MunicipisCatalans.com 

Osona

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Osona és una de les comarques més extenses de Catalunya. Situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central. Osona forma part de la regió de l'Alt Ter.

La capital de la comarca és Vic, situada al centre de la comarca i al centre també de la plana de Vic, ocupa l'espai central de la comarca. Limita amb les comarques següents: al nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'oest amb el Lluçanès, el Moianès i el Bages, a l'est amb la Selva i al sud amb el Vallès Oriental. Els límits territorials de la comarca comprenen una part de la subcomarca natural del Lluçanès (sotsvegueria històrica), el Voltreganès i Les Guilleries. Comprèn la major part de l'històric Comtat d'Osona. 

La comarca d'Osona es a dins de la regió de l'Alt Ter, una regió composta amb Osona, el Ripollès, el Lluçanès i possiblement el Moianès i la Garrotxa.

RELLEU

La comarca d’Osona presenta una orografia variada. És una plana d’erosió fluvial envoltada de muntanyes i altiplans entre els Prepirineus, la Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral. Forma l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, per bé que l’erosió originada fa milers d’anys per les xarxes hidrogràfiques de rius i rieres ha capgirat la primitiva horitzontalitat de la Depressió Central, de tal manera que avui dia és difícil de copsar-ne a simple vista la unitat estructural inicial.

LES AIGUES

El Ter és el principal eix fluvial de la comarca i una bona part dels cursos d’aigua que drenen les terres d’Osona pertanyen a la seva conca. Tenen menys importància el Congost i els seus tributaris, que formen part de la conca del Besòs.

El 1955 es començà la construcció del pantà de Sau, aprofitant les òptimes condicions del profund engorjament del riu per a la producció d’energia i per al proveïment d’aigua a les grans ciutats. El pantà de Sau, amb una capacitat de 177 hm³, és una de les construccions hidràuliques més importants de la dècada del 1950. Aquesta obra comportà l’evacuació de cases i de terres de Sau i un canvi pregon del paisatge del sector, i alhora potencià el turisme, atret en part per la pràctica d’esports nàutics i de pesca.

Al sector de Collsacabra pròpiament dit hi ha la riera de Rupit o de Sallent, que s’aboca al precipici pel salt de Sallent, prop de Sant Joan de Fàbregues. Aquesta recull les aigües del sector meridional de Rupit i Pruit, que formen moltes torrenteres petites.

Les aigües de la zona meridional de la comarca, que forma la rodalia de Centelles, vessen al Congost des de la petita elevació coneguda, en part, amb el nom característic d’Aigüespartides i que va de Tona a Seva per l’indret del raval de l’Estació de Balenyà.

EL CLIMA

L’orografia de la comarca d’Osona condiciona, en bona part, el tipus de clima. En general, hom pot parlar de dos tipus de climes bàsics a Osona: a les terres arrecerades pels vessants del Montseny, a la Plana de Vic i a les contrades interiors del sector ponentí hom troba un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental, i al sector de llevant es dóna un clima mediterrani de muntanya mitjana amb influència marítima.

El clima d'Osona és mediterrani continental humit, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i a l'est (Montseny, Guilleries i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l'any, però l'hivern és l'estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l'estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta. L'hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L'amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca i només l'estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.

LA VEGETACIÓ

La vegetació d'Osona és molt diversa i comprèn des de boscos caducifolis humits fins a pinedes mediterrànies.

El paisatge natural de la plana de Vic ha anat canviant amb el pas del temps. Es creu que la zona de la plana era ocupada per extensos boscos de roure martinenc. A l'actualitat resten pocs exemples d'aquest hàbitat, ja que el bosc original s'ha perdut en favor d'altres usos més productius, principalment camps de conreu. Als relleus de transició que delimiten la plana, degut a la inversió tèrmica, hi és abundant l'alzina, ja sigui formant boscos monoespecífics (alzinars) o pluriespecífics (juntament amb el roure martinenc). En molts casos trobem pinedes de pi roig, plantades en el seu moment per el seu aprofitament.

Al Cabrerès i al Bisaura, degut a un clima més plujós i fresc, hi abunden els boscos de fulla caduca i la vegetació eurosiberiana. El roure martinenc és l'espècie més estesa, però són destacables les fagedes neutròfiles que es constitueixen a les obagues i raconades ombrívoles. 

A les Guilleries, el clima més marítim i humit fa que la vegetació sigui molt rica i densa, amb arbres de fulla perenne a les zones més baixes i a les solanes i boscos de fulla caduca a les parts més fresques. A la banda osonenca d'aquest massís hi domina l'alzina i el roure martinenc, però es poden trobar boscos o rodals de faig i d'altres caducifolis, com el freixe de fulla gran, el roure sessiliflor o el vern, així com plantacions de castanyer i de coníferes. La surera, molt abundant als vessants selvatans, és extremadament rara al cantó osonenc degut a la menor influència que hi tenen les marinades.

La vegetació del Montseny és molt similar a la de les Guilleries, però potser amb una menor presència de boscos mixtos caducifolis. En qualsevol cas, és molt important la superfície ocupada per l'alzinar muntanyenc i, degut a la major altitud, per les fagedes acidòfiles. El roure martinenc segueix tenint una paper rellevant, sobretot a les obagues de menor altitud, com també l'hi tenen les plantacions de castanyer. En aquest massís és molt destacable la presència de l'avet, que en el vessant osonenc creix sobretot a la Baga del Matagalls.

A l'altiplà del Lluçanès, el paisatge natural segurament estaria constituït pels roures martinencs i les alzines carrasques, però l'ésser humà l'ha canviat afavorint les pinedes, de les quals destaca per la seva abundància la de pi roig. També hi trobem prats secs de pastura i extensions de pi blanc, pi pinyoner i pinassa.

LA FAUNA

La importància de l’home en l’evolució de la vegetació de la comarca ha influït directament en la transformació de l’hàbitat animal. Així, l’ocupació, que d’antuvi es limitava al sector de la plana, amb el temps s’ha estès fins a arribar als vessants de les muntanyes i els espais naturals. Actualment, una part de la comarca d’Osona forma part del Parc Natural del Montseny, on viuen una bona part de les espècies animals característiques de la Mediterrània i animals propis d’àrees centreuropees, que troben en aquest sector el límit meridional de la seva àrea d’expansió.

Entre els animals més comuns es poden mencionar el senglar, la geneta, el tudó, el ratolí de bosc, esquirols, la guineu), etc. La fauna fluvial és molt escassa a causa de la gran contaminació dels rius, i només a les basses artificials, els gripaus, els tritons, les granotes i les salamandres troben el seu medi òptim per a viure. A la riera de Merlès, destaca la riquesa de mamífers associats al medi fluvial, com la llúdriga i el turó. Altres sectors d’Osona com ara les conques del Gurri i de la Riera Major són importants punts de les rutes migratòries de la cigonya negra i la grua.

HISTÒRIA

Osona és una comarca amb una història rica i complexa, situada al cor de Catalunya. El seu nom prové de l’antiga ciutat d'Ausa, habitada pels íbers, més concretament per la tribu dels ausetans. Aquesta ciutat va esdevenir un punt central del territori i és el precedent de l’actual Vic, la capital de la comarca. La seva història travessa diverses èpoques marcades per influències culturals i polítiques diverses.

Època ibèrica i romana
Els primers habitants documentats de la comarca d’Osona van ser els íbers ausetans, que van establir el seu assentament a Ausa. Després de la conquesta romana del territori, al segle II aC, Osona es va integrar dins la província de la Hispània Tarraconensis. Els romans van transformar la ciutat d'Ausa en un municipi important i van construir infraestructures com vies i altres elements que van facilitar el desenvolupament de la comarca. Durant aquest període, l'agricultura i el comerç es van expandir.

Edat mitjana i repoblació
Després de la caiguda de l'Imperi Romà, Osona va passar per un període d’inestabilitat. Va estar sota domini visigot, i posteriorment, després de l’arribada dels musulmans al segle VIII, la comarca va quedar inclosa en l’àmbit d'influència d’Al-Àndalus durant un breu període.

Amb la reconquesta carolíngia, cap al segle IX, es va iniciar la repoblació de la comarca, especialment sota l'impuls dels comtes de Barcelona i Ripoll. L'any 879, Guifré el Pilós va liderar la repoblació del territori. Durant aquest procés es va establir el bisbat d'Osona a Vic, amb l’objectiu de consolidar el poder religiós i polític en aquesta zona. La Catedral de Sant Pere de Vic es va convertir en un centre de gran influència durant l'Edat Mitjana. La ciutat de Vic va anar creixent com a centre religiós i comercial, esdevenint un dels nuclis més importants de Catalunya.

Edat moderna: Creixement i conflictes
Durant l'edat moderna, Osona va viure diverses etapes de prosperitat, especialment gràcies a l'agricultura i al comerç. No obstant això, la comarca també va patir els efectes de les guerres que van afectar Catalunya, com la Guerra dels Segadors (1640-1659) i la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). Aquesta última va tenir un gran impacte a Vic, ja que la ciutat va ser un dels nuclis que es va posicionar en favor de l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip V de Borbó. Després de la derrota a la Guerra de Successió, amb la imposició del Decret de Nova Planta (1716), les institucions pròpies de Catalunya van ser abolides, i Osona, com la resta del Principat, va perdre les seves institucions d'autogovern.

Segles XIX i XX: Industrialització
El segle XIX va portar la industrialització a Osona, especialment en l'àmbit tèxtil, amb la creació de fàbriques i colònies industrials, aprofitant els rius de la comarca, com el Ter. Això va transformar profundament la societat osonenca, que va passar de ser majoritàriament rural a tenir una important activitat industrial, sobretot en les zones de Torelló, Manlleu i Roda de Ter.

El segle XX va estar marcat per grans canvis, com la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), que va afectar profundament la comarca, amb repressió, exilis i pèrdues humanes. Després de la guerra, durant la dictadura franquista, Osona, com la resta de Catalunya, va viure sota un règim autoritari, però també va experimentar la continuïtat de la industrialització i el creixement urbà. Va ser a partir de la transició democràtica que es va recuperar l'autogovern de Catalunya, i Osona va poder recuperar part de la seva identitat cultural i política.

Osona avui
Avui en dia, Osona és una comarca amb una identitat pròpia molt marcada, gràcies al seu patrimoni històric, cultural i natural. La capital, Vic, és un centre de referència per a la cultura catalana, amb esdeveniments com el Mercat Medieval i la seva Plaça Major, que és un dels espais públics més emblemàtics del país. A més, el paisatge natural de la comarca, amb el Montseny i les Guilleries, és d’una gran bellesa i atrau tant visitants com habitants interessats en un estil de vida vinculat a la natura.

Patrimoni com el monestir de Sant Pere de Casserres o el Call Jueu de Vic són testimonis d'una història diversa i rica, que combina la influència ibera, romana, medieval i moderna. Així, Osona es presenta avui com una comarca dinàmica, amb un equilibri entre la seva història i modernitat, i amb una gran qualitat de vida.

ECONOMIA

L'economia d'Osona és variada i està basada en sectors tradicionals com l'agricultura i la ramaderia, així com en la indústria, el comerç i els serveis. Tot i tenir una forta tradició agrícola, especialment en la producció de cereals i farratge, la comarca ha viscut un procés d'industrialització important, sobretot des del segle XIX.

Agricultura i ramaderia

La comarca d'Osona és coneguda per la seva producció agrícola i ramadera. Pel que fa a l'agricultura, hi predominen els cultius de cereals, farratge i patates, i a les zones de muntanya també es troba la producció de farratge per a l'alimentació animal. No obstant això, el sector ramader és encara més destacat. Osona és famosa per la seva indústria porcina, una de les més potents de Catalunya. La producció de carn de porc i els seus derivats, com els embotits, tenen una gran importància econòmica, i productes com la llonganissa de Vic gaudeixen d'una gran reputació.

Indústria

La indústria d'Osona ha estat tradicionalment liderada pel sector tèxtil, especialment durant el segle XIX i bona part del segle XX. Moltes de les fàbriques tèxtils es van instal·lar al llarg dels rius de la comarca, aprofitant-ne la força per a moure les màquines. Ciutats com Manlleu, Torelló o Roda de Ter van créixer al voltant d'aquesta indústria.

Tot i que el sector tèxtil ha disminuït en importància en les últimes dècades, la comarca s'ha diversificat. Avui dia, la indústria alimentària i la de transformació de productes carnis tenen un gran pes. Algunes empreses importants del sector alimentari estan establertes a Osona, tant en la producció com en la transformació i comercialització de carn de porc i altres productes.

Sector de serveis

En els darrers anys, el sector de serveis ha crescut de manera significativa, especialment a la capital, Vic. La ciutat és un important centre comercial i de serveis, amb un mercat setmanal tradicional que atrau visitants de tota la comarca i més enllà. El comerç local, juntament amb l'hostaleria i el turisme rural, també juguen un paper rellevant en l'economia actual.

Vic, a més, acull esdeveniments culturals importants com el Mercat de Música Viva i el Mercat Medieval, que atrauen un gran nombre de visitants i contribueixen al desenvolupament del sector turístic. El turisme rural també està en creixement gràcies a l'atractiu natural de la comarca, amb espais com el Montseny, les Guilleries i la Plana de Vic.

Petita i mitjana empresa

A Osona, el teixit empresarial està compost principalment per petites i mitjanes empreses (PIMES), moltes d'elles vinculades als sectors agroalimentari, metal·lúrgic i químic. Hi ha també un destacat sector cooperatiu i moltes empreses familiars que han estat clau en el desenvolupament econòmic de la comarca.

COSTUMS I FESTES

A la comarca hi ha una gran varietat de festes populars, algunes amb una llarga tradició i altres de més modernes. A més de les festes majors, hom destaca la Processó dels Armats el Diumenge de Rams a Vic, el Festus de Torelló, la festa del Porc i la Cervesa de Manlleu, la festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga (se celebra també en d’altres poblacions com Centelles, l’Esquirol, Manlleu i Taradell) i la festa del Pi a Centelles, entre d’altres.

Quant als festivals, sobresurten el Ballabisaura, cicle itinerant de música tradicional i popular, entre setembre i octubre al sector anomenat Bisaura (Vidrà, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora), entre maig i agost, el Festival Internacional de Música i Dansa de Cantonigròs, al juliol, l’U-Zona Reggae, a Torelló durant l’agost, i el Mercat de Música Viva de Vic, que se celebra entre els mesos de setembre i octubre.

D’altra banda, les danses més importants que hom balla són el ball del Contrapàs i la Trencadansa a Prats de Lluçanès, el ball del Fanalet a Vilanova de Sau, la dansa alpensina a Alpens, i el ball del Ciri a Viladrau.

Festa de Toca-Sons, un conegut bandoler que, juntament amb Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, va actuar per les terres de la família Vilademany, senyors de Taradell. Se celebra a la fi d'agost i durant dos dies la població es veu envaïda per bandolers, sometents i trabucaires.

PERSONATGES

És terra de grans escriptors i poetes, com ara Jacint Verdaguer, Emili Teixidor, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga, entre altres. També destaca en l'àmbit musical amb figures com ara Pep Sala, Rafael Subirachs, Esquirols, Sau, o Quimi Portet. Altres personatges rellevants d'Osona són: Jaume Balmes, Ildefons Cerdà, Antoni Pladevall i Font, Pilarín Bayés i Francesc Mora Borrell.

GASTRONOMIA

De la terra a la taula. Aquesta frase resumeix la gastronomia osonenca, presidida pels embotits i derivats del porc. La llonganissa de Vic és la més famosa d’una família que també acull productes com la botifarra, el fuet, el bisbe, la somalla i la bayona. Els acompanyen altres productes elaborats per artesans que estimen la terra i en saben extreure el millor: els formatges i els làctics, la pastisseria la cervesa i molts d’altres. I provinent del cor dels nostres boscos, els bolets i la tòfona. Els millors intèrprets de la simfonia de productes locals osonencs són els seus cuiners, capaços com pocs de compondre el quadre gastronòmic de tradició i modernitat que trobareu als seus restaurants. Per llepar-se els dits.

LLOCS D'INTERÈS

L’harmonia natural, de plàcid paisatge, tant a l’abast, una meravella de boscos de mida humana, fagedes, rouredes…; dòlmens, poues de glaç i coves prehistòriques, que ens transporten als nostres avantpassats; ermites, masies, esplugues, pobles de pedra, testimonis de la vida i dels seus habitants; esglésies, castells, monestirs, art barroc, art romànic, empremtes del seu patrimoni historicoartístic; mercats, fires, cuina d’interior, cuina de muntanya convertint-se en un plaer pels sentits. Entre ells:

Edificis romànics com els campanars de Vic i Taradell, el monestir de Sant Pere de Casserres, el Brull, Tavèrnoles, Savasona, Sant Vicenç de Torelló, Mall i Villaleons.

El castell de Montesquiu i les restes del castell de Sant Martí de Centelles.

Els pobles amb encant com Tavertet i Rupit.

La Colònia de Borganyà, una de les més impressionants colònies a les ribes del riu Ter.

Entorns de riquesa paisatgística com el pantà de Sau i els nombrosos miradors.

Els salts d'aigua com el de les Gorgues, a Santa Maria de Corcó-L'Esquirol, o els de Sallent i Rupit.

Els dòlmens, coves i vestigis del passat.

A Osona hi ha 42 municipis: Balenyà, Calldetenes, Centelles, El Brull, Espinelves, Folgueroles, Gurb, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, L'Esquirol, Malla, Manlleu, Montesquiu, Muntanyola, Orís, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, Seva, Sora, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló, Vic, Vidrà, Viladrau i Vilanova de Sau.

Informació extreta de: www.ccosona.cat/; osonatour.com/; osonaturisme.cat/; www.catalunya.com/; www.enciclopedia.cat/; ca.wikiquote.org/; ca.wikipedia.org/; https://chatgpt.com/; www.diba.cat i altres webs i blocs d'us públic

🔰     🔰      Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet       🔰     🔰