallès no hi ha res.

Hi trobem un total de 23 municipis que son: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Gallifa, Matadepera, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Rellinars, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls . La capitalitat de la comarca  la comparteixen Sabadell i Terrassa.

Informació extreta de http://www.terracatalana.cat/, http://ca.wikipedia.org/.

🔰     🔰      Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet       🔰     🔰