MunicipisCatalans.com 

PLA DE L'ESTANY

SITUACIÓ:

Limita al nord-oest amb la Garrotxa , al nord-est amb l'Alt Empordà i al sud amb el Gironès. 

EL MARC  FÍSIC

És un dels entorns naturals més privilegiats i diversos del país. La seva singularitat està clarament lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n'és el tret d'identitat.

L'entorn natural del Pla de l'Estany també destaca per la diversitat i per la riquesa de la flora i de la fauna. Existeix una gran varietat d'ocells, especialment al voltant de l'estany, on anualment hivernen més de cent espècies diferents: bernats pescaires, ànecs de coll verd, diversos tipus de gavians, aus rapinyaires... Al Clot d'Espolla, un dels estanyols intermitents, hi trobem una espècie de crustaci primitiu molt singular: el triops crancriformis. Pel que fa a la vegetació, predomina el pi i l'alzina, seguit del roure i el freixe, tot i que també podem trobar el salze, vern, freixe i pollancre.

EL CLIMA

El clima del Pla de l'Estany és Mediterrani de tipus Prelitoral Nord. És una comarca plujosa, amb valors mitjans anuals que augmenten progressivament dels 700 mm als 900 mm a mesura que ens aproximem a la Garrotxa. Les estacions plujoses són les equinoccials, mentre que l'estació seca és l'hivern a la banda més propera a la Garrotxa i l'estiu al sector més oriental. De fet, els estius són calorosos, amb mitjanes d'uns 23 °C a 24 °C, i els hiverns freds, al voltant dels 7 °C, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. No hi sol glaçar entre el maig i l'octubre.

MEDI I PAISATGE

El paisatge del Pla de l'Estany, com el mateix nom de la comarca, gira entorn de la presència de l'estany, com a punt central. La diversitat de la fauna (d'ocells, especialment al voltant de l'estany, on anualment hivernen més de cent espècies diferents: bernats pescaires, ànecs de coll verd, diversos tipus de gavians, aus rapinyaires...), i flora. La seva singularitat està clarament lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n'és el tret d'identitat. Cal citar el Clot d'Espolla, un dels estanyols intermitents, on hi trobem una espècie de el triops crancriformis, un crustaci primitiu molt singular. Al Pla de l'Estany hi trobem pins i alzines, així com salzes, verns, freixes i pollancres.

L'ECONOMIA

L'economia de la comarca ha tingut una base agrícola gràcies, en part, a l'abundància d'aigües i a la qualitat dels sòls. La ramaderia, especialitzada en el bestiar boví, el porcí i l'aviram, n'és un bon complement. La indústria continua centrada a Banyoles i s'estén, seguint els eixos de les carreteres, a Girona i a Olot, als municipis de Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit i Serinyà.

LA GASTRONOMIA

La Tortada d'Ametlla de Banyoles és un dolç original i típic de Banyoles, elaborat per la pastisseria Boadella. És un bescuit molt fi elaborat a base d'ametlles, ou i sucre, que es cou en un motlle rodó, d'origen francès, en forma de corona ondulada. Un cop cuita, s'empolvora amb sucre llustre. La Cansalada és un dolç típic de Banyoles. Són petites porcions de bescuit estretes i allargades amb una coberta de sucre glaç i amb un lleuger gust a llimona. Els rocs de l'Estany són bombons típics de la ciutat de Banyoles d'ençà de les Olimpíades de Barcelona 92, quan Banyoles fou seu olímpica. La mel que ja es recollia en èpoques prehistòriques. A Crespià - Fira de la Mel - són grans especialistes en la seva extracció, en la varietat de "mil flors". Una altra de fira d'anomenada és la Fira de la Carbassa d'Esponellà, dedicada a aquesta hortalissa. A Cornellà de Terri dediquen la seva fira més representativa a l'all. Els banyolins són una varietat de fesols típica de la zona de Banyoles. Els podem trobar als mercats de la comarca i també als restaurants. Hi ha una colla de plats típics de la zona: ànec amb figues, cargols a la llauna, arròs de muntanya, patates farcides, conill de bosc estofat, galtes de porc, sèpia amb mandonguilles, cargols amb pop, platillos, rostits diversos...

LA HISTÒRIA

És una comarca molt jove, que es va crear l'any 1988 després d'aprovar-se en referèndum. Banyoles n'és la capital per raons de lideratge històric, econòmic i demogràfic.

La prehistòria

La història del Pla de l'Estany es remunta, a grans trets, a fa uns 5 milions d'anys, quan es va començar a formar el jaciment d'Incarcal (Crespià), a finals del pliocè. S'hi han trobat tot de restes fòssils animals i vegetals en molt bon estat de conservació, motiu que el converteix en un dels més importants de Catalunya. D'aquest jaciment n'hem pogut extreure la informació necessària per a imaginar un final del pliocè boscós i un inici del plistocè de sabana, habitat pel famós gran felí amb dents de sabre d'Incarcal, que convivia amb elefants meridionals, hipopòtams, rinoceronts etruscs, cavalls de Stenon, bisons, megacerins i hienes.

Aquestes restes es conserven avui dia al Museu Arqueològic de Banyoles, juntament amb totes les restes arqueològiques representatives de la història de la comarca. Una visita cultural cabdal i completa que et deixarà una empremta segura, molt ben documentat sobretot pel que fa a la prehistòria del Pla de l'Estany.

Els primers pobladors del Pla de l'Estany van arribar al tombant del paleolític inferior i el mitjà, fa uns 200.000 anys, provinents d'Europa. Es tractava de l’Homo heidelbergenis o preneandertals, una espècie humana descendent dels Homo erectus africans que havia emigrat cap a l'Orient mitjà i Europa fa uns 800.000 anys. Se'n conserva una dent procedent de les Coves de Serinyà (Serinyà), un jaciment descobert el 1866 pel pare Catà i format per un conjunt de coves travertíniques situades a les vores del riu Serinyadell, utilitzat en la prehistòria com a campament de caça propi de la seva societat caçadora-recol·lectora. Durant tot el paleolític, el clima es caracteritzaria per l'interval de llargs períodes freds i llargs períodes temperats, al qual les diferents espècies humanes s'hi haurien d'adaptar.

Pels volts de fa 100.000 anys, ja en ple paleolític mitjà, aquesta espècie va evolucionar a Homo sapiens neanderthalensis o neandertals, de la qual també se'n conserven restes, sobretot la famosa Mandíbula de Banyoles descoberta el 1887 en una pedrera del pla de la Formiga (Porqueres) per Pere Alsius i Torrent i datada de fa 45.000 anys. També se n'han trobat restes de cultura material de pedra a les Coves de Serinyà i d'altres petits jaciments que daten de fa entre 120.000 i 38.000 anys, aproximadament.

Ara fa uns 40.000 anys va irrompre l'Homo sapiens sapiens, l'única espècie humana avui present sobre la faç de la Terra, que substituiria completament els neandertals i protagonitzaria plenament la història, aportant noves cultures tecnològiques. Les Coves de Serinyà han suposat una immensa font de restes materials de les diferents cultures tecnològiques del paleolític superior en l'àmbit europeu: l'aurinyacià (40.000 - 27.000 BP), el gravetià (27.000 - 20.000 BP), el solutrià (20.000 - 16.000 BP) i el magdalenià (16.000 - 11.000 BP) hi són plenament representades, cultures inscrites encara en la cacera i la recol·lecció amb eines de pedra, d'ós i de fusta.

Actualment el Parc de les Coves de Serinyà ofereix cada dia d'estiu visites guiades a tota mena de públic, donant la possibilitat de conèixer de primera mà un jaciment paleolític europeu únic integrat en la naturalesa.

Els primers poblats: el poblat neolític de la Draga
Durant el VI mil·lenni aC, en el neolític antic, els pobladors de la comarca es van sedentaritzar gràcies a l'aparició de l'agricultura, provinent de la Mediterrània oriental, i van fundar el poble lacustre de la Draga en una antiga península ben defensable dels aiguamolls de l'Estany, jaciment descobert el 1990 per Joan Abad i que gràcies a les propietats conservadores de les aigües de l'Estany de Banyoles s'ha mantingut fins a l'actualitat en un estat excel·lent de conservació a nivell europeu. Es van talar i sembrar grans extensions de les planes d'en Martís i d'Usall (entre l'Estany i el Fluvià), en un procés que devia durar segles, i el gra que se n'obtenia es guardava en graners antics dins el poblat mateix, entre la resta de cabanes. S'hi troben les primeres proves comarcals de la domesticació d'animals, amb ramats de bous pels voltants del poble, de porcs a les rouredes properes, i d'ovelles i cabres a la resta del bosc, amb presència de gossos pastors. Les restes dels altres assentaments no s'han conservat tan bé. La Draga ofereix visites guiades cada cap de setmana d'estiu perquè puguis recrear la vida quotidiana de la gent d'aquella comunitat lacustre neolítica de conservació privilegiada.

El neolític mitjà es divideix en dues fases segons la influència cultural: durant el V mil·lenni aC la primera cultura ceràmica de la comarca denota una major proximitat cultural amb la tradició rossellonesa-empordanesa septentrional, mentre que a la primera meitat del IV mil·lenni aC hi té una major influència la tradició vallesana meridional.

També es conserven restes d'ocupacions temporals neolítiques a les Coves de Serinyà i d'altres coves a la vora del Fluvià. Especialment interessants són les pràctiques funeràries per inhumació detectades en les cavitats més profundes d'aquestes coves, ritual molt estès en el neolític antic català. Ja al neolític mitjà, aquesta pràctica es duu a terme en fosses, com a la fossa de la fàbrica Agustí (Banyoles), molt ben conservada.

Les primeres jerarquies: la Ruta dels Dòlmens
Es conserven nombroses restes del neolític final-calcolític (3400-2200 aC) a les Coves de Serinyà. Entre els diferents usos, al començament d'aquest període hi trobem tombes col·lectives que mostren un manteniment de les societats igualitàries. Cap al final del període, però, apareixen les tombes individuals, caracteritzades per un aixovar de luxe propi de la jerarquització social. L'element més característic d'aquest aixovar de luxe eren els vasos campaniformes, una cultura ceràmica europea molt variada regionalment que aquí s'inscrivia dins la variant pirinenca.

En aquest últim estadi, més enllà de les coves, el principal format funerari eren les galeries catalanes, unes construccions de dolmen escampades en punts elevats i oberts derivades dels sepulcres de corredor. Les dues galeries catalanes conservades al Pla de l'Estany són el Dolmen de les Closes a les Closes (Porqueres), descobert el 1954 per Miquel Frigola i Mn. Lluís Blanch, i el Dolmen del Turó de Sant Dalmau (Palol de Revardit), descobert el 1974 per Erundino Sanz. Dins seu s'hi han trobat restes humanes inhumades de diversos individus, restes ceràmiques campaniformes pirinenques i restes d'ases provinents d'orient, els quals conformaven una altra ofrena de luxe a part de denotar la intensitat del comerç mediterrani. Tots dos monuments han estat molt ben restaurats i senyalitzats per diferents institucions comarcals, una molt bona opció per a fer una agradable caminada des de Banyoles.

L'Edat de Bronze: la Ruta del Pla de Martís
Les restes l'edat de bronze antic i mitjà (2200-1100 aC) es concentren sobretot a les Coves de Martís (Esponellà), descobertes a mitjans dels anys 50 pel pare Josep Maria Ventura i J. M. Corominas, i a les Coves de Serinyà, que van continuar tenint principalment un ús funerari col·lectiu per inhumació, tot i servir també com a refugi ramader en algun cas (principal activitat de l'època) o, en el bronze recent (1300-1100 aC), com a cova funerària individual per inhumació. El Dolmen del Turó de Sant Dalmau també es va reutilitzar per a enterraments individuals per inhumació. Les restes conservades mostren una clara influència des del Roine i el nord d'Itàlia, com és el cas únic a Catalunya d'una tassa carenada amb nansa ad ascia, que precisament formava part d'un aixovar individual a causa de la seva vàlua i denota la millora de la qualitat ceràmica. D'altra banda es produeix la introducció gradual del metall, en concret del bronze, el coure i l'estany, que van esdevenir la moneda de canvi europea més comuna. Gràcies a les armes de bronze es produeix un increment de la jerarquització social i l'aparició dels primers soldats professionals. Al bronze final (1100-700 aC) s'introdueix el ritual funerari per incineració dins el context europeu dels Camps d'Urnes.

Actualment es poden visitar aquestes coves seguint la Ruta del Pla de Martís, una volta a aquesta plana des de Banyoles, passant per Melianta i Esponellà fins al riu Fluvià (on se situen les coves), i tornant per Serinyà i Usall. Una ruta de baixa dificultat i amb unes vistes panoràmiques insuperables enmig dels camps.

LLOCS D'INTERÈS

Al Pla de l'Estany hi podem trobar vestigis importants de temps passats: les coves prehistòriques de Serinyà, el Parc Neolític de la Draga a Banyoles i la vila romana de Vilauba a Camós, jaciments arqueològics de gran importància. A més, s'hi poden comptar fins a una seixantena d'esglésies i ermites romàniques, així com en castells, cases fortes i masies de gran valor arquitectònic i històric a cada municipi.

Els museus permeten veure, per exemple, les diferents cultures que s’hi han assentat o els elements més característics de la nostra conca lacustre, a banda de deixar-nos veure com s’hi viu i com s’hi ha viscut. A tota la comarca i trobem també un ric patrimoni històric i arquitectònic, amb importants elements religiosos, civils i militars, a banda dels destacats jaciments arqueològics.

No podem oblidar els paratges naturals de la comarca, amb l’Estany de Banyoles com a tret més destacat d’un territori amb aigua, paisatges suaus, conreus i petits pobles i boscos.

Els mes destacables son: El Castell de Palou de Revardit, l'Espai Eat Art – Fundació Lluís Coromina, el Bosc de Can Ginebreda a Porqueres, el Centre d’Interpretació de la Vida Rural a Vilademuls, el Museu Arqueològic de Banyoles, el Museu Darder, el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, els diferents elements patrimonials, esglésies, rentadors, ponts, castells, ... i els elements naturals majoritàriament lligats amb l'aigua.

FIRES, FESTES I TRADICIONS

La comarca presenta una gran diversitat pel que fa a fires, a festes i a esdeveniments de caràcter gastronòmic. És important la producció de xocolata. Val la pena destacar la Fira de Sant Martirià a Banyoles, la Fira de la Mel de Crespià o el Ball del Cornut a Cornellà del Terri.

El Pla de l'Estany està format per un total de 11 municipis: Banyoles, la capital, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls

Informació extreta de:

http://www.plaestany.cat/; https://www.idescat.cat/; https://www.elcami.cat/;https://www.onomastica.cat/; http://elrefranyer.com/; https://ca.wikipedia.org/

🔰     🔰      Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet       🔰     🔰