MunicipisCatalans.com 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Barcelona limita de Sud a Nord amb el Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs

EL TERRITORI

Coneguda també amb el nom de pla de Barcelona.

Cap de comarca, Barcelona. Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola. D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat. Uns serrats van paral·lels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira. Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar (267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira), la carena de Collserola passa dels 400 m i culmina als 512 m al Tibidabo. Un solc s’obre entre els serrats i la serralada units pel breu llindar dels Quatre Camins (o dels Penitents), el qual parteix en dos sectors els corrents hidrogràfics de la serra de Collserola. Des dels vessants del doble conjunt orogràfic s’estén el pla obert a mar que caracteritza la comarca, la qual és anomenada també el pla de Barcelona . Aquest pla és tabular, però forma turons enllà del Besòs al peu de Marina, i vers el Llobregat és afectat pels contraforts de la serra de Collserola. El pendent, considerable, presenta un ressalt en el contacte actual de la Barcelona vella i l’Eixample (desfigurat per la urbanització), que voreja tota aquesta plataforma soldada a l’arc orogràfic, interrompuda al centre per Montjuïc. Al seu peu s’estén un territori baix, format per les aportacions dels torrents i de les rieres que davallen d’aquell muntanyam i es confonen amb les formacions deltaiques dels dos rius i llurs vells estuaris. Aquest pla s’ha anat engrandint i ha guanyat terreny a la mar al llarg de mil·lennis, amb l’aportació, també, dels al·luvions del corrent litoral procedent del nord-est. Geològicament, el territori és de formació herciniana, realçada i fallada pels moviments alpins del Terciari, que motivaren la independència de la serra de Collserola (formada, en general, per esquists cambrians metamòrfics, amb un sòcol de granit a la base) i dels serrats confrontants, que van del turó de Monterols al de la Peira, plegat i arrugat tot el conjunt en un mosaic compacte. Enllà del Besòs el granit constitueix la serralada principal amb el turó de Montgat elevat com un tascó del Paleozoic, amb calcàries i guix. Aquesta morfologia restà configurada estructuralment quan, amb la fractura del massís catalanobalear, la mar preformà la costa catalana en ple Terciari. Dels seus dipòsits marins sobre la socolada paleozoica, durant el Miocè i el Pliocè, n'han restat dos testimonis: el Montjuïc i el mont Tàber. Fou en el Quaternari que es formà pròpiament el pla. Sobre el Paleozoic que li serveix de base s’havien dipositat materials detrítics aportats per les aigües torrencials que es precipitaven d’aquell conjunt orogràfic rejovenit. En el curs de les variacions climàtiques que originaren les glaciacions i les variacions del nivell marí, l’arrossegament i la sedimentació de materials produïren una estratificació d’argiles roges i crostes calcàries intercalades; els corrents torrentosos excavaren aquests sediments bo i fent irregular la crosta terrosa formada de successives cobertores suaument inclinades que els materials dels piemonts encapçalaren amb fort pendent. El darrer dels moviments ascensionals del territori al final del Plistocè destacà una costa marina, de la qual el graó indicat anteriorment és la conseqüència. La baixada del nivell marí motivà un major encaix de la xarxa hidrogràfica comarcal, i aquesta, amb l’augment de l’excavació en els seus jaços, inicià la creació de noves terres formadores del que podria ésser anomenat el pla de baix , les quals, amb les aportacions fluviomarines, penetraren progressivament cap a la mar. Amb aquesta formació s’originaren successivament graus, estanyols i maresmes, als quals contribuïren, amb llurs formacions deltaiques, el Besòs i, sobretot, el Llobregat. Aquesta darrera evolució fisiogràfica del pla respon també a un clima com l’actual. El clima del Barcelonès és temperat, amb tendència a la sequedat, bé que la humitat ambiental és forta a causa de l’alenada marina aturada pel muntanyam , fins a la tarda que també resguarda dels vents freds del nord-oest. A les poblacions situades davant les canals dels rius, les temperatures mitjanes estacionals solen ésser una mica més baixes que a Barcelona (10°a l’hivern, 15°, 23° i 17°C a les estacions successives ). Al pla mateix, les glaçades esdevenen rares, i les calors fortes també. La pluviositat oscil·la entre 500 i 600 mm. El repartiment de les precipitacions aquoses és, en mitjana i en percentatge anual, del 18, 25, 20 i 37 des de l’hivern fins a la tardor. Les nevades hi són rares.

EL CLIMA

Barcelona gaudeix d’un clima mediterrani marítim, amb temperatures no extremes distribuïdes en hiverns suaus i estius calorosos i secs; la temperatura mitjana anual és de 16,4°C i presenta un mínim pel gener i el febrer (amb mitjanes de 9,4°C i de 9,9°C, respectivament) i un màxim pel juliol i l’agost (amb mitjanes de 24,4°C i de 24,2°C, respectivament). El mínim absolut al segle XX (fins el 1998) ha estat de -6,7°C pel febrer, i el màxim absolut de 37°C per l’agost. Les oscil·lacions diürnes són d’uns 6°C, i mai no són superiors a 15°C; les màximes oscil·lacions són a la primavera. Generalment hi ha dues onades de fred l’any (abans de cap d’any i durant el febrer), que corresponen a la coincidència de l’anticicló continental amb un nucli de baixes pressions situat sobre la Mediterrània occidental. El gener té temperatures relativament altes i és, especialment, molt assolellat; durant les nits hivernals es forma una illa de calor centrada entre el carrer d’Urgell i el passeig de Gràcia, on la temperatura pot arribar a assolir uns 7°C més que a la perifèria. Al pla de Barcelona només neva una vegada cada quatre o cinc anys, però al Tibidabo ho sol fer cada dos o tres anys. Hi ha un règim regular de vents, en el qual alternen les marinades de Sud-Sud Oest, pràcticament durant tot l’any i sobretot a l’estiu, amb els terrals (més suaus, que bufen aproximadament del nord i són més importants a l’hivern que no a l’estiu) i amb vents esporàdics de llevant i de ponent, que són els que provoquen els grans temporals (poden arribar a 200 km per hora). La pressió mitjana anual és de 762,5 mm, amb variacions mensuals molt petites. L’oscil·lació diària mitjana és d’uns 4 mm. La pressió màxima és de 780 mm, i la mínima de 728 mm, totes dues a l’hivern. Les precipitacions mitjanes anuals, per al període 1960-90, foren de 667 mm, amb un màxim molt acusat de setembre a octubre i un màxim secundari de març a maig. Són característiques les precipitacions d’una gran intensitat momentània. Dels anys dels quals hom disposa de dades, les pluges més intenses han estat els 60,6 l recollits en 30 minuts del 13 de setembre de 1951, i els 60 l del 25 de setembre de 1962 en el mateix temps. La humitat relativa és del 70%, molt constant al llarg de l’any, però amb diversificacions acusades a causa de la topografia. Així, els barris menys humits són els dels volts de Gràcia, i els més humits els que sobrepassen els 200 m d’altitud i els del costat del mar. No obstant això, la presència, a les capes baixes de l’atmosfera, de múltiples nuclis condensadors procedents de les emissions de gasos de cotxes i calefaccions, provoca a les primeres hores del matí la condensació de vapor d’aigua de l’atmosfera al voltant dels 170-200 m d’alçària.

LA FLORA

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat l’Atles de la Biodiversitat segons el qual hi ha classificats 1049 espècies de plantes, 333 espècies d'arbres i 83 espècies d'ocells que fan niu.

Si parlem de Collserola, la vegetació potencial predominant és l'alzinar amb marfull, i, en bona part del vessant obac, l'alzinar amb roure cerrioide, si bé a causa de l'alteració humana (incendis, pasturatge, etc.) trobem la major part de la serra coberta per pinedes de pi blanc o un bosc mixt de pins, roures i alzines. El manteniment d'aquest prat va molt lligat a la pastura d'ovelles i cabres, que ajudades per l'acció dels pastors amb el foc, eviten l'evolució del prat cap a una brolla i, en darrer terme, una màquia i un bosc.

Igual que passa en altres trams de la Serralada Litoral, hi ha una marcada diferència entre el vessant solell (vessant barceloní i part del del Baix Llobregat) i el vessant obac (el del Vallès). Al vessant solell, més sotmès a l'acció humana pel contacte amb la ciutat, més sec, i també més pendent i amb sòls més prims, hi trobem prats, brolles, màquies i garrigues.

A les zones on els prats no es cremen ni pasturen, evolucionen cap a brolles, que són comunitats arbustives esclarissades i no gaire altes (1 m) on encara trobem les gramínies dels prats. A les brolles de Collserola hi trobem entre les principals espècies estepes, gatosa i argelaga negra.

Als fons de les valls, al llarg dels torrents i a les obagues també es troben boscos de ribera. Hi ha zones de matolls i prats. Sota les pinedes creix el sotabosc, amb vegetació típicament mediterrània.

LA FAUNA

Barcelona compta amb un patrimoni natural remarcable, per la magnitud de la serra de Collserola que emmarca la ciutat (més de 8.000 ha), amb un mosaic d’hàbitats que aporten una riquesa en espècies considerable. Rius i el mar completen el que es pot considerar l’entorn natural de Barcelona. Al nucli urbà destaquen els parcs i jardins, amb algunes peces especialment importants: Montjuïc (amb el penya-segat present a l’Inventari d’Espais Geològics de la Generalitat de Catalunya), els Tres Turons i el Parc de la Ciutadella. El verd privat, els parcs i jardins, i l’arbrat viari completen el patrimoni natural.

La presència de vertebrats al nucli urbà de Barcelona inclou prop de 100 espècies autòctones inventariades. Pel que fa als ocells comuns el total és de 75. Molts dels vertebrats presents a Barcelona estan protegits per llei: 55 aus, 2 amfibis, 8 rèptils i 7 mamífers. Un patrimoni notable per a un espai urbà. La presència d’una colònia d’eriçons al Parc Zoològic o de diverses espècies de ratpenats, són mostres sorprenents de la riquesa que pot amagar una ciutat. Aquest patrimoni es veu amenaçat constantment per la pressió urbana i necessita protecció.

A Barcelona es troben algunes espècies d’aus que constitueixen una aportació important a l’avifauna de Catalunya: bernat pescaire, ballester, falcó pelegrí, i gralla. Altres aus rellevants són els mussols i els xoriguers. L’avifauna d’hivern i la de primavera són diferents, fet que assenyala la bona capacitat d’acollida que té la ciutat; a més Barcelona és lloc de pas d’aus migrants.

Destaca també la gran potencialitat dels hàbitats aquàtics (aigües dolces i mar), ja experimentada en alguns casos. La flora i la fauna aquàtiques dels pocs estanys naturalitzats que hi ha en els parcs i els jardins és força rica, la colonització dels esculls submarins ha estat molt ràpida i diversa en espècies, i la millora de la biodiversitat al voltant del riu Besòs és ben clara. La xarxa d’horts urbans esdevenen espais que ràpidament són colonitzats per la flora arvense i la fauna autòctona associada als espais agrícoles.

En el camp de la fauna, alguns animals estan essent objecte d’una gestió per contenir-ne les poblacions (coloms, gats, senglars, cotorres, tortugues, peixos i morrut), així com la cotorra argentina, la cotorra de Kramer, el rossinyol del Japó, la tortuga de Florida i la gambúsia, que presenten un comportament invasor.

L’Ajuntament de Barcelona duu a terme programes per a la conservació de la fauna de la ciutat, la gestió d’espècies i el foment de la creació d’hàbitats, al temps que gestiona els serveis municipals atenent a la diversitat d’espècies a conservar a la ciutat. La gestió d’espècies en general ha ajudat positivament a la seva conservació (ocells en edificis, bernat pescaire, falcó, amfibis) i s’han creat o restaurat hàbitats amb èxits clars de colonització (esculls, horts, pantà de Vallvidrera, entre d’altres).

LA HISTÒRIA

La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat. El substrat dels seus habitants conjumina els pobles ibers, romans, jueus, visigots, musulmans i cristians. Com a capital de Catalunya i segona ciutat en importància d'Espanya, la Ciutat Comtal ha forjat la seva rellevància amb el temps, des de ser una petita colònia romana fins a convertir-se en una ciutat cosmopolita valorada internacionalment per aspectes com la seva economia, el seu patrimoni artístic, la seva cultura, el seu esport i la seva vida social.

Hi ha escassos vestigis anteriors a la fundació de la ciutat pels romans al segle i aC. L'àrea del pla de Barcelona i zones adjacents conserva restes del neolític tardà i principi del calcolític. Posteriorment es va desenvolupar la cultura dels laietans, un poble iber. La ciutat romana, fundada en temps d'August, va ser una colònia pròspera, encara que d'escassa grandària. A partir del segle iii es va introduir el cristianisme i, entre els segles v i viii, va formar part del regne visigot. Després d'una breu ocupació musulmana, Barcelona va entrar en l'òrbita de l'Imperi carolingi, fins que es va constituir com a comtat i es va independitzar al segle x.

En època medieval, el Comtat de Barcelona va adquirir preeminència sobre la resta de comtats catalans i, amb la formació de la Corona d'Aragó, la ciutat es va convertir en un dels centres polítics, econòmics, socials, culturals i comercials d'un vast territori que es va estendre per tota la Mediterrània (Catalunya, Aragó, València, Balears, Rosselló, Sardenya, Sicília, Nàpols, Atenes i Neopàtria).

La crisi econòmica i social de l'època baix medieval es va perllongar en bona part durant l'Edat Moderna: la unió de Castella i Aragó en la Monarquia Hispànica va comportar el traspàs del poder real a terres castellanes, fet que va comportar un període de certa decadència, agreujada per conflictes militars com la Guerra dels Segadors (1640-1651) o la Guerra de Successió (1701-1714), si bé a partir del segle xviii va començar una etapa de puixança econòmica.

El segle xix va ser d'un gran creixement per a la ciutat, tant demogràficament com econòmicament i urbanísticament. El pla d'Eixample i l'annexió de diversos municipis adjacents van suposar una gran ampliació del perímetre urbà. La ciutat va viure un procés d'industrialització i modernització de les seves estructures urbanes, econòmiques i socials, tot i que, en l'àmbit social, es va viure una època de gran conflictivitat provocada per la lluita de classes entre el proletariat i la burgesia. Es va experimentar també un renaixement cultural i, a la fi de segle, va sorgir el modernisme com l'expressió artística per excel·lència de la nova societat barcelonina.

El segle xx va començar amb les mateixes agitacions polítiques amb què va acabar el segle anterior, que cristal·litzarien en la Guerra Civil. La dictadura franquista va significar un període de certa decadència, tot i que la posterior arribada de la democràcia va revitalitzar de nou la ciutat. El continu progrés tant econòmic com social van portar a Barcelona a ser una urbs de gran rellevància tant en el context espanyol com europeu, mentre que diversos esdeveniments socials, com els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures de 2004, van situar a la Ciutat Comtal com una metròpoli de reconegut prestigi internacional, important focus turístic i cultural, així com un puixant centre financer i congressístic.

L'ECONOMIA

Barcelona va ser durant molt de temps una ciutat industrial. Actualment les fàbriques s'han desplaçat a la perifèria, fet que ha permès reconvertir els antics barris industrials en zones residencials, de recerca per productes d'alt valor afegit i de serveis. Els sectors industrials més representatius de Barcelona són la indústria tèxtil, química, farmacèutica, automobilística, electrònica, Indústria mèdica i d'impremta. En serveis Barcelona destaca per les activitats logístiques, editorials i informàtiques.

La Fira de Barcelona organitza nombroses exposicions i salons, alguns dels quals es troben entre els primers d'Europa, fet que la converteix en una de les fires més importants del món i de les més punteres d'Europa, amb més de tres milions i mig de visitants anuals. D'altra banda, la ciutat disposa de diverses instal·lacions per a congressos, gràcies al qual se celebren nombrosos esdeveniments nacionals i internacionals de màxim nivell al llarg de tot l'any. L'estiu del 2006 s'hi va començar a celebrar anualment la fira de moda Bread & Butter, però el 2009 la seva organització va anunciar que tornava a Berlín.

Gràcies a l'ininterromput creixement econòmic barceloní, la ciutat ha pogut bandejar millor les diferents crisis. Això es deu a la força del moviment emprenedor català, la contínua renovació de les infraestructures i la confiança de la inversió estrangera a Catalunya en general, i a Barcelona en particular. Barcelona ha hagut de fer front a la política recentralitzadora dels diferents governs espanyols, que ha afavorit Madrid com a centre de decisions politicoeconòmiques, amb el trasllat de seus de Barcelona cap a la capital espanyola. El creixement econòmic de Barcelona també s'ha vist afectat per les transferències en concepte de solidaritat que les comunitats autònomes més riques de l'Estat fan a les més pobres. Segons un estudi de la consultora PricewaterhouseCoopers, Barcelona és la 35a ciutat amb un PIB més elevat (118 220 milions d'euros el 2008, amb un creixement del 2 % respecte a l'any anterior); mentre que Madrid és la 26a amb un PIB de 153 620 milions d'euros.

El Centre Nacional de Supercomputació espanyol està ubicat a Barcelona, amb el supercomputador MareNostrum.

Barcelona ha patit també greus problemes de deslocalització industrial pel trasllat d'indústria a països amb una mà d'obra més barata; el problema es veu incrementat per l'escàs i car sòl industrial de l'àrea metropolitana, un dels més cars d'Europa. Tot i això, Barcelona genera una cinquena part de les exportacions totals espanyoles. L'economia barcelonina va créixer un 3,5 % el 2006, el percentatge més alt dels darrers cinc anys, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, tot i que per sota de la mitjana espanyola del 3,8 %.

Segons un estudi de la consultora Mercer, Barcelona va ser, l'any 2009, la 38a ciutat més cara del món. Això representà un descens respecte a la 31a posició del 2007 i el 2008.

L'economia de Barcelona ha passat en un segle d'una base industrial a una base terciària, amb especial i progressiva incidència del turisme des de la darrera dècada del segle XX. L'increment de visitants s'ha accelerat als darrers anys, en sintonia amb l'increment de visitants a la resta de Catalunya, passant de 5,65 milions de turistes el 2005 (25,24 milions a Catalunya) a 8,30 milions el 2015 (30,22 milions a Catalunya).

Marca Barcelona
Segons The European City Brand Barometer la fortalesa de la marca "Barcelona" se situa en tercera posició, juntament amb Múnic, i darrere de París i Londres. Es troba en la quarta posició del rànking de millors ciutats de negocis i places hoteleres, en cinquena posició en organització de congressos, la primera en passatgers de creuers i la sisena en preu de lloguer de sòl industrial.

LA CULTURA

L'Arquitectura

La ciutat té una llarga i rica història arquitectònica, començant per les més antigues restes de l'assentament romà que fundà Barcelona, del qual només en queden restes arqueològiques, o fragments dispersos, com per exemple, per les columnes del Temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de Barcelona) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús.

Del període medieval sí que s'han conservat nombrosos edificis, alguns d'ells molt destacats, especialment al Barri Gòtic, com la Catedral de Santa Eulalia, l'Església de Santa María del Mar o les drassanes, un dels pocs exemples de naus gòtiques d'ús civil existent a Europa. També del període medieval destaquen edificis com el Palau Reial Major (amb el saló del Tinell i el Palau del Lloctinent) o el Palau de la Generalitat de Catalunya. També destaquen els palaus construïts per famílies adinerades de la ciutat, estructurats al voltant d'un pati, com els que actualment acullen el museu Picasso o el museu Marès.

Barcelona és coneguda com a capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que atresora, amb joies l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o el Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner, o el Palau Macaya de Josep Puig i Cadafalch, però sens dubte l'arquitecte modernista més conegut i reconegut és Antoni Gaudí, la seva obra més rellevant, que atrau cada any a milions de visitants de tot el món, és el Temple Expiatori de la Sagrada Família. Unes altres de les obres més conegudes de Gaudí són el Parc Güell, la Casa Milà, també denominada La Pedrera, i la Casa Batlló.

No va ser fins anys després de la recuperació de la democràcia, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, que la ciutat va viure una etapa de grans transformacions que van donar lloc a obres com el Palau d'esports Sant Jordi de Arata Isozaki, la Torre de Collserola de Norman Foster i la Torre de Montjuïc de Santiago Calatrava.

En l'etapa post-olímpica la ciutat ha seguit mantenint un desenvolupament arquitectònic, construint edificis com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de Richard Meier, la Torre Agbar de Jean Nouvel. Altres actuacions s'han portat a terme amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures, com l'Edifici Fòrum de Jacques Herzog i Pierre de Meuron, o la Torre Diagonal ZeroZero, d'Enric Massip-Bosch.

Hi ha classificats  8 edificis designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, entre ells l'Hospital de Sant Pau i el Parc Güell.

Educació

Barcelona acull nombroses universitats de renom, i escoles superiors, tant públiques com privades, com són:

Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Abat Oliba, Universitat Oberta de Catalunya, Escola Superior de Música de Catalunya, Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona o el Col·legi Japonès de Barcelona.
Totes aquestes institucions ofereixen multitud de titulacions, a més de postgraus, màsters i doctorats, i moltes d'elles també gestionen centres de recerca i desenvolupament.

Artesania
Mediterrània i oberta, Barcelona és també una ciutat on la cultura i l'art tenen un pes importantíssim i indiscutible. Dins de les manifestacions artístiques que més rellevància tenen en la ciutat, es troba l'artesania. Molt més enllà de tractar-se de simples objectes artístics, els productes d'artesania han contribuït a crear la identitat de la ciutat, ja que s'hi concentra la seva essència cultural i tradicional, així com la petjada de l'entorn.

Museus

Barcelona té un gran nombre de museus, que abasten diferents àrees i èpoques. En total hi ha 92 equipaments sumant museus i col·leccions, entre ells, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso, el Museu Can Framis i la Fundació Antoni Tàpies, el Museu d'Història de Barcelona, el Museu Etnològic, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Música de Barcelona, el Museu Egipci, el Museu Eròtic, el Museu de la Xocolata, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona o el Cosmocaixa.

Espectacles
La ciutat té una llarga tradició com a seu d'institucions dedicades a les arts escèniques, com són el Gran Teatre del Liceu, o el Palau de la Música, dues institucions de caràcter associatiu que van sorgir de la iniciativa ciutadana. Més recentment les institucions també han promogut grans centres de creació artística com són el Mercat de les Flors, així com el Teatre Nacional de Catalunya o l'Auditori. La ciutat acull la Filmoteca de Catalunya, on es fan cicles de projeccions de clàssics, de films experimentals o novetats que no troben lloc a les cartelleres comercials.

AGERMANAMENTS

Barcelona manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:

França Montpeller (França), 1963.
Brasil Rio de Janeiro (Brasil), 1972.
Mèxic Monterrey (Mèxic), 1977.
Estats Units Boston (Estats Units), 1983.
Corea del Sud Busan (Corea del Sud), 1983.
Alemanya Colònia (Alemanya), 1984.
Uruguai Montevideo (Uruguai), 1985.
Brasil Rio Verde, (Brasil), 1985.
Rússia Sant Petersburg (Rússia), 1985.
Brasil São Paulo (Brasil), 1985.
Cuba L'Havana (Cuba), 1993.
Japó Kobe (Japó), 1993.
Bèlgica Anvers (Bèlgica), 1997.
Turquia Istanbul (Turquia), 1997.
Irlanda Dublín (Irlanda), 1998.
Palestina Gaza (Palestina), 1998.
Israel Tel Aviv-Yafo (Israel), 1998.
Grècia Atenes (Grècia), 1999.
Iran Isfahan (Iran), 2000.
Bòsnia i Hercegovina Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), 2000.
Xile Valparaíso (Xile), 2001.
Xina Xangai (Xina), 2001.
Emirats Àrabs Units Dubai (Emirats Àrabs Units), 2006.
Estats Units San Francisco (Estats Units), 2010.

D'altra banda, des de mitjans dels anys noranta, Barcelona ha optat per minimitzar els nous acords d'agermanament i posar l'èmfasi en la signatura de convenis d'amistat i cooperació, amb objectius concrets i mesurables. Les següents ciutats compten amb convenis de col·laboració:

Argentina Buenos Aires (Argentina), 1990.
Líban El Mina (Líban), 1991.
Marroc Tànger (Marroc), 1991.
Perú Trujillo (Perú), 1991.
Colòmbia Medellín (Colòmbia), 1992.
Mèxic Ciutat de Mèxic (Mèxic), 1992.
Xina Ningbo (Xina), 1995.
Algèria Alger (Algèria), 1997.
Xile Santiago de Xile (Xile), 1997.
Itàlia Gènova (Itàlia), 1998
França Marsella (França), 1998.
Perú Lima (Perú), 1999.
Argentina Rosario (Argentina), 1999.
Corea del Sud Província de Gyeonggi-do (Corea del Sud), 2000.
Xina Guangzhou (Xina), 2003.
Estats Units d'Amèrica Seattle (Estats Units d'Amèrica), 2003.
Marroc Casablanca (Marroc), 2004.
França Lió (França), 2004.
Brasil Salvador de Bahia (Brasil), 2004.
Itàlia Torí (Itàlia), 2004
Colòmbia Bogotà (Colòmbia), 2005.
Equador Guayaquil (Equador), 2005.
Mèxic Puebla de Zaragoza (Mèxic), 2005.
Equador Quito (Equador), 2005.
Estats Units d'Amèrica Chicago (Estats Units d'Amèrica), 2006.
Bèlgica Oostende (Bèlgica), 2006.
Marroc Tetuan (Marroc), 2006.
Egipte Alexandria (Egipte), 2007.
Hongria Budapest (Hongria), 2007.
El Salvador San Salvador (El Salvador), 2007.

BARCELONINS IL·LUSTRES
Bernat Metge, escriptor de l'humanisme (entre 1340 i 1346–1413).
Francesc Pi i Margall, president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873 (1824–1901).
Emili Pi i Molist, doctor en medicina i cirurgia, metge numerari i director de l'Hospital de la Santa Creu (1824–1892).
Joan Maragall i Gorina, poeta del modernisme català (1860–1911).
Ramon Casas i Carbó, pintor i dibuixant (1866–1932).
Pompeu Fabra i Poch, filòleg (1868–1948).
Carles Riba, poeta i escriptor (1893–1959).
Joan Miró i Ferrà, pintor (1893–1983).
Joan Salvat-Papasseit, poeta de l'avantguardisme (1894–1924).
Mercè Rodoreda i Gurguí, escriptora (1908–1983).
Vicenç Ferrer, cooperant (Barcelona 1920 – Anantapur 2009).
Ana María Matute, una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle xx (1925–2014).
Jaime Gil de Biedma, poeta (1929–1990).
Lluís Maria Xirinacs i Damians, polític pacifista (1932–2007).
Montserrat Caballé, soprano i cantant d'òpera catalana (1933–2018).
Francisco Ibáñez, dibuixant de còmics (1936).
Pasqual Maragall i Mira, polític (1941).
Núria Feliu i Mestres, cantant i escriptora (1941).
Joan Manuel Serrat, cantant i compositor (1943).
Eduardo Mendoza, escriptor (1943).
Enrique Vila-Matas, escriptor (1948).
Quim Monzó, escriptor (1952).
Jaume Mateu i Bullich (Tortell Poltrona), pallasso (1955).
Lluís Fortuny i Guarro, músic i cantant de la Companyia Elèctrica Dharma (1961).
Pau Gasol, basquetbolista (1980).
Gerard Piqué, futbolista (1987).
Àlex Rins, pilot de motociclisme (1995)

FIRES I FESTES

La Festa Major de Barcelona és la Mare de Déu de la Mercè que se celebra el 24 de setembre.

La Festa Major d'hivern és per Santa Eulàlia el 12 de febrer.

A Barcelona hi ha més de 70 festes majors repartides pels barris (vegueu pàgina web de l'Ajuntament)

QUÈ FER

- Voltar per les Rambles i visitar el mercat de la Boqueria, la plaça Reial i el Teatre del Liceu.
- Passejar per la façana marítima de la ciutat i, si el temps acompanya, banyar-se en alguna de les platges.
- Visitar la muntanya de Montjuïc, el principal centre d'oci de la ciutat, on trobem, entre altres coses, el Poble Espanyol, les fonts de Montjuïc, la Fundació Joan Miró, el Jardí Botànic, l'Anella Olímpica, el centre cultural CaixaForum i el Pavelló Mies van der Rohe.
- Pujar a una torre de la Sagrada Família per obtenir una bona perspectiva de l'obra inacabada d'Antoni Gaudí, i passejar pel Park Güell.
- Entrar a l'església de Santa Maria del Mar, la joia de l'arquitectura gòtica de Barcelona.
- Visitar la catedral i descobrir els carrerons i placetes que conformen el Barri Gòtic.
- Accedir a les restes de l'antiga Barcino des del Museu d'Història de la Ciutat, a la plaça del Rei.
- Caminar pels senyorials carrers de la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia i trobar-hi importants edificis modernistes com la Casa Milà (la Pedrera) i la Casa Batlló, ambdós d'Antoni Gaudí, i moltes de les botigues més importants de la ciutat.
- Descobrir l'espai verd més gran del centre de la ciutat, el Parc de la Ciutadella, on trobem el Zoo.
- Visitar les Reials Drassanes, una mostra única d'arquitectura gòtica civil, on hi ha el Museu Marítim.
- Recórrer el carrer de Montcada, amb els seus palaus medievals, i visitar el Museu Picasso.

Suggeriments

- Entre els museus curiosos cal mencionar el dels Autòmats, dins el parc d'atraccions del Tibidabo.
- La muntanya del Tibidabo ofereix el parc d'atraccions, el mirador de la torre de Collserola, el Museu CosmoCaixa i una porta d'entrada a la serra de Collserola, idònia per fer rutes a peu o amb bicicleta.
- Les golondrines són unes embarcacions que des de fa dècades porten els visitants a fer un tomb pel port, tot i que actualment són moderns catamarans que arriben fins a la zona del Fòrum i permeten una perspectiva poc coneguda de la ciutat des del mar.
- El Palau de la Música (important obra modernista de Domènech i Montaner), el Teatre del Liceu i L'Auditori, obra de Rafael Moneo, són equipaments ideals per assistir a un concert.
- Els cementiris diuen molt sobre les ciutats, atès que els mausoleus estan construïts segons l'estil arquitectònic del moment. A Barcelona destaquen el de Montjuïc i el de Poblenou.
- Al petit carrer de Petritxol, paral·lel a la Rambla, hi ha algunes galeries d'art i unes granges on és tradicional menjar-hi per berenar un suís: xocolata calenta amb nata i melindros.
- El Parc de l'Oreneta és un gran bosc d'espessa vegetació al barri de Sarrià.
- El Festival d'Estiu de Barcelona Grec, entre finals de juny i principis d'agost, és una de les cites més importants del calendari cultural europeu.

CURIOSITATS

Segons un estudi de El Periódico, almenys hi ha altres 52 localitats al món amb el nom de Barcelona o els seus derivats. Sense comptar amb la gran quantitat de rius, muntanyes i parcs que han adoptat també el nom de la ciutat catalana.

Barcelona està subdividida amb  10 Districtes que son:

Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreui i Sant Martí i en un  total de 73 barris on encara s'hi ha dafegir Montjuïc i la Zona Franca que no són barris, però formen part de la divisió en barris de l'Ajuntament.

Detall dels districtes i barris:

Informació extreta del llibre "Topònims catalans: etimologia i pronúncia" de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.barcelones.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.barcelona.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; https://www.elperiodico.cat/; http://www.catalunya.com/; https://ca.wikipedia.org/ i altres webs i blocs d'us públic.